Mi dominavano le sue delicatezze.
Fuori il vento toccava le case
degli uomini, le lente migrazione dei fanciulli.
S. P.
Et trobava capriciós i malcriat, aviciat
tottemps sense remei com un al·lot
que no ha conegut el dolor ni la pena.
Per això et vaig deixar sense voler-ho
com aquell que abandona una nosa
estimada: clausura un camp de roses.
T’oblidava a estones i em tornaves
t’empenyia cap enfora de mes aigües
el teu cos es cremava a poc a poc
i les cendres em tapaven els records.
Va ser un treball herculi i apol·lini
però quan ja ni et pensava ni hi eres
m’atacares cop baix: aquest essaema
EstimlatevavergaJoan, és dolentot
com l’incendi fer que has provocat
en mes entranyes cansades d’oblidar-te.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!