Aquest amor que et don a feixos,
com si en tingués a voler, no és
altra cosa que una carícia lleu,
el caminal solitari dels plaers,
la fondària d’un bes inacabable,
aquesta crua claror de l’hora
en què em fuges cap a destins
de boira, al·lot foll, d’ulls clars
i cor incandescent de norai
aferrat a l’alta roca del desfici.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!