20 de novembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

PAISATGE A LA VORA DEL CRIT

Et vaig dir que no hi havia paisatge
el teu cos era només una despulla
al·lot que aparagueres amb un ram
d’olivera com si fossis el colom
de totes les tendreses insondables
Et vaig dir que la terra es moria
el teu cos era una flama de set
al·lot que partires de matinada
com si fossis un auguri la joia
dels meus dies perdut ran d’asfalt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!