SALVANT MALLORCA! PROU DESTRUCCIÓ! SALVEM MALLORCA! Amoll aquestes dues pancartes amb tota la força dels valors més antics i vertaders de defensa de la terra, el cel i el mar com un espot publicitari d?una sensibilitat lluitadora enmig d?un Planeta Terra llançat a la destrucció per mor del canvi climàtic i d?un Planeta Mallorca llançat
CONFESSIONS D?UN LECTOR Estim el fet de poder tancar-me rera els vidres, de caminar a poc a poc cap al meu interior, de fugir de les vanitats esplendoroses de la carn desfermada i aplicar-me les deixuplines de l?esforç, de la gravetat, de la tensió pròpia: de la lectura. Ador posar al tocata un disc de
EL COLOR DE LA LLUNYANIAIl n’y a rien de mal à avoir un mari et une cervelle, ce n’est pas une contradiction.Cynthia Ozik L?única caseta amb jardí que queda al barri del Molineret és la meva: Villa Cecília. Ja poden venir constructors amb un xec amb molts de zeros. No pens vendre-la. D?aquí només em
Ahir, dotze de març de 2007, a les vuit al Gran Hotel de Palma vaig asssitir a un dels actes més bells, justs i emocionants d’aquest inici d’any: l’entrega del VIII Premi Nadal Batle a Toni Ibàñez per Catosfera i la presentació del llibre Periodisme digital que guanyà el VI Premi, de Vicent Partal. El
Era un bicicleta verda, verd carruatge. La m’havia regalada la tia Ília amb una certa recança. «Encara no la te vull donar. És sagrada perquè era del meu pare. Ets molt jove i esburbat. Podries tenir un denou.» Emperò vaig insistir tant, li vaig fer tant de mal al cuc de l’orella, que cedí. No
TRINXADISSES Caminar contra el vent. Caminar a favor del vent. Caminar. Tota una paràbola de les direccions, de les perspectives, dels punts de vista. El vent m’ha netejat (una amiga, X., m’ha dit que el vent és bo), m’ha sedassat, m’ha obert les portes del discerniment.I, també, tan bé, m’ha enfolllit un poc més. Llegesc
PASSATGES Damunt la terrassa que domina el mar. Sol. Llegesc versos que eixorden el cor, que eixamplen les visions, que em fan escoltar músiques invistes, que em desperten pensaments insondables, que em diuen sentits inconeguts: l’obertura del temps. El sol s’inclina. Me’n vaig de la terrassa. «La Poésie ne rythmera plus l’action: elle sera en
ESCREIXENCES Barcelona. Dimecres, 7 de març de 2007. Plaça de Catalunya. 25 Setmana del Llibre en català. 19.30. Taula rectangular d’escriptors seixantins. Àlex Broch modera tres immoderats: Jordi Coca, Josep Piera i aquest bloquer. Quatre discursos en primera persona amb algunes interseccions bàsiques i, de vegades, gens evidents (?). Som escriptors catalans. Som fills de
EL NAUFRAGI ERÒTIC Apartament número 338 de l?edifici en construcció ?Els tamarells?, situat a la primera línia de la urbanització Sol de Acapulco. Febrer 2007. Un home jove es filma a ell mateix. Tors nu on hi ha un tatuatge escrit sobre l?estèrnum: Noli me tangere. I un dibuix damunt el llombrígol: la bellesa tricolor
DIA DE TREVA Allò que el llibre diu no és dit,com un paisatge que entra per la finestra d’una cambra buida.Manuel António PinaT’ho confessaré, Aràlia, cop en sec: he desitjat no escriure pus, no escriure’t pus (no escriure, després, quan ja he començat, deixar d’escriure). Feia un dia tapat, gris, bellíssim. He anat per la
L’ESPERA DE CHARLES Passeig, passeig com un eixalabrat que necessita distreure’s sempre seguit. He arribat, tira tira, fins a la porta del pou on passàrem tantes d’hores plegats Aràlia i aquest Recordador. Era un lloc estrany que s’havia costruït per penetrar a una cova. La porta estava rovellada i molt rompuda. Sé que només l’obria
Llegesc, llegesc i llegesc. Em passen les hores. Qualsevol cosa és una excusa per llegir més. No escric gens. He vist una fotografia de Jeff Wall titulada «Destroyed Room», la compraria. I a més a més m’ha donat un títol. El ram d’Iris germanica, d’un blau violeta amb una incisió groga a cada pètal, que
EUPHORIA MEN À force de préciser oú est la poésie, ne plus pouvoir la saisir.Philippe JaccottetPETIT BITLLET PER A ARÀLIASegur de les tortugues. Camins impensats que duen enlloc. No passis pena. Ell era gentil i cruel, generós i egoista, cínic i hipersensible, lúcid i foll. Les partions no tenen remei. Aprendràs verbs obcens a la
SALOMÉ DANSANT La chair est triste, hélas, et j’ai lu tous les livres! Mallarmé Tres quarts de sis de l’horabaixa. Per què m’has demanat que escrivís sobre l’Hetaira Mística? El parc amb arbres centenaris. Insistiré amb dibuixos a llapis, tinta, aquarel·la, oli… Una cadira de repòs al racó més ple de mates , més amagat,
Rapinyaves la pissarra amb les ungles de la mà esquerra i xisclaves com una orada. Et vaig sentir des del passadís. Corria cap a la teva desesperació com si el món es calàs foc. Quan em veieres continuares xisclant un poc més fort. Les rapinyades eren tan intenses que se m’arreveixinaren els pèls de l’espinada.