Plagueta de Bord

Rapinyaves la pissarra amb les ungles de la mà esquerra i xisclaves com una orada. Et vaig sentir des del passadís. Corria cap a la teva desesperació com si el món es calàs foc. Quan em veieres continuares xisclant un poc més fort. Les rapinyades eren tan intenses que se m’arreveixinaren els pèls de l’espinada. Et vaig pegar una galtada amb tota l’ànima. T’aturares cop en sec. A poc a poc baixava al fons del pou dels teus ulls d’un verd clar i trobava entre totes les calcificacions de l’esperit unes gotes d’aigua viva. Tenies els llavis estrets per rosegar el dolor. Aquell silenci secret que amagava un silenci cridaner, esparverant. La duresa mineral de la teva expressió em feia mal.
Acaronaves ràbia.

Fou llavors que vaig sentir que a la sala d’actes algú cantava Somewhere over the rainbow…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!