Carnet de notes (III)
PASSATGES
Damunt la terrassa que domina el mar. Sol. Llegesc versos que eixorden el cor, que eixamplen les visions, que em fan escoltar músiques invistes, que em desperten pensaments insondables, que em diuen sentits inconeguts: l’obertura del temps.
El sol s’inclina. Me’n vaig de la terrassa. «La Poésie ne rythmera plus l’action: elle sera en avant.» dic en veu alta aquests mots de Rimbaud. Deixem els sons antics! Que comenci la música nova!
La cambra, el gabinet, l’estudi, el taller: aquí s’acaramullen els llibres, els diaris i revistes, els papers, els discos, etc. Reinventar l’amor: una frase enmarcada en cal·ligrafia anglesa. Hi ha un aire nacrat rera els vidres. Es fa de nit dins els arbres del jardí.
Llegesc unes paraules alades de Mme. du Châtelet que copii en una llibreteta de verins: «La plus grand vengeance que l’on puisse prendre des gens qui nous haïssent, c’est d’être heureux.» Una mestra voluptuosa, una filòsofa voluptuosa al costat de Voltaire. Un altre que diu: «J’ai toujours préféré la liberté à tout le reste.» Les ombres dels sebel·lins fan més densa la fosca: escolt el seus refilars harmònics com la música de la consolació.
Un text anònim de les Lumières m’encén: «Vigueur, aisance et liberté, voilà ce que doit désirer un homme raisonnable. La vigueur pour la jeuneusse, l’aisance pour l’âge mûr, la liberté depuis le berceau jusqu’à la tombe. J’ai lu les livres de morale, et je n’ai rien vu dans Confucius, Platon, Sénèque au-dessus de ce que j’ai répété: le plaisir, le plaisir par-dessus tout.» Bravo!
Aquesta insatisfacció profunda, aquesta frigidesa que ho paralitza tot. Aquesta vessa, aquesta fotgeria, aquest enpardalament…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
HEDÒNIC I LIBERAL, emperò amb pell insana