CARNET DE NOTES (II)
ESCREIXENCES
Barcelona. Dimecres, 7 de març de 2007. Plaça de Catalunya. 25 Setmana del Llibre en català. 19.30. Taula rectangular d’escriptors seixantins. Àlex Broch modera tres immoderats: Jordi Coca, Josep Piera i aquest bloquer. Quatre discursos en primera persona amb algunes interseccions bàsiques i, de vegades, gens evidents (?). Som escriptors catalans. Som fills de la postguerra. Som formats dins la lluita antifranquista. Som treballadors de la llengua catalana. Som supervivents. Som escriptors que no hem viscut cap guerra (?). I una declaració: Acabam d’arribar a l’any I de la nostra nova era. Després, alguns, sopar a Laie (J. P., A. C., N. Ch., M. F., S. A., J. P., i B. M.) amb una sorpresa: l’aparició de Maria del Mar Bonet que sortia de l’estudi de gravació on prepara el seu pròxim disc: Terra Secreta. Quin gust sopar a gust en un espai de gust (enfront tenia un cartell de Barceló de la seva exposició de Dau al Set el 1989), amb molt bona gent.
Rellegesc aquesta joia de Proust Sur la lecture. En copii el començament: «Il n’y a peut-être pas des jours de notre enfance que nous ayons si pleinement vécus que ceux que nous avons cru laisser sans le vivre, ceux que nous avons passés avec un livre préféré.» Llegir d’amagat dels pares, dins el llit, quina meravella, quin luxe de suvenir!
L’avió d’Iberia damunt Andratx s’ha posat a tremolar: així de brutal. Tot el temps que he vist la costa esbucada d’urbanitzacions de Calvià a Palma hem entrat dins unes turbulències perilloses: pujàvem, baixàvem, vivíem dins el ball de santvit. Vent assassí. Aterratge dur. Bufffff!
Empreses de narcissisme recíproc. Quin és l’escenari del dolor? Pillatge sistemàtics de tresors: una feina. La foscor gelada i tenebrosa del caminal quan, a la mala hora d’una nit ventosa, vaig a tancar les barreres podria ser l’elipsi d’un conte que no escriuré mai. No cal entendre tot allò que llegeixes, ho saps? Som una màquina d’observar. No me seas tanto!
El lliri de mar m’acompanya: gràcies E.!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Acab de reveure Truman Capote. Tal qual
Respecte evitern per als picaparaulers destres en coronaments plantosos d’escriptures consistents i enrampadores.
"Wisteria", Transmediterránea Son Bou.