PARADISOS IRREMISSIBLEMENT PERDUTS
EUPHORIA MEN
À force de préciser oú est la poésie, ne plus pouvoir la saisir.
Philippe Jaccottet
PETIT BITLLET PER A ARÀLIA
Segur de les tortugues. Camins impensats que duen enlloc. No passis pena. Ell era gentil i cruel, generós i egoista, cínic i hipersensible, lúcid i foll. Les partions no tenen remei. Aprendràs verbs obcens a la pissarra de les hores: pipar, rengar, voraviuar, febrir, estrènyer, bagassejar, esvirginar, agatir, caradejar, cloure, febrir, ganotxar, mugronejar, xarrupar, canyir, embrocar, pruir, natjar. Dones bellíssimes, enjoiades, amb un hair-style i un make up perfectes, retratades a apartaments refinats, burgesos. Dones fascinants, etèries, sempre tristes, totasoles i infelices. Això és el que pintes. Un potosí de tendresa vessada pel carrer. Cafè de barriada amb taulell de fusta negra i les copes de la cobdícia. Unes escales amples i llargues que peguen damunt les ones davall una claror taronja. Senyor, el capaltard està servit. Contra tabús i banalitats bon cop de falç. Passejava davall l’ombra dels crits sebel·linencs. No et torbis, amor. Carretera de sal. Temps perdut per les pells dels mots, despellats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La lluna eclipsada era un rovell d’endiota vist, amb closca
Madò Constança despella una gallina.
Belette mira els revolts delicats de les plomes
en caure sense pes damunt la rajola, aquest matí.
Voldria la seva lletra, pensa, així d’acariciadora.