EL COLOR DE LA LLUNYANIA
Il n’y a rien de mal à avoir un mari et une cervelle, ce n’est pas une contradiction.
Cynthia Ozik
L?única caseta amb jardí que queda al barri del Molineret és la meva: Villa Cecília. Ja poden venir constructors amb un xec amb molts de zeros. No pens vendre-la. D?aquí només em treuran amb els peus per davant.
Que en tenen, d?encimentera! Han destrossat totes les casetones que hi havia quan ens casàrem en Bernat i jo, just després de la guerra. Això d?estar a primera línia i no fer pisos no ho poden consentir. La casa de l?esquerra és un hostal i la de la dreta uns apartaments. En aquell temps totes eren de planta baixa. Una bona terrassa davant la mar, l?entrada, dos aiguavessos, un quarto a cada banda del primer, i la cuina i el menjador a cada costat del segon. I darrera aquell porxo que pegava al corral on sempre hi teníem un de tot: la llimonera, dos tarongers, una palmera datilera, un galliner al fons i aquell hortet que el meu Bernat duia com una benedicció i on de cap a cap d?any agafàvem patates, prebres, tomàtigues, faves, melons, síndries i una verdurada que no s?acabava mai. I també aquelles roses color d?aram.
Ara quan el mir em fa plorera. La palmera és la que s?ha salvat, emperò la resta, des que em varen matar en Bernat, és un tros desolat on només hi ha males herbes. Sí, ho he dit bé. A en Bernat el varen matar un vespre, ara fa dotze anys, quan sortia del cine Augusta. Ell sempre havia estat molt del cine i a mi m?avorreix una cosa de no dir. Ara, que ja érem dos vellets ?ell en tenia setanta-nou i jo li guanyava de dos?, ja havia perdut aquell gust d?acompanyar-lo pertot encara que no m?agradàs. Ens havíem tornat més independents. Per això m?estimava més esperar-lo al cafè Niza on m?ho passava d?allò millor xafardejant amb dues amigues, na Damiana i na Maria Esperança, que havien estat sastresses com jo (ens havíem conegut de fadrines a l?acadèmia de Corte y Confección Sistema Martí).
Aquell dia en Bernat estava molt content perquè feien La mujer de la dos caras. Na Greta Garbo el tornava beneit. Record que les primeres vegades que ens colgàrem, quan arribaven els moments dels entusiasmes, em mormolava fluixet devora l?orella: Greta, Greta? Quan vaig veure que passava un quart de l?hora que havíem quedat amb en Bernat vaig partir cap al cine. Sempre he estat molt passadora de pena i sobretot amb aquell home que era la puntualitat personificada.
Just sortir del Niza vaig veure un truller davant l?Augusta i la sirena d?una ambulància. Sempre m?han escarrufat i vaig tenir una girada de ventre. Després tot va ser un desfer calça. L?havien atropellat just davant. Vaig veure el cartell amb la cara de Greta Garbo i la vaig odiar. En arribar a Mare Nostrum em digueren que ja era mort.
No sé per què pens tot això un vespre com aquest en què hi ha unes ones que em deixaran els geranis plens de saladina i un venteguer que se?n durà les teules. Segur que al corral hi ha un parell de tovalloles, calçons blancs i bragues dels veïnats que ja saben que som una vella malsofrida que no els ho tornaré. Ara he sentit com si tocassin a la porta, emperò no són hores d?obrir a ningú.
No, no toquen, és que qualcú vol forçar el pany. N?estic segura. Basta escoltar el tec-a-tec entremig de la ventada. I no vull cridar la policia perquè quan vénen em diuen que no hi havia ningú, que estic boja i plena de manies. No puc comptar més que amb les meves forces per defensar-me. Estim ben molt la vida perquè un lladre o un drogat m?enviï a fer vaumes.
Me?n vaig cap a l?armari on estotj l?escopeta d?en Bernat. Només la faig servir per fer por als coloms que m?emmerden la terrassa. M?he posat un parell de cartutxos a les butxaques de la bata. He apagat tots els llums. El tec-a-tec al pany no s?atura. M?he aficat dins el quarto. He obert els vidres. Entre les persianes he tret el canó i he disparat dos trets. El tec-a-tec s?ha aturat. M?he posat un abric i he obert la porta del carrer. L?home (llavors m?han dit que era una al·lota) estava estirat enterra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Corte y confección, sistema Martí, el bocata de pa amb sobrassada amb sucre, el ‘bavero’, la genollera, el pi de formentor, la sotana del vicari, la ràdio de galena, paraula i pensament, lluc, les monjes tancades, els pets de monja, les garrovetes del papa, la clenxa, la colònia del port, sa cova dets asses, tu, laccao/laccao la bebida de los campeones, alta peluqueria Jubensa, Bolao/Mora/Doro/