TERRER Terrenej per l’agre de la terra. Sota la planta dels peus els solcs del call vermell: terrossos ardents. Estic terrificat davant el malgust que fa malbé els terrenys. Aterr dins el terror de les destruccions sempreseguides. Per que no hi ha una kaleborroka dels malfactors de la terra? Enterra. Terral. Terrorífic. La terra viva.
MATÈRIA EN FORMA D?AMOR Arrive et passe, tel est le temps.P. Q. Antoni Caimari, la primera vegada que la veires va ser pel caminoi que voreja el bosc de Son Abís. Ella anava en direcció Biniamar i tu cap a Sineu. No sabem com es mouen les deves, emperò aquella al·lota, d?un ros blanc amb
LES AUTOPISTES SÓN PER VOLAR Vaste comme la nuit et comme la clarté Maria Magdalena Ferrer, sempre has estat inoportuna. Quan hem sortit de Palma la negror feia feredat, després no hi havia manera que la nina, na Petronila (perquè et capficares que la nina havia de dur el nom horrorós de la repadrina) no
Acab d’arribar de la sala d’actes del rectorat de la Universitat de les Illes Balears: Monterrat Casas ha esta elegida rectora per quasi un 60% del vots en la segona volta. Estic content. perquè és intel·ligent i perquè és una dona. El seu programa, fet conjuntament amb el professor Martí March que serà una espècie
Vergonya cavallers, misèria i vergonya perquè voleu tallar les ones de Teve 3 al País Valencià! No esquaterareu els Països Catalanas! Me’n vaig a Girona per parlar de la Catosfera, de la Blogosfera, de la Plaguetosfera! Ja ho contaré!
Le langage est la maison pour tout ce qui n’est plus.
Ahir, vaig llegir la conferència «Cap-clar o Set il·luminacions en el cervell» dins un congrés de psiquiatres a la fundació Joan Miró. Gust dels psiquiatres que em digueren que el meu llenguatge era saborós i desembafador. Després els vaig fer de guia de la capella de Barceló a la Seu de Mallorca. Quedaren flipats. Ahir
PROFECIA DE CORRETJOLES Quan sortires, Sito, de l?estora mecànica de la quarta plana de l?aeroport de Palma i arribares a les màquines per pagar el dia i mig d?aparcament (havies partit dijous dematí i avui era divendres vespre, pensares per aclarir-te dins la confusió d?aquella setmana en què havies fet tres viatges a Barcelona), recordares
M’han dit que Lou Reed recitarà avui i demà, en anglès, un poema meu a Nova York.Una alegria fonda. Lluís Llach deixa de cantar en públic.El respecte a les decisions de l’amic malgrat… Me’n vaig a l’entrega dels premis Cavall Verd al Bahía Mediterráneo.
TOT L’ANY ÉS EL DIA MUNDIAL DE L’AIGUA (AVUI) Entreteixeixes el desfici del temps buit de les partions d’un cop.Entreteixeixes les remors d’un vent sec de malenconies i tristeses.Entreteixeixes les foscors desombrades d’un abissalment sobtat.Entreteixeixes les empremtes úniques d’unes ditades refulgents.Entreteixeixes les obertures de la catàstrofe que no arriba amb presses.Entreteixeixes les abraçades patollants del
ATREVEIX-TE A SOMNIAR La manifestació contra els assassins de la terra acabava de començar. Ília és com un volcà en erupció. No l?havia vist des d?un encontre immobiliari a l?hotel Jauja on vaig fer una crònica per al diari. Em recordava Susan Sarandon en una pel·lícula en què feia de cosmetòloga d?uns grans magatzems que
NI OBLIT, NI SILENCI Fa unes hores he parlat amb l’amiga i actriu Pepa López. M’ha dit que avui horabaixa aniria a llegir textos, durs textos de veritat, d’Anna Politkòvskaia. Avui plou, fa trons i llamps i aquestes electricitats m’ajuden a pensar amb aquesta dona que és un far lluminosíssim dins la nit que ens
NAME-DROPPING «Il m’est chaque jour plus difficile de mener une vie à l’hauteur de mes vases en porcelaine bleue» O. W. Charles va haver de suspendre el viatge. M’ha deixat un poc entotsolat. Esperava les llargues converses, els silencis expressius, la complicitat antiga. No sé res d’Aràlia. La Dogdson i Venetia m’han dit que m’escriurien.
No sé si érem trenta o seixanta mil. Érem gent de bon de veres que vol que Mallorca i el Món no es facin malbé pel creixement depredador i destructiu per les armes de corrupció massiva. Si anau al blog de Joana Maria Roque!hi trobareu fotos i text d’una cronista bona i lluitadora, i amiga.
MURS Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.I m’estic ara aquí i em desepero.No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!Però mai no vaig sentir la remor o