EL PRESENT CONTINU SENSE TU Certains nuits, je rêve d’une bibliothèque entièrement anonyme dans laquelle les livres n’ont pas de titre et ne revendiquent aucun auteur, formant un courant narratif continu dans lequel tous les genres, tous les styles, toutes les histoires convergent, et tous les protagonistes et tous les lieux restent non identifiés. Alberto
EL SUPLICI CLAR La terre enracinée dans l’eau… Parmènides No estrafà la veu ni les sentors llenegadisses Camina com una morta que sap les lletanies Diu gloses velles oblidades de nina pura El conradís el guaret el jardí i la clastra són Paradisos sencers que cobeja amb esglai Remuga contra temps paraules destrossades Estira sense
LA JOVELa jeuneusse, ce cygne sauvage…Shelley La casa és un vaixell navegant dins el call vermell… Tota nua et vesteixes amb la lentitud dels planetes… Cada esquitx de ta pell és un glop del safareig silenciós… Per damunt dels abismes et mous amb la dansa del bell… I remota et deleixes pels braços de fang
Jonathan Littell Les Bienveillantes Présentation de l’ouvrage Frères humains, laissez-moi vous raconter comment ça s’est passé. On n’est pas votre frère, rétorquerez-vous, et on ne veut pas le savoir. Et c’est bien vrai qu’il s’agit d’une sombre histoire, mais édifiante aussi, un véritable conte moral, je vous l’assure. Ça risque d’être un peu long,
I miss you unceasinglyJorge Luís Borges Mudit Masdéu Salvat ho va decidir de cop. Escriuries l?anunci. El duries a la biblioteca del centre cultural del barri. Demanaries al bibliotecari, aquell bergant bru i despentinat d?una trentena d?anys que semblava que tot el dia es feia palles i escrivia poemes, si el podies penjar dins la
COM POT CAP ESCRIPTOR CATALÀ COL·LABORAR AMB UN PP QUE FA COSES AIXÍ? ESTIC ENRABIAT, IRAT I A PUNT DE PASTORA MIA CONTRA UNS GOVERNANTS D’ARA I D’AQUÍ QUE NO ESTIMEN NI GOTA NI GENS LA LLENGUA CATALANA! LA INCULTURA I LA DESTRUCCIÓ DE LA LLENGUA CONJUGADA AMB LA DESTRUCCIÓ DE LA TERRA! VERGONYA, CAVALLERS,
CONJUGAR UN COS Un llibre en què la ficció, com sempre, eixampla això que alguns anomenen "realitat".L’autor: Michel SchneiderEl títol: Marilyn Dernières SeancesL’editor: Grasset-FasquelleUna mots de l’escriptor al lector: AU LECTEUR a rencontre de Roméo Greenschpoon, devenu Ralph Greenson et de Norma Jeane Baker, alias Marilyn Monroe, ne pouvait avoir lieu qu’à Hollywood. Trente mois
EL VENT VIOLENT AIXECA LES FULLES ESGROGUEÏDES ?El problema és la part bruta de la vida. Hom no es pot estar quiet tot el temps en un lloc, ho entens? Has de viure sempre, sempre, mirant lluny.?Però si tu sempre ets a ca teva!, vaig replicar. Banana Yoshimoto Per què, Aràlia, havies copiat i traduït
DESPRÉS D’ESCOLTAR MOZART «Tout s’éteint, flambeaux et musiques de fête…» Per què m’has fet arribar aquest petit bitllet amb la teva cal·ligrafia anglesa de les monges irlandeses de Cork? No sé si el carmí és sang seca, si l’acordió de postals vol dir alguna cosa, si els caragolins fòssils de la paret seca de Son
A LA MATINADA GRÀCIES A TOTS ELS QUE HAN COL·LABORAT EN L’ÈXIT [èxit vol dir, senzillament, que la poesia ha amarat molts d’indrets de la ciutat i, sobretot, molts d’habitants de la ciutat] DEL VI FESTIVAL DE POESIA DE SANT CUGAT DELS VALLÈS!!!! Poetes, organitzadors, escoltadors, deïdors, patrocinadors, bibliotecaris, llibreters, galeristes, cafès, mitjans de comunicació,
llegir és fer poesia llegir és fer salut llegir és fer intel·ligència llegir fa tornar guapos AQUEST COS QUE ARA VEIEU Aquest cos que ara veieu vell i decrepit té el valor d’un vell pergamí. Mireu les mans i els dits que es mouen pel teclat inquiets buscant plasmar amb lletra més clara pensaments encara
L’AROMA DELS POEMES I DELS POETES CANELOBRE En una cambra buida i petita -només quatre parets, recobertes amb roba tota verda- un bell canelobre hi crema i hi flameja; i en cada una de les seves flames s’hi arbora una lasciva afecció, un impuls lasciu. A la cambra petita, que resplendeix il·luminada per la poderosa
A LA MALA HORA Puc dir ben clar i català que d’ençà que vaig arribar al Principat -18 hores de despúsahir – no m’he aturat de remenar les cireres. a) Presentació del lllibre Missa Pagesa de Dolors Miquel a la Biblioteca Pública de Sant Cugat. Excel·lent Jordi Galves fent un al·leluia del poemari amb la
NOVAMENT Amor que duras: llora entre mis piernas, come la miel sin esperanza. A. G. Llegies les paraules tremoloses de la necessitat: «Cal practicar la solitud sempre seguit.» Els fongs damunt les teules són ferides resplendents de la simbiosi. Negaves l’assistència del fred, cruixien els teulons de les paraules. No et movies entre les aigües
I SEMPRE L’AMENAÇA DE LA MORT Champs. Solitudes.Et si par hasard il passe derrière quelque haie un essaim d’abeilles, on entend dans l’air un murmure comme la rumeur d’une gran ville.P. Jaccottet Voldria escriure una crònica llarga sobre la meva estada a la Fira del Llibre de Frankfurt aquest principi d’octubre. I no puc. Potser