I miss you unceasingly
Jorge Luís Borges
Mudit Masdéu Salvat ho va decidir de cop. Escriuries l?anunci. El duries a la biblioteca del centre cultural del barri. Demanaries al bibliotecari, aquell bergant bru i despentinat d?una trentena d?anys que semblava que tot el dia es feia palles i escrivia poemes, si el podies penjar dins la vitrina de les peticions entre demandes i ofertes de llibres i revistes.
I segurament tot aniria bé. Just pensar això tingueres un calfred d?aquells que et perseguien d?ençà que perderes la darrera feia de nani ?aquella mescladissa de teta, mestra i institutriu? a la mansió de Sanjay Leela Bhansali per mor d?una gastroenteritis que havia agafat la menuda, Aishwaria, després d?un passeig pel llac dels cignes que tenia una barqueta i tot. La nina, en un descuit, perquè tu negares davant la senyora que ho haguessis vist, sentit o pressentit, s?havia enviat, no saps per quin sistema pervers d?angeleta de cabells negres i d?ulls s?atzabeja lluents, una quantitat d?aigua necessària i suficient per introduir un enfiloll de virus que la deixaren fora de combat durant una setmana, que fou la més descansada i la més torturada d?aquests darrers anys.
Tenies quaranta-tres anys i moltes de batalles perdudes a l?esquena. Si haguessis escoltat ta mare, Rosa, t?hauries fet militar i ara series com a mínim capitana. Emperò tu t?assemblaves a ton pare, que t?havia posat aquest nom d?una cantant que va conèixer quan feia de hippy per Europa amb una DKW plena d?una comuna d?amics que practicaven l?objecció de consciència i boixaven com a puputs. Del pinyol passional d?una nit de Sant Joan del hippy amb ta mare que feia un viatge turístic i era una al·lota de missa i comunió diària, a la kafkiana Praga, sortires tu. I encara que no es notava res, a les noces en l?ermita de la Mare de Déu del Roser, ta mare ja estava de tres mesos.
No saps com has de redactar l?anunci. Per què t?ofereixes? Per llegir en veu alta tota casta d?obres literàries a persones cegues o que ho desitgin. Aquest «ho» pot ser ambigu. Potser hauries de posar «o a persones que frueixin de la lectura». Sí, així queda més transparent. El verb fruir el trobaves un poc recercat. O potser seria millor «o a persones que passin gust de la lectura». No et marejares pus i ho deixares així. Anares al bany i, davant aquell mirall massa il·luminat pels focus halògens, comprovares els solcs del temps que enrevoltaven els teus ulls de color cabreta amb aquelles llargues pestanyes negres i arrissades. Et pegares una bona untada de rímel i unes ombres tardorals als ulls. Quan pensares en això de tardoral t?agafaren unes ganes de riure embogides i t?esbutzares en un tres i no res com si t?haguessis menjat un gag sencer.
L?aire moral de Mallorca t?ofegava. Aquell matí, mentre menjaves una llagosta de truita francesa al bar Bosch, el teu amic Tro Oliver t?havia mostrat un homoniqueu amb americana crua i calçons grisos i t?havia dit que era uns dels fiscals més importants. «I en lloc de lluitar com un senglar contra la corrupció el veus sempre seguit dinant i sopant amb els corruptes». Allò t?havia deprimit un poc. Convendria que et plantejassis partir de l?illa.
T?has posat el vestit jaqueta de color albercoc que et dóna aires de guiri anglesa i amb l?anunci dins la bossa has partit cap a la biblioteca. No passes pena. Sempre te n?has sortit quan més ofegada estaves. Ara trepitjaves l?estora de fulles grogues del caminal que duu al centre cultural i no pensaves res. Això t?alegrava. Feia calor. Quan has arribat a la porta t?has tret la jaqueta i has respirat fondo. Feia una calorada pel temps que era. Tot ha rutllat a la perfecció i ara el teu anunci serà llegit per tots els usuaris. Després et passaràs el dia penjada del mòbil tot esperant la veu que et digui que et necessita.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
massa palla i poc gra.