llegir és fer poesia
llegir és fer salut
llegir és fer intel·ligència
llegir fa tornar guapos
AQUEST COS QUE ARA VEIEU
Aquest cos que ara veieu
vell i decrepit té el valor
d’un vell pergamí.
Mireu les mans i els dits
que es mouen pel teclat
inquiets buscant plasmar
amb lletra més clara
pensaments encara
fugissers.
I els ulls interrogants
i la boca que ha perdut
el seu esclat. I tanmateix
no deixa d’estimar.
Amb la pàtina sempre
present d’aquest desig intens
de voler ser prop vostre.
Que sia la música d’aquest poema de Montserrat Abelló, amiga, mestre i poeta d’honor de l VI Festival de Sant Cugat del Vallès, la que m’acompanyi al somnis.
Dia intensíssim. Laia Noguera, Sebastià Perelló i el plagueter hem visitat tot el monestir, hem dit poemes vora les pedres antigues, ens hem estimat, la qual cosa en aquests temps de fillaputeria generalitzada és un oasi de pau i de festa.
Pau i festa que s’han repetit al llarg del dia. Dinar entretengudíssim amb Gabriel de S. T. Sampol. El rissotto amb ceps, estupendo, i una conversa divertida, sàvia i ben xafardera. La xafarderia com a cultura, Pla dixit.
L’horabaixa mescladissa a les llibreries. A l’Alexandria Marta Pessarrodona ens ha contat les seves aventures amb Robert Lowell a N. Y. i ens ha llegit un poema carregat de riqueses culturals i claus hermètiques que ens ha explicat amb amor i pedagogia. Toni Sala ens ha dit que Carner era com un avi per ell, i no tan sos en sentit literari. ens ha llegit dos poemes ben carnerians i ens ha ajuf¡dart a sucar-los. Carolina Hernández, una lectora ens ha fet una antologia magnífica dels seus gustos (Martí Pol, Maria Mercè Marçal, Ferrater, etc) i Gabriel de la S. T. Sam ens ha ofert un tast dels seus versos i de dos autors portuguesos traduïts per ell. Al Bar Bahía, la llibreria el Celler dels LLibres ens ha muntat una taula meleta. Guim Pros i Dolors Vilarasau ens han fet un recorregut pels seus autors estimats (Bauçà, Clementina Arderiu, Ferrater, etc) i Carme Riera ha llegit amb amor i força dones poetes: des de la Maria Antònia Salvà i la Cèlia Viñas a la Marçal i l’Abelló. I aquest plagueter ha tancat l’acte dient l’Abelló per mil i un tubs.
Després el recital de Miguel Poveda. Una nit amb la veu d’aquest cantaor que et posavba l’ànima en pèl de gallina i de gall i de paó i de voltor i tot. Primera part de flamenc i segona part amb Desglaç. Com em va prometre fas unes nits ha acabat de fer una cançó amb un poema de l’Abelló. L’ha cantat dos cops.Tot el teatre dret, al final. Apoteòsic.
Francesc Gelonc acompanyar de Marc Egea a la viola de roda, DJ Atún als plats i Xavi Lozano a les flautes ( i una munió de rars intruments de percussió) s’ha muntat un recitaqlasso al Clàssic Copes que ens ha tengut quasi una hoira i mitja en tensió i gust verbasl i musical. Poesia de revolta, sense concessions, ecològica i escatològica, amorosa i tendral, vertadera. Quina festassa! Ningú ens podrà robar el gustarro d’aquest dia i aquesta nit!
(Carles Rebassa, Jordi Boldú, la Bonet, la Riera, la Marie i el Manzano, la Cintanostra, la Mariona Sagarra, el Felip San, la Yael, la Rafart, etc. cossos estimats)
El VI Festival navega a les totes i es converteix en una maquinaria de transformació humana cap a l’hedonisme i la bondat.
N’estic segur!
Orgull i alegria sent!
I salut nocturna!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífica i diàfana, la poesia de Montserrat Abelló i aquest poema un tast lúcid. Enhorabona per ser allà o has d’ésser!…i gaudir-ho, com sempre fas.
Em vaig divertir voltant pel claustre del monestir. I sí, és cert, a cada tomb ens anàvem tornant més guapos.(un gust)
Gràcies.