EL VENT VIOLENT AIXECA LES FULLES ESGROGUEÏDES
?El problema és la part bruta de la vida. Hom no es pot estar quiet tot el temps en un lloc, ho entens? Has de viure sempre, sempre, mirant lluny.
?Però si tu sempre ets a ca teva!, vaig replicar.
Banana Yoshimoto
Per què, Aràlia, havies copiat i traduït una frase de Lee Miller a Roland Penrose que he trobat quan fullejava una vella edició de Le jeune homme de François Mauriac, publicat per Hachette el 1926?
Per poder agafar-lo, d’una prestatgeria molt alta de la biblioteca de Son Asgard, m’he hagut d’encaramellar damunt els quatre escalons de fusta en un equilibri un poc irreal que em feia veure aquell espai tan estimat des d’un punt de vista germà al d’aquell altre horabaixa de tardor de fa anys, no vull saber quants anys, eternitats? quan jo estava en una posició semblant i cercava una edició francesa de Plotí, De l’amour, i tu em digueres, Aràlia, estirada, amb un vestit vermell fosc, al chesterfield negre del senyor avi amb un llibre dins les mans, em digueres que parties.
?Demà, me’n vaig a Nova York. M’ha sortit una feina. La Dogdson m’acollirà a ca seva.
No devien ser aquestes les paraules exactes. Només record que cada fonema s’aficava dins la pell com una agulla sequera d’aquelles amb les quals es cosien les sobrassades.
«No m’atur de dir arreu: "He aprofitat cada instant de ma vida; he viscut moments meravellosos." Avui, si tornàs endarrere, si ho podia refer, empenyeria encara més els meus límits, aniria més lluny amb les meves idees, el meu cos i els meus sentiments.»
He llegit també l’original de la Miller que es trobava al peu de la traducció:
«I keep saying to everyone, ‘I didn’t waste a minute, all my life- I had a wonderful time,’ but I know, myself, now that if I had it over again I’d be even morfe free with my ideas, with my body and my affections.»
Plotí parlava de l’ull ple de l’objecte que contempla, aquesta visió que no és mai sense imatge, Eros, el nom del qual ve, potser, d’allò que deu a l’existència de la visió (orasis)…
Plotí parlava de l’amor i jo et deixava fugir com una missatgera de l’invisible cap a Amèrica, cap a la jungla d’Amèrica.
The eternal demoiselle, my girl-woman, s’escapava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
en Bruno em diu:
hem de fugir enllà d’aquí
hem de descloure el verb
els meus ulls deuen ser plens
recordes?, em diu amb llum
és clar
retirem els llençols verds
ens vestim amb texans blaus
ell una camisa de lli ocre pàl.lid
jo una camisa de cotó roig tranquil
descalços
obrim la finestra i observem dos pisos
la canonada freda
descendim
a peu pla els somriures volen d’un pensament a l’altre
el mur és alt, de pedra
però vam aprendre, fa temps,
a empènyer més els nostres límits:
cap mur no és un obstacle
anem de camí cap al lluny