EL SUPLICI CLAR
La terre enracinée dans l’eau…
Parmènides
No estrafà la veu ni les sentors llenegadisses
Camina com una morta que sap les lletanies
Diu gloses velles oblidades de nina pura
El conradís el guaret el jardí i la clastra són
Paradisos sencers que cobeja amb esglai
Remuga contra temps paraules destrossades
Estira sense treva les cordes del domini
Espera com una òliba les ombres de tenebra
Avança esclatabutzes cap al destí ben gràvid
com un que meditant prepara el seu saltiri
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
veiem el paradís tan proper que fa basarda no trobar-lo
i si tot fos en la ment?, pregunto
en Bruno continua caminant
endavant, sempre avant
i si els records també són mentides?
no veig enlloc les oliveres
ni el mar
passa rere passa refem allò que queda de nosaltres
Bielet, he vist el capvespre de rebaixa que ens ha duit el canvi d’hora des de la mar gran, mentre la fosca entrava per la rima de llevant i l’ou s’esfilagassava al cel clos de ponent…Ara als matins hi ha la terra mullada -sua- potser per mor de la boira, i les eines del cos estan tan esquinçades que semblan cabotes
Deixem passar les veus emparaulades:
que cal·ligrafiïn
el crepuscle que ens ha de redimir