LA JOVE
La jeuneusse, ce cygne sauvage…
Shelley
La casa és un vaixell navegant dins el call vermell…
Tota nua et vesteixes amb la lentitud dels planetes…
Cada esquitx de ta pell és un glop del safareig silenciós…
Per damunt dels abismes et mous amb la dansa del bell…
I remota et deleixes pels braços de fang que t’encerclaran…
Et segueixes et sents i sents et fereixes per mà amb esment…
I trobes l’agulló que s’enfila com un ocell de plers i de fam…
El temps gasta i tombam com el tronc per mà de llenyataire…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Supòs que són les drogues
els peus cansats
de recórrer els punts
les interseccions de traces fetes
volem coincidir de nou
els alens que embastàrem
fatigats d’altres temps