MATÈRIA EN FORMA D?AMOR La langue de Gongora, celle même de saint Jean de la Croix, pourrait se décrire dans les mêmes termes que la paysage de Majorque: l’air, l’or, la roche.Philippe Jaccottet Antoni Caimari, la primera vegada que la veires va ser pel caminoi que voreja el bosc de Son Abís. Ella anava en
COM BASTIR? L’incorrection du langage n’est seulement une faute contre la langage même; elle fait encore mal aux âmes. Phédon M’he entretengut molt de temps dins l’herba verda que creix acceleradament després de les darreres tempestes. Aquest temps era el teu, Aràlia. Els inicis de la tardor amb tota la feina contra els llocs comuns
TEIXEIX AMB EL VENT TA VIDA mentre sona I Know That You Know tocada per Gene Krupa i la seva orquestra els teuladers dormen a les troanes de la placeta del jardí,quan toc els troncs totes les fulles tremolen com ales bastir la pols: la precarietat dels mots per ventura no saps allò que retxes
EN QUIN MOMENT JONÀS HA ENTRAT EN EL VENTRE DE LA BALLENA? potser aquest serà el títol del pròxim relat. quin gust que la tardor del llibre i dels meteors coincidesquin! passejar amb un llibre dins les olors noves: fulla seca de pi banyat, molses fosques que s’escampen, la terra que es refresca i respira,
DIES D’EIVISSA els nervis d’haver de parlar una hora i mitja, dijous, amb estudiants de formació permanent ?LLEGIR LLETRA DE LLATRALa literatura és paisatge i passatge? títol d’allò que vaig fer… la trobada amb professors plens d’entusiasmes i alumnes (sobretot dones alumnes) somrients i educats l’amic escriptor, S. P., com a guia entre la selva
ell davant la nit de la tardor que s’acostavaamb els ailants plens de fulles verdes com espines de peixos voladorsell davant el renou de l’univers impensableera com Ambrosi de Milàllegia en silencisense moure els llaviscom en el París de l’edat mitjanacom en la Venècia del renaixamentcom en la Viena de la il·lustracióllegia com Ramon Llullllegia
ELS PERFILS DE LA INNOCÈNCIA Descobrim, de fet, mentre tornam vells, que les vides de la majoria dels éssers humans no valen res, excepte en la mesura en què contribueixen a l’enriquiment i a l’alliberació de l’esperit. Cyril Connolly No em puc treure del cap la feta. Quan Maria Joana l?ha contada he pensat que
APAREIX FLAMÍNIA DEBROUXJe me livre à la fièvre des rêves,mais c’est pour en retirer de nouvelles lois.Antonin Artaud La primera vegada que la vaig veure duia un maquillatge de crepuscle i parlava fluixet com si cada paraula li sortís de molt endins; cames llargues plantades dins unes sabates negres amb taló d’agulla, potent cabellera castanya,
AL COSTAT DE LA PLATAFORMA «EIVISSA PEL CANVI» Acab de llegir el manifest d’Eivissa pel canviQuin gust trobar gent que lluiti per les evidències en aquest arxipèlag d’encimentadors físics i mentals!Quin gust que es presentin a les municipals i puguin fer tasca de la bona en una illa (i illes) en què tota casta de
REPRODUIR EL REFILAR DEL SEBEL·LÍ Il le voyait venir de la gauche, le long du rivage, il le voyait surgir d’entre les cabines de derrière lui, ou s’apercevait parfois tout à coup, no sans un joyeux émoi, qu’il avait manqué son arriveée et que l’adolescent était déjà, dans le costume de bain bleu et blanc
No sé si puc escriure. Charles em diu que fer aferrar el cos de les models a la tela és la seva necessitat. Les mamelles, la poma, el perrús, la panxa aferrats a la tela. No ho entenc. Belette m’ho contava. Estic regirat. No pot ser. Aferrat al temps de la feina, entre la pluja.
COM ATRAPAR ELS NÚVOLS??Un paper, un argument, un rol, una història. ?Plovisqueja molta d’estona mentre sona Ascenseur pour l’échafaud de Miles Davis i no m’atur de corregir els camins que fan els paons quan es colguen als grans arbres centenaris del jardí resplendent. ?Cadascú sap la lletra? La lletra exacta de la seva vida? ?No
RALENTIR LA FUITA DEL TEMPS La grâce et la sagesse: c’est cette impossibilité que les Anciens donnaient pour la perfection, la représentant dans le mythe si beau du puer senilis, de l’adolescent maître des tous les âges. R. B. Arnau Teixidor, acabaves d?escriure a la plagueta d?espiral «ralentir la fuita del temps» i t?aturares com
ESCRIT AL MARGE D’UN LLIBRE Les incidències històriques, especialment les de caràcter polític, han tingut una forta repercussió lingüística. J. M. N. ?De vegades pens que estic perdut. ?I que tu, Aràlia, ets la meva follia.