SI BASTÀS UN ALÈ PER INVENTAR-TE On voyait parfois, dans sa bouche, s’agiter les pieds d’une victime dont le corps venait d’être englouti. Harold Acton T’he vist, Aràlia, a la foto que hi ha sobre l’steinway que et regalà la senyora àvia quan tingueres quinze anys. T’he vist avui amb la música insistent de la
L’AIRE ERA COM UNA FOTO MOLT RETXADA Ces femmes fragmentées, du coup, se résignent, mais provisoirement, à n’habiter qu’une partie d’elles-mêmes.J-P Enthoven Nedava i mirava el cel. El safareig rodó de Son Asgard. El cel damunt la garriga del parc és un amfiteatre de núvols blancs amb l’ombra pròpia aferrada al seu volum. Aràlia tenia
M’aixec amb la mala notícia de la censura del «progre» peper Alberto Ruiz-Gallardón contra l’obra de teatre Lorca eran todos de l’amic i artista Pepe Rubianes (l’obra segons el programa de mà és un homenatge a la figura del gran poeta i a tots aquells demòcrates que van córrer igual sort ?mort per afusellament? en
Ara, a la mala hora, quan arrib del pis de la badia, mir la lluna plena, pens en les coses que he de fer demà i me’n vaig a dormir, vull donar testimoni de la meva moneia de Vilaweb i d’aquesta Plagueta de Bord estimada. Tot un dia sense poder arribar a port, a lloc.
REFILEN MASSA POC ELS SEBEL·LINS Camín davall la claror d’ambre d’una lluna quasi plena.Cant els pàmpols esponerosos i els raïms negres.Caic de morros dins la dolçor de les figues coll de dama.Corr dins els sementers amb els fenolls tallats de fresc i s’amora el cor.Conec les olors llunyanes de la garriga i el presentiment del
LA FI DE L?ESTIU Marta, digueres, Andreu, no puc oblidar la teva veu vora la meva orella esquerra quan a les festes de cala Egos ballàvem aquell bolero que a tu t?agradava una cosa de no dir, aquell bolero que a mi, una dona de trenta i busques que no ha tingut gaires homes en
ELS ARBRES TENEN SET No mir aquestes fulles dels arbres del jardí. Aquestes fulles acopades, encilindrades. Millor, encara, així. Podrien estar cremades com les del rotaboc que s’enfila a la pèrgola. No sé si tornaran a néixer. A renéixer seria més just. Aquestes idees entre caramulls de llibres, que orden, i diaris i revistes, que
Ell, es va fer escriptor per crear petits cops d’estat, per lluitar perquè la seva nació es comandi a si mateixa ?Volem Comandar a Ca Nostra!?, per aconseguir les independències i les llibertats, per fer de la llengua catalana una feta i una festa, per fer fester. Ell pensa en el voltor de Miramar: «No
1) He trobat un vell assaig de poema. El peixet s’havia menjat el paper i s’havien salvat les lletres escrites amb rotulador vermell. Deu tenir trenta anys. Pura arqueologia. Vet-lo ací: EL DIBUIX DEL MOTEsparrancors sobtadesa la mielinaAl·lucinades de voltorsper la cristal·linafoscor paraules aladesCarn de xinaen el tinter del pensamentCalina Cal·ligrafina2) No t’ha passat mai
UN NOU ANGLE DE VISTA Discutesc amb Charles a la biblioteca de Son Asgard. Els finestrals sobre la clastra, closos per mor del tall de sol, ens deixen clapats de retxes blanques i negres com en un film de Jacques Tourneur. L’animeta, sempre tremolosa i viva, que va encendre Aràlia davant un quadre de Ramon