DIES D’EIVISSA
els nervis d’haver de parlar una hora i mitja, dijous, amb estudiants de formació permanent
?LLEGIR LLETRA DE LLATRA
La literatura és paisatge i passatge? títol d’allò que vaig fer…
la trobada amb professors plens d’entusiasmes i alumnes (sobretot dones alumnes) somrients i educats
l’amic escriptor, S. P., com a guia entre la selva del donar sabers (?) als joves
la lliçó convertida en una contacte de veus i cervells, en una entrega lluminosa, en un sentir i fer sentir
La meva acció i la de Josef Nadj&Miquel Barceló (Paso doble) al mateix temps
una calor de calitja, pesada, que et fa suar a les totes
el sopar dels nous contactes, dels tactes, de les emocions de las paraules, de les seduccions de l’escriptura parlada
una taula rodona, divendres, amb una escriptora-professora singular, P. P,, valenciana, amiga i col·laboradora de guions de l’amic i director A. A., l’amic escriptor-professor i moderats per la volcànica professora M. G., entusiasta d’energies, connectadora,
tot temps apareix l’enyor (P.-M. S.)
un festival de diàlegs, una fireria d’intervencions, unes informacions inoblidables (no em sent amb cor per escriure-les, descriure-les, eren màquines de fer pensar amb gust)
enyor (M. G. R. S. S.)
el grand finale: un sopar a Can Alfredo
raons i tumbet, vins blancs de dues illes (Eivissa i Menorca), melé-suflé, fantasies i converses enceses
fi de festa: Passeig per l’amor i per la mort amb la xafogor envoltant-te
travessar baix vila des de Vara de Rey fins al final de barri de la Penya (abans de pescadors, ara de turistitzadors ?bars, restaurants, botigues, hostals, etc): una passarel·la sobre els cossos que es mostren i es demostren: un genteguer en acció nocturna,
vent de mar fort, revivificant
l’amiga B. O, com a companya serena i provocadora, a voltes,
la possibilitat del record i de l’exili
i moltes coses més i moltes persones més (M. B., E. M., M. M., M. S., M. F., P. T., M. H., A. B. , T. B., L. G., etc.): xarxes de converses ad infinitum
dissabte, les passejades dins la calor xafagosa, una llibreria gran (em compr un llibre de contes?La ciudad situada? de Clarice Lispector i la novel·la dadaista ?Hyle? d’un viatger alemany Raoul Hausmann. Quin luxes!), les botigues de marques amb descomptes pertot (em compr un gorro de G. A.), dinar de tapes davall les acàcies i vora la murada, l’avionet, les salines d’Eivissa (salvades?), un record per Walter Benjamin (Llibre de passatges), les autopistes (ganivetades al cos de l’illa: així de real i senzill i bèstia!), el no-paisatge,
ara Telloc, la casa, l’escriptura, el temps conegut i indesxifrable
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el tumbet era amb tomàtiga o fred?