REPRODUIR EL REFILAR DEL SEBEL·LÍ
Il le voyait venir de la gauche, le long du rivage, il le voyait surgir d’entre les cabines de derrière lui, ou s’apercevait parfois tout à coup, no sans un joyeux émoi, qu’il avait manqué son arriveée et que l’adolescent était déjà, dans le costume de bain bleu et blanc qui était maintenant son unique vêtement de plage, il avait repris ses occcupations coutumières au soleil et dans la sable… Un soleil glorieux répandait une somptueuse lumière sur lui et la sublime perspective de la mer formait toujours le fond du tableau et en faisait ressortir la beauté.
Thomas Mann
Aquesta voldria que fos la nota d’avui: el capvespre amb una claror de vainilla i un cobricel de núvols grisencs i bonyerruts. Els camps de vinya d’un verd potentíssim amb els raïms esclatants, negres, amagats entre els pàmpols. Les figueres amb una solada de figues madures i badades envoltant aquell tronc fosc. Tot l’aire amb la frescor lluent de les darreres pluges.
Cop en sec el cant del sebel·lí: harmoniós com un divertimento de Mozart, senzill com dues notes del pianet de jugueta de Pascal Comelade, asserenidor com un text de Salvador Galmés.
Com poder clavar en les lletres la teva mirada lilosa, Aràlia, plena d’una llum incomparable quan agafats de la mà i de l’ànima, tu i jo, fèiem aquests mateixos camins de carro de Son Asgard envoltats de la brillantor enlluernadora del desig?
I ens besàvem a la boca, ens menjavem els alens, les salives i les paraules, fins que la nit ens embolicava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui és Aràlia?
On és Son Asgard?
Són records, creacions o són reals?