COM BASTIR?
L’incorrection du langage n’est seulement une faute contre la langage même; elle fait encore mal aux âmes.
Phédon
M’he entretengut molt de temps dins l’herba verda que creix acceleradament després de les darreres tempestes.
Aquest temps era el teu, Aràlia.
Els inicis de la tardor amb tota la feina contra els llocs comuns que anunciaves com una passió que et dominava.
Et veig quan anaves a prop de la bassa del Penjoll per recollir els primers plantatges d’aigua o orelles de llebre.
Els blets, que naixen entre els conreus, amb les tiges ajagudes i blanquinoses, et feien estremir.
Amb les borraginàcies hi tenies una tendència clara: sempre deies que els pèls de la borratja no et punxaven i que el to verd grisós de l’herba berruguera t’entendria. Els esperons de gat, amb la seva rigidesa et semblaven l’exemple de la humilitat.
Les flors púrpures del clavell de blat s’eixugaven bé i també les de l’arenària.
Els pèls glandulosos del borrissol deies que curaven les alèrgies.
El calzes inflats i globulosos dels colitxos, colissos o esclafidors et feien juguera.
El pèl de boc t’atreia.
Les flors petites i en forma d’estrella del picapoll o picagallina t’hipnotitzaven.
L’olor forta de la vulvària et marejava i quasi et desmaiares en una de les teves recolectes per la terra campa de Son Asgard.
No et pensis que no sé les teves corregudes per un Japó artístic amb ell. La Dogdson i Venetia em donen noves que estic segur que tu dirigeixes d’enfora estant.
La bova i l’espartet que creixen en les zones pantanoses dels aiguamolls del Pirata et seduïen perquè et feien recordar metàfores de la Crònica de Muntaner.
Els caps blaus de vegades invadien la biblioteca dins aquell gerro modernista de Lalique que t’havia regalat la senyora àvia quan feres vint anys. El gerro anava acompanyat d’un estoig de vellut negre amb unes arracades de diamants en forma de pinya de mestre Bernat Miró, un vell orfebre mallorquí del vuit-cents.
Amb els bufallums, que collíem en els camps d’alfals, fèiem volar les bruixes dins l’aire transparent.
Sí, Aràlia, he agafat el teu herbari de males herbes i l’he llegit molta d’estona com un homenatge chic al record de les teves botàniques més estimades.
Les males herbes, Aràlia, són els receptacles de la meva revelació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De allò més correcte. Enpobre.
Nus, l’un contre l’autre, intrinsèquement nus, dépouillés même de leurs corps nus ; excessivement importants et royaux.
Comme le monde s’éloigne, s’éloigne !
Henri Michaux
I a tot arreu.