L’evidència científica no és el fort dels polítics. En casos extrems, però no excepcionals, els polítics tergiversen la realitat tant com els convé i la frontera entre la veritat i la mentida s’evapora. Deia Horace F. Judson, el periodista que va escriure la més apassionant història de la biologia molecular a través del testimoni oral
Sèries televisives d’èxit com CSI mostren el que ja és una realitat, que els procediments tècnico-científics en l’àmbit forense s’han convertit en un fet habitual. Habitual, però no sempre determinant: els efectes institucionals o socials d’aquests procediments no són tan mecànics i definitius com es veu en la sèrie. En un text titulat precisament «La
La tosquedat i opacitat de les tècniques tradicionals de la biotecnologia, que tenen els seus orígens en les èpoques més remotes de les civilitzacions humanes, han guanyat precisió i transparència amb l’aprofundiment del coneixement sobre la matèria viva. Els múltiples vessants de l’aprofitament dels recursos biològics, des de l’agricultura i la ramaderia, fins l’exploració de
A l?edició d?avui de la revista Nature es publica una troballa paleontològica molt notable. Es tracta d?unes restes fòssils, excepcionalment ben conservades, d?un exemplar jove d?Australopithecus afarensis (la famosa Lucy) de 3,3 milions d?anys d?antiguitat. Són les restes quasi completes d?una cria de 3 anys trobada a Dikika (Etiòpia). Dos articles en Nature descriuen amb
El company Enric Marco comenta al seu interessant bloc Pols d’estels diverses novetats sobre la definició de planeta i la nova situació de Plutó. Mentrestant, Vicent Martínez, director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València em passa una informació hilarant per no dir patètica. Pot semblar una broma o pot semblar un acudit. Però
Joseph Ratzinger és un teòleg molt reconegut i li agrada que li ho reconeguen. Però alhora sembla una mica ingenu pel que fa a la consideració del ressò de les seues paraules ara que és el cap visible de l’Esgésia Catòlica. Fins i tot el que llig en l’aula magna d’una universitat centreuropea pot fer
Al CCCB es pot visitar una exposició fabulosa, Hi havia una vegada Txernòbil, de les que no et deixa indiferent. A través de fotografies, textos, vídeos, objectes, obres d’art, es rememora l’accident de la central nuclear de Txernòbil i s’expliquen detalls de la crisi tecnològica, política i social que va seguir a un accident que
La remissió al Parlament del projecte de llei d?investigació biomèdica és una gran notícia. Aquesta llei permetrà realitzar amb plenes garanties científiques, jurídiques i ètiques, recerques relacionades amb les possibles aplicacions terapèutiques de les cèl·lules troncals humanes. La col·lecció Sense Fronteres de llibres de divulgació científica, que coediten Edicions Bromera i Publicacions de la Universitat
Advanced Cell Technology (ACT) és una empresa biotecnològica nord-americana que està d?actualitat per l?anunci d?una nova tècnica de derivació de cèl·lules troncals humanes a partir de d?estadis de desenvolupament molt inicials. Fins ara els mètodes coneguts usen blastocists de cinc dies, amb unes 150 cèl·lules. Per obtenir cèl·lules troncals, s?ha de destruir aquest grumoll cel·lular.
De les diverses notícies científiques que ha donat l?agost d?enguany la que sens dubte s?ha dut la màxima audiència ha estat la del debat sobre què és un planeta, durant l?assemblea la Unió Astronòmica Internacional (IAU). Els mitjans de tot el món, tant generals com especialitzats, han seguit i amplificat, potser en excés, la discussió.