Al CCCB es pot visitar una exposició fabulosa, Hi havia una vegada Txernòbil, de les que no et deixa indiferent. A través de fotografies, textos, vídeos, objectes, obres d’art, es rememora l’accident de la central nuclear de Txernòbil i s’expliquen detalls de la crisi tecnològica, política i social que va seguir a un accident que semblava impossible. Les explicacions de com va anar tot són esgarrifoses. El control de la informació des del primer moment per part de les autoritats de l’encara Unió Soviètica, va ser gairebé obsessiu, com queda demostrat en els fragments d’informes secrets i instruccions confidencials que decoren ací i allà l’exposició.
És impactant el treball dels anomenats ?liquidadors?, milers de persones que participaren durant mesos en la neteja dels residus altament radioactius que s’escamparen per les runes del reactor afectat. Homes i dones equipats amb aparatosos vestuaris, que només podien treballar directament amb les restes contaminades durant un parell de minuts seguits. Per a poder fer tota l’ingent feinada calgueren centenars de milers de persones. A les poques setmanes ja n’hi havia gent afectada pels símptomes de la radiació. S’estima que desenes de milers de liquidadors moriren els primers mesos. Són xifres esgarrifoses, difícils d’imaginar, que competeixen en horror amb les imatges de les malformacions dels nadons o amb el patetisme i la misèria en la que viuen els vilatans d’edat avançada, la majoria afectats pel càncer, que decidiren tornar a viure a les cases de la zona prohibida: un àrea de 30 km al voltant de la central i més de dos-cents llogarets abandonats. La censura que han patit alguns científics ucraïnesos dissidents és molt significativa, gairebé impenetrable: amb prou feines es pot saber res de com ha afectat l’accident a les poblacions, quines repercusions reals han tingut en les persones de diferents edats, quines patologies estranyes (com les inesperades cardiopaties generalitzades dels infants) s’han desenvolupat.
Vaig visitar l’exposició coincidint amb l’aniversari de l’11-S i algunes de les coses que es conten cinc anys després de l’atemptat de les Torres Bessones ressonaven en l’exposició sobre Txernòbil. Els missatges tranquil·litzadors de les autoritats soviètiques sobre l’escàs risc que suposava el treball dels liquidadors, tan civils com militars, han estat desmentits per les fabuloses xifres d’afectats. També als que treballaven desenrunant la zona zero de Nova York se’ls digué que l’aire que respiraven no oferia cap risc i cinc anys després els milers d’afectats per patologies de l’aparell respiratori esgarrifa. El que ara sabem és que les autoritats sanitàries nord-americanes manipularen els informes científics i enganyaren els treballadors sobre les riscs reals. A propòsit de manipulacions interessades, el cas dels efectes de l’urani empobrit sobre els soldats i la població civil és objecte d’un fabulós reportatge Urani empobrit: una arma de doble tall produït per l’equip del programa 30 minuts de TV3. Novament la versió oficial és desmentida per la crua i tràgica realitat dels milers d’afectats de càncer i malformacions com a conseqüència de la radioactivitat emprada en els conflictes bèlics del Golf Pèrsic o de Kosovo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!