L’evidència científica no és el fort dels polítics. En casos extrems, però no excepcionals, els polítics tergiversen la realitat tant com els convé i la frontera entre la veritat i la mentida s’evapora. Deia Horace F. Judson, el periodista que va escriure la més apassionant història de la biologia molecular a través del testimoni oral dels seus protagonistes, que la principal diferència entre entrevistar un científic i un polític és que el primer respon a les preguntes i diu el que realment pensa. Si ara tingués ganes de riure (per no plorar) exploraria els detalls del sainet de l’àcid bòric, o com inventar informes pericials amb apariència científica sense cap fonament. Però em fastigueja i avorreix la manipulació política d’uns cínics que cerquen en la política només el benefici personal, aconseguir el luxe o la màxima potència d’un automòbil, i alhora ignoren sistemàticament l’interès social.
Durant aquest cap de setmana els científics de Sauvons la Recherche han convidat els possibles candidats a les properes presidencials franceses a la seua universitat de tardor. Els socialistes n’han enviat tres, mentre que el partit de l’actual president no n’ha enviat cap? Siga com siga, l’objectiu és conéixer de primera mà les idees i els plans que tenen en relació a la política científica d’un país que arrossega una crisi permanent en el sistema de recerca i desenvolupament. Segur que un dels temes estrella serà el futur de la recerca biomèdica en cèl·lules troncals en França, que avança amb excessiva timidesa.
Mentrestant, als EUA s’acaba de crear l’associació ?Scientists and Engineers for America? (SEforA). En aquests cas, farts del menyspreu i les pressions, reclamen «el dret i l’obligació d’intervenir en el debat polític quan els governants ignoren sistemàticament les dades científiques, anteposen els seus interessos ideològics, eliminen les dades certes i vàlides i amenacen els científics que exposen obertament la seua investigació.» En el bloc que s’ha inaugurat s’assenyala que el principal motiu que impulsa aquesta iniciativa és l’atac dels polítics a determinats científics o àrees de coneixement. Els exemples són ben eloqüents. La Casa Blanca ha reescrit un informe de l’equivalent al Ministeri de medi ambient nord-americà sobre escalfament planetari, el president Bush ha usat per primera vegada el seu veto per aturar la llei de promoció de la investigació sobre cèl·lules troncals i els webs federals fa difusió de conceptes científicament incorrectes relacionats amb el neocreacionisme del disseny intel·ligent.
També proposen una declaració dels drets dels científics i enginyers que paga la pena llegir. Per un costat es reclama el dret (que és el de qualsevol ciutadà) a que el govern empre sempre la millor i més acurada informació científica i tècnica per a prendre les seues decisions. Es reclama la llibertat de càtedra i de circulació d’idees per als científics que empren recursos federals per a finançar la seua recerca o que són empleats públics, alhora que es demana protecció davant les pressions i amenaces. Els nomenaments en les comissions assessores dels governs s’han de basar en les qualificacions científiques i no en les afinitats ideològiques o partidistes. El govern federal no ha de donar suport a cap programa educatiu que incloga conceptes derivats de la ideologia i no de la ciència, en una clara al·lusió al creacionisme. I un interessant etcètera gens malament tractant-se de la primera potència científica i tecnològica del món, alhora que l’autoerigida primera potència exportadora de la democràcia per excel·lència…
En poc més d’un dia, SEforA ha afiliat més de mil membres i pretenen arribar a cinc mil despús-demà!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!