La remissió al Parlament del projecte de llei d?investigació biomèdica és una gran notícia. Aquesta llei permetrà realitzar amb plenes garanties científiques, jurídiques i ètiques, recerques relacionades amb les possibles aplicacions terapèutiques de les cèl·lules troncals humanes.
La col·lecció Sense Fronteres de llibres de divulgació científica, que coediten Edicions Bromera i Publicacions de la Universitat de València, té dos títols molt adients a la problemàtica. El de l?escriptora científica nord-americana Arlene Judith Klotzko (?Vols clonar-te??, núm 17 de la col·lecció) incideix en els aspectes científics i ètics de la clonació terapèutica. Dedica una atenció especial al procés seguit a Gran Bretanya per aprovar una de les normatives més avançades del món. Aquesta seria una lectura esplèndida per a Ses Senyories, abans d?iniciar els debats (fins i tot, n?hi ha versió castellana, publicada a la col·lecció Sin Fronteras de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València). L?altre llibre és ?La fi de la diabetis? (núm. 20 de la col·lecció) de Ramon Gomis. Amb un text d?agradable lectura, l?autor té l?habilitat de fer-nos entendre la necessitat de la investigació bàsica alhora que remarca, des de la posició privilegiada d?un metge prestigiós en actiu, el punt de vista dels malalts. Aquesta em sembla una perspectiva que no poden oblidar els legisladors: la dels afectats per malalties degeneratives i els seus familiars.
És segur, no obstant, que mentre dure el debat parlamentari es produesquen mil i una manifestacions en contra d?aquesta llei clarament progressista. De fet, en àmbits científics circula des de fa setmanes un manifest impulsat per acadèmics afins als sectors més conservadors de l?església Catòlica. Un dels arguments en contra de les cèl·lules d?origen embrionari és que no es coneix cap teràpia basada en elles, davant dels 544 protocols basats en cèl·lules troncals adultes per a tractar més de 70 patologies, segons els redactors del manifest. Aquesta consideració és injusta i d?un gran cinisme, tot i tenint en compte l?escàs temps i els pocs països on és possible treballar amb cèl·lules d?origen embrionari o s?hi pot practicar la transferència nuclear. Siga com siga, la recollida de signatures entre científics té per objectiu plantejar unes consideracions ètiques en sintonia amb el discurs catòlic més dur. Però el que no podem oblidar és que entre els teòlegs tampoc no n?hi ha unanimitat. A l?apunt Comença el futur del passat 25 de març ja em referia al llibre del teòleg jesuïta represaliat Juan Masià Tertulias de bioética, de lectura obligada en les actuals circumstàncies. Les properes setmanes viurem un foc creuat d?argumentacions. Com a mínim caldria demanar als partidaris de prohibir la recerca amb cèl·lules troncals humanes i barrar el pas a la futura medicina regenerativa que eviten la temptació d?imposar les seues veritats privades i personals al conjunt d?una societat que, en teoria, s?ha dotat d?un estat laic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!