Joseph Ratzinger és un teòleg molt reconegut i li agrada que li ho reconeguen. Però alhora sembla una mica ingenu pel que fa a la consideració del ressò de les seues paraules ara que és el cap visible de l’Esgésia Catòlica. Fins i tot el que llig en l’aula magna d’una universitat centreuropea pot fer la volta al món en menys d’un dia i tindre conseqüències lamentables. Estic d’acord amb Vicent Partal quan escriu En defensa de Benet XVI. Però afegiria encara més: la desmesura de les reaccions d’alguns sectors islàmics (comptat i debatut, una minoria, per bé que sonora i violenta) ratifiquen l’exemple escollit pel Papa i encara pot semblar que es va quedar curt. Ara bé, si del que es tractava era de posar un exemple de la irracionalitat que suposa emprar la violència com a vehicle d’expansió d’una fe religiosa, Benet XVI podria haver triat el cas de les tràgiques incursions dels conqueridors cristians arribats des de la península ibèrica a terres americanes fa cinc cents anys. No obstant, les declaracions immediates dels mitjans oficials i del mateix Papa, tractant d’introduir aclariments i matisos, són un fet sense precedents i hi indiquen que s’han adonat de la inoportunitat de l’exemple triat. En resum, al professor de teologia li ha mancat en aquest cas el tacte del cap d’estat.
De totes les reaccions irades que s’han produït m’ha sobtat la del Regne del Marroc. Aquesta monarquia medieval, que no em mereix cap respecte democràtic, ha retirat el seu ambaixador al Vaticà en senyal de protesta. Jo només demanaria als mitjans de comunicació que dedicaren la mateixa atenció a la manera amb la qual la monarquia alauita trepitja els drets humans. D’exemples n’hi han molts i en trie dos: la impunitat amb la que maltracta els ciutadans saharians que reclament el dret d’autodeterminació i la desvergonya inhumana amb la que expulsa del seu territori els immigrants subsaharians, aquells abandonats sense pietat al desert, com fa uns dies en aquella terra de ningú entre Mauritània i el Sàhara Occidental. L’actitud hipòcrita d’un Marroc ofés per les paraules del Papa és indignant.
Diuen que monsenyor Ratzinger trià el nom de Benet, no tant perquè el quinzè és considerat com un pacifista en l’època de la Primera Guerra Mundial, sinó perquè el catorzè fou un intel·lectual que es va batre amb el més gran filòsof del seu temps: Voltaire. Ratzinger ha debatut públicament amb teòlegs (com Hans Kung, company d’estudis a qui després li barrà el pas docent des de Roma) i filòsofs (com Habermas). Continua en contacte amb els seus alumnes i aquells que feren la tesi doctoral amb ell (organitza cada any un encontre amb tots ells per a debatre un tema: enguany han triat l’evolució!… d’això ja m’ocuparé un altre dia). És clar que vol mantenir un ambient intel·lectual al seu voltant, amb el tema recurrent de la relació entre raó i fe. D’això anava la lliçó de l’altre dia a Regensburg. Llàstima que les reaccions violentes dels ofesos per un discurs que no han llegit hagen eclipsat altres paraules pronunciades per Benet XVI dies d’abans sobre el caràcter ?irracional? de la teoria de l’evolució. Aquesta és una afirmació que no vol dir el que a primera vista sembla, per bé que alguns mitjans s’han afanyat a manipular-ho. Però no veig enlloc manifestacions de biòlegs demanant cap disculpa vaticana. I jo, malgrat l’antipatia que sent pel Papa, no pense convocar-les.
Siga com siga, no crec que les barbàries del nostre temps siguen pitjors que les d’abans. Tota aquesta història de les amenaces violentes contra el Papa, el Vaticà i els catòlics per unes paraules pronunciades en una aula magna m’han dut a la memòria un discurs en defensa de la República pronunciat pel rector Joan Baptista Peset al paranimf de la Universitat de València que fou la prova definitiva per a la seua condemna a mort. Peset fou afusellat per l’exèrcit franquista per expressar amb llibertat el seu pensament. I aquesta llibertat de pensament és un principi fonamental que no pot claudicar davant cap, absolutament cap, creença religiosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!