La tosquedat i opacitat de les tècniques tradicionals de la biotecnologia, que tenen els seus orígens en les èpoques més remotes de les civilitzacions humanes, han guanyat precisió i transparència amb l’aprofundiment del coneixement sobre la matèria viva. Els múltiples vessants de l’aprofitament dels recursos biològics, des de l’agricultura i la ramaderia, fins l’exploració de noves teràpies i els enormes beneficis reals o potencials de les eines biotecnològiques, no eclipsen les grans controvèrsies que les envolten.
Per l’esquerra, alguns ecologistes radicals blasmen l’enginyeria genètica aplicada a l’agricultura o la ramaderia. Per la dreta, els fonamentalistes religiosos sacralitzen les cèl·lules humanes i s’oposen a qualsevol ús de cèl·lules derivades dels estadis més incipients del desenvolupament embrionari, siga la diagnosi de greus patiments genètics, siga l’exploració de les suposades aplicacions de les cèl·lules troncals. Tot i que a primera vista semblen no tenir cap punt de coincidència, els dos grups s’intersecten en una por fonda per la violació d’una entitat invisible que transcedeix l’individu i l’espècie humana, d’una autoritat espiritual superior imaginada com un Déu creador o com una Mare Natura, a vegades tendra i harmoniosa, a vegades furiosa.
Aquesta constatació és el punt inicial del llibre Challenging Nature. The clash of science and spirituality at the new frontiers of life
(HarperCollins, Nova York, 2006) de Lee Silver. Aquest professor de biologia molecular i afers públics de la Facultat d’afers públics i internacionals de la Universitat de Princeton, no defuig la presentació dels aspectes més vidriosos d’un debat que enfronta ciència amb pseudociència, religió i política. L’anàlisi de Silver el porta a descobrir sota l’apariència de racionalitat científica, tant dels crítics religiosos de la recerca amb embrions com dels defensors laics de l’agricultura tradicional o de les herbes remeieres, les arrels judeocristianes d’una creença en un pla que ens transcendeix. Tanmateix, Silver aplica un relativisme tou en presentar la diferent actitud de l’espiritualisme d’arrel oriental davant les biotecnologies: l’acusació de ?jugar a ser déu? perd ací el seu sentit.
Silver sosté que ni totes les expressions d’espiritualitat són nocives, ni totes les biotecnologies són inherentment bones. L’acceptació o rebuig d’una tecnologia ha de ser el resultat d’un balanç entre valors ètics, la preservació de les tradicions culturals, el benestar social i la protecció ambiental. El llibre recorre els principals temes de debat: l’origen de les creences espiritualistes i la visió científica de l’ànima; què és un humà i les arestes politicoreligioses del desenvolupament embrionari; la perniciosa idea que ?natural? és sinònim de benèfic, inofensiu o saludable; el lloc dels humans en la natura i els efectes antròpics sobre els ecosistemes; les col·lisions culturals, ètiques i religioses amb les biotecnologies.
El llibre acaba constatant la dificultat de preveure el futur de l’evolució humana i de les tecnologies. Silver cita l’escriptor Arthur C. Clarke quan deia que qualsevol tecnologia suficientment avançada és indistingible de la màgia. Què dirien els nostres rebesavis de totes les tecnologies físiques, químiques i biològiques que ens envolten? La màgia del ciberespai, del GPS, de la imatgeria interna del cos per a diagnosi, dels vehicles que roden per Mart controlats des de la Terra, dels antibiòtics, tot això hauria estat quasi impossible de predir fa un segle fins i tot pels autors de ciència-ficció més visionaris. Qui negarà que en el futur es desenvoluparan noves tecnologies inimaginables que ara les veuríem com vertaderes varetes màgiques? Qui pot predir si n’hi haurà i com serà una espècie post-humana?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!