El buit del temps

De les diverses notícies científiques que ha donat l?agost d?enguany la que sens dubte s?ha dut la màxima audiència ha estat la del debat sobre què és un planeta, durant l?assemblea la Unió Astronòmica Internacional (IAU). Els mitjans de tot el món, tant generals com especialitzats, han seguit i amplificat, potser en excés, la discussió. A l?endemà de l?aprovació de la definició oficial de planeta, que deixa fora Plutó, la notícia són les queixes dels astrònoms decebuts o contraris a la resolució, el manifest que circula en contra de la decisió i la previsió que la propera assemblea de la IAU torne a debatre la qüestió. El que ningú remarca és que les crítiques provenen sobretot de professionals nord-americans. Crec que no s?ha dit prou clar que Plutó era l?únic planeta descobert per un nord-americà i treure?l de la llista, per bé que siga ara el prototipus dels ?planetes nans? (al capdavall, planetes, no?), ha estat gairebé una ofensa nacional. La història de la descoberta de Plutó, a més, està tenyida dels tòpics més arnats de la història nord-americana.

Percival Lowell fou un apassionat de l?astronomia visionari que gastà fortuna i salut a la recerca d?objectius astronòmics extravagants. Agafà la torxa de l?enginyer Giovanni Schiaparelli quan aquest abandonà la idea que a Mart existia una complexa xarxa de sèquies per a la distribució d?aigua. Lowell va construir ?Mars Hill? a Flagstaff (Arizona) per a observar Mart en la seua màxima aproximació entre 1894 i 1895. Després publicà un llibre amb més de 900 dibuixos dels sistemes de reg dels marcians. La fatiga dels viatges i les conferències minà la seua salut i tanmateix no va poder contrarestar les burles de la comunitat astronòmica internacional. Quan es va recuperar, tornà a Flagstaff el 1901 amb l?objectiu de recuperar la reputació del seu observatori i la moral dels seus col·laboradors avergonyits. La seua habilitat matemàtica el portà a postular l?existència d?un nou planeta més enllà de Neptú a partir d?unes distorsions observades en l?òrbita d?Urà. Malgrat l?entusiasme i l?esforç titànic, Lowell no va arribar a descobrir el seu ?Planeta X?. Mort el 1916, les disputes familiars sobre l?herència interromperen les activitats de l?observatori fins 1929. Aleshores s?instal·là un nou telescopi dedicat enterament a la cerca d?X i es va fitxar un aficionat a l?astronomia molt eixerit, amb només estudis de batxiller però amb una perícia impressionant amb el telescopi. El jove Clyde Tombaugh gastà tots els seus estalvis per viatjar en tren des de la seua Kansas natal a Arizona. Després de deu mesos d?observació nocturna, delicada fotografia i curosa observació de les imatges al microscopi cercant algun punt lluminós que canviés de posició (cercant, doncs, un ?estel errant?), a mitjans de febrer de 1930 Tombaugh trobà X entre les estrelles de la constel·lació dels Besons. La notícia de la descoberta d?un nou planeta va fer la volta al món. Als seus 24 anys, Tombaugh havia descobert Plutó i va pensar que potser era hora de fer la carrera d?astronomia a la Universitat de Kansas.

Les estimacions inicials de la massa del planeta X de Lowell feren dubtar molts astrònoms professionals. Els successius càlculs rebaixaren la grandària des d?un cos més de deu vegades més massiu que la Terra, a un objecte més petit que la Lluna. Però les dades de la sonda Voyager 2 encara revelaren el 1989 un fet més insòlit que la minimització, quantitativa i qualitativa, soferta per Plutó. Es van revisar les dades de Lowell sobre l?òrbita d?Urà i s?arribà a la conclusió que tenien una explicació completament diferent a la que ell havia pensat. Plutó es convertia de colp en la resposta a una pregunta equivocada i Tombaugh en el beneficiari d?una de les casualitats més grans de la història.

Les descobertes més recents d?altres objectes del sistema solar que podrien competir amb Plutó en la categoria de planetes i l?exploració de l?anomenat cinturó de Kuiper, complicà les coses encara més per al darrer de la llista planetària. La descoberta de ?2003 UB₃₁₃? per Michael Brown, oficiosament anomenat Xena, un objecte més gran que Plutó, fou una mena d?epitafi.

L?any 1980, uns astrònoms feren una representació gràfica de les masses suposades de Plutó des de la seua descoberta i feren la predicció que, portant eixe ritme, el planeta desapareixeria aviat: ara és l?hora de treure de la llista de planetes un objecte que potser mai no hauria d?haver estat. En rigor, la definició de planeta de la IAU no sols fa caure Plutó sinó que segella per sempre la nòmina planetària al voltant del Sol. Alhora, obre un inventari nou amb Plutó com a objecte prototípic que, amb els avenços tècnics en l?observació i mesura astronòmica, es poblarà ràpidament amb més i més noms. Diuen que la IAU no ha pensat en els pobres escolars que han de treure Plutó de l?enumeració planetària. Més aviat és tot el contrari. Els planetes del sistema solar són i seran només vuit, quelcom coherent i fàcil de recordar. No obstant això, els planetes nans, amb Plutó al capdavant, ara són poquets però en uns anys podrien ser més de cinquanta!

La majoria de les informacions anteriors les he tret del fabulós The Planets de Dava Sobel (Fourth State, Londres, 2005). Aquesta escriptora científica, coneguda per l?èxit dels seus llibres anteriors ?La filla de Galileu? i ?Longitud?, va formar part d?un grup de set persones a les que la IAU havia encomanat la redacció d?un definició de planeta. Per bé que la primera versió era molt conservadora i ampliava a 12 la llista de planetes (els nou coneguts més Xena, Ceres i Caront; aquests més Plutó serien planetes ?nans? i els vuit restants, els ?clàssics?), la versió final és més dura i clarificadora en el sentit que l?assemblea de la IAU no s?ha deixat enredar pels arguments sentimentalistes, especialment dels compatriotes de Lowell i Tombaugh. I, tanmateix, un nord-americà com Brown treu importància al fet més que probable de passar a la història, segons ell, no tant com el descobridor de Xena sinó com l?assassí de Plutó!

Es pot resseguir totes les discussions acadèmiques a la publicació (de nom meravellós) de l?assemblea de la IAU Dissertatio Cum Nuncio Sidereo III on també resulta evident que els astrònoms reunits a Praga parlaren de moltíssimes altres coses a banda de discutir què és un planeta. També els enviats de Nature mantingueren el seu bloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!