Raül Romeva i Rueda

En el marc de les celebracions de l’1 de maig he presentat les següents preguntes a la Comissió i al Consell relatives a la pol.lèmica sobre la Llei Sindical a Andorra, tema, per altra banda, que els amics i amigues dels Verds d’Andorra fa temps que reivindiquen. Tant la Comissió com el Consell acostumen a respondre les preguntes sobre qüestions andorranes argumentant, de manera evasiva, que Andorra no pertany a la UE (veure alguns exemples aquí). Tanmateix, donat que la majoria de treballadors i treballadores d’Andorra provenen d’Estats membres de la UE, penso que tant la Comissió com el Consell haurien de tenir alguna cosa a dir-hi, especialment en el marc de l’Acord de Cooperació UE-Andorra en vigor desde 2005. Així doncs, en la pregunta plantegem el següent: (segueix…)

Pregunta (al Consejo y la Comisión) sobre la Ley sindical presentada en el Principado de Andorra

El Principado de Andorra cuenta con una población muy importante de  
ciudadanos y ciudadanas de países de la Unión Europea, la mayoría de  
los cuales son trabajadores y trabajadoras. Recordemos que aproximadamente sólo el 20% de los ciudadanos del Principado son  
nacionales y el 80% provienen de España, Portugal, Francia, etc.

Durante el mes de abril del presente año 2007 el Ejecutivo de Andorra  
ha presentado, tras 14 años de la aprobación de la Constitución, la  
primera Ley Sindical tras varios años de peticiones de elaboración,  
puesto que el derecho a la libertad sindical está reconocido por la  
Carta Magna en su artículo 18 del Título II. No obstante, en la ley  
presentada no se contempla  el derecho a huelga, sigue vigente el  
despido libre y calibra el número de representantes sindicales de las  
empresas en una proporción que no se corresponde con la realidad  
laboral.

Teniendo además en cuenta que en el marco de dicho convenio bilateral  
se establece la reciprocidad de derechos entre sus ciudadanos y  
ciudadanas, ¿qué mecanismos piensa usar el Consejo para garantizar los  
mencionados términos reciprocidad?

Foto: manifestació del 1er de maig de 2006, a Andorra, amb Juli Fernández i Isabel Lozano, entre d’altres, a la capçalera. Font: Verds d’Andorra.

Diversos membres del Parlament Europeu estem impulsant una iniciativa en favor del reconeixement del nou govern d’unitat nacional a Palestina. Aquest és el text de la crida:

Appeal by European Parliamentarians in favour of the recognition of the new Palestinian government of national unity

Following the January 2006 Palestinian legislative elections which brought Hamas to power, the international community decided to sanction the government despite the democratic nature of these elections, which were hailed as exemplary by the European Union. (segueix…)

The Quartet set three criteria as conditions for the resumption of direct aid to the Palestinian Authority: the renunciation of violence, respect for past agreements and recognition of
Israel. These conditions were set as prerequisites and without condition of reciprocity with regard to
Israel.

An international temporary mechanism was put in place with a view to guarding against the most serious consequences of the suspension of direct aid and to enable international aid to the Palestinian people to continue without passing through the government. However, this mechanism has not been able to remedy the deterioration of the economic, social and political situation. The tensions between Fatah and Hamas even gave rise to fears of a worst-case scenario: civil war.

It is in this context that the contribution and importance of the Mecca Agreement must be measured as it not only distanced the spectre of civil war, but also allowed for the creation of the Palestinian national unity government regrouping members from nearly all the political groups. In his inaugural speech, the Prime Minister has just committed himself to respecting international law and the agreements signed by the PLO. He expressed his willingness to work towards the consolidation of the ceasefire. He reaffirmed that the aim of the government is the creation of a Palestinian state “on the territories occupied in 1967” and recognised that the negotiations came under the competency of the PLO and the President of the Palestinian Authority. Finally, he committed himself to providing the necessary efforts to obtain the liberation of the Israeli soldier in the framework of an exchange of prisoners.

We consider that these – almost unexpected – commitments, which reflect the conditions laid down by the Quartet, constitute a major development which must be taken duly into account. We call therefore on the European Union to resume direct aid to the Palestinian Authority, to recognise the new government of national unity and to appeal within the Quartet in favour of this recognition.

We have the responsibility to seize this opportunity to promote a return to negotiations allowing the final resolution of the conflict on the basis of UN resolutions, notably through the creation of a
Palestinian
State existing in peace and security alongside the state of
Israel.

Foto: Mahmoud Abbas Font: Getty Images/BBC

Diverses persones que treballem en institucions europees hem estat convidades al partit d’avui entre el Barça i el Llevant, el qual s’iniciarà amb el desplegament d’una bandera europea gegant i amb la retransmissió de l’himne d’Europa al Camp Nou. Amb aquesta iniciativa, el F.C. Barcelona s’afegeix a la celebració dels 50 anys del Tractat de Roma, amb un acte que vol posar de relleu el lligam que hi ha entre els valors de la Unió Europea i l’esport. (segueix…)

Les entitats organitzadores ens fan arribar la següent nota explicativa de l’acte: “La 32ena jornada de lliga coincidirà amb un acte europeista al Camp Nou per celebrar els 50 anys de la firma del Tractat de Roma. El Barça, que actualment encapçala la classificació, jugarà amb el Llevant aquest diumenge, 29 d’abril, a les set de la tarda. Just abans del començament del partit, alumnes de l’escola del F.C.Barcelona portaran fins al mig del camp una bandera europea de 25 metres de llarg per 17 d’ample, amb l’acompanyament musical de l’himne europeu. Durant les hores prèvies al partit també es distribuirà informació sobre la Unió Europea i el 50è aniversari al públic assistent. L’acte, organitzat per la Representació de la Comissió Europea i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, el Patronat Català Pro Europa i el Consell Català del Moviment Europeu, vol ser una mostra més del lligam que hi ha entre l’esport i la UE, i una oportunitat per acostar les institucions europees als ciutadans. També en el marc de la celebració del 50è aniversari, aquest mes de març, es va organitzar un partit de commemoració entre el Manchester United i un combinat d’estrelles de futbol de la lliga europea”.

Font foto: Futbol Club Barcelona

En el marc de la preocupant situació a Darfur ens arriben noticies que tenen a veure amb la vulneració de l’embargament d’armes per part d’empreses europees (casualment aquest va ser el tema de la meva primera intervenció en plenària, ja l’any 2004). Aquest fet ha motivat que hagi fet les següents preguntes al Consell: According to the Interim Report of the Panel of Experts established pursuant to UNSC resolution 1591 (2005) concerning the Sudan, submitted pursuant to resolution 1713 (2006), violations of the partial UN arms embargo on Darfur, and also the all encompassing EU arms embargo on Sudan as a whole, continue and that heavy weapons (artillery-pieces), small arms, ammunition and other military equipment are entering the region via neighbouring countries and from Sudan. (segueix…)

The report states that the Sudanese government is flying in military materials by painting Sudanese military cargo planes and helicopters white to disguise them as United Nations, African Union or humanitarian organisation aircraft. In addition, UK and US based private air charter companies (i.a. Dallex Trade) are alledgedly being used to supply arms and ammunition to the Darfur rebel forces and machineguns  (seen installed on white painted Land Rovers) and ammunition to the Sudanese police forces in Darfur.

1) What are the EU and Member States undertaking to prevent any further violation of the EU arms embargo on Darfur?

2) What are the EU and Member States undertaking to expand the UN arms embargo on Darfur to cover Sudan as a whole? Are there any efforts underway to include an embargo on dual-use goods and services?

3) What are the EU and the member states undertaking to stop the Sudanese government?s further use of white transport planes, helicopters and other vehicles for the illegal and unauthorised transportation of arms and military equipment into Darfur?

4) What investigations are currently underway against the brokers and carrier companies registered in the EU that are allegedly involved in transporting arms and ammunition to the region? Are there any efforts underway to ban these companies from further humanitarian or other transportation contracts?

5) What is the Council doing to regulate, monitor and systematically collect data on the transportation and transit of weapons from European producers, transporters, to third-party end-users? Are there any plans to prosecute those  found to be contravening UN and EU Sanctions, EU Code of Conduct and European End-use/user certification in this case?

 6) What measures are being undertaken to ensure that the AMIS authorities take up in full their responsibility to control the flow of arms entering the region?

7) What are the EU and and Member States doing to convince both Russia and China to stop supplying arms to the Sudanese government?

Font foto: AFP/BBC

Aquest matí hem presentat, a Madrid, la Campanya en favor d’una  Assamblea Parlamentària de Nacions Unides. Érem una quinzena de diputats i diputades dels Parlaments català, espanyol i europeu, juntament amb representants de la societat civil, com Federico Mayor Zaragoza o Josep Xercavins (promotors d’UBUNTU), entre d’altres. Les peticions i intents de reformar Nacions Unides són constants. La nostra és una més, que respon i pretén alimentar la iniciativa ciutadana de reclamar més, millors i més democràtiques NNUU. Entre els promotors ens trobem diversos diputats i diputades que formem part del Grup de Treball per a la Reforma de Nacions Unides al Parlament Europeu. La nostra proposta es fonamenta en la següent argumentació: (segueix…)

?Humanity faces the task of ensuring the survival and well being of future generations as well as the preservation of the natural foundations of life on Earth. We are convinced that in order to cope with major challenges such as social disparity, proliferation of weapons of mass destruction, the threat of terrorism or the endangerment of global ecosystems, all human beings must engage in collaborative efforts.

To ensure international cooperation, secure the acceptance and to enhance the legitimacy of the United Nations and strengthen its capacity to act, people must be more effectively and directly included into the activities of the United Nations and its international organizations. They must be allowed to participate better in the UN?s activities. We therefore recommend a gradual implementation of democratic participation and representation on the global level.

We conceive the establishment of a consultative Parliamentary Assembly at the United Nations as an indispensable step. Without making a change of the UN Charter necessary in the first step, a crucial link between the UN, the organizations of the UN system, the governments, national parliaments and civil society can be achieved through such an assembly.

Such an assembly would not simply be a new institution; as the voice of citizens, the assembly would be the manifestation and vehicle of a changed consciousness and understanding of international politics. The assembly could become a political catalyst for further development of the international system and of international law. It could also substantially contribute to the United Nation?s capacity to realize its high objectives and to shape globalization positively.

A Parliamentary Assembly at the United Nations could initially be composed of national parliamentarians. Step by step, it should be provided with genuine rights of information, participation and control vis-à-vis the UN and the organizations of the UN system. In a later stage, the assembly could be directly elected.

We appeal to the United Nations and the governments of its member states to establish a Parliamentary Assembly at the United Nations. We call for all organizations, decision-makers and citizens engaged with the international common interest to support this appeal. 

Font foto: NNUU

Els tres temes d’Urgències relatives a vulneracions de Drets Humans en el món que debatim i votem aquesta tarda tenen a veure amb: la situació a Filipines, els recents fets ocorreguts a Zimbabwe, i el segrest Alan Johnston (Gaza). En nom del meu Grup m’he encarregat de preparar i negociar la Resolució sobre la situació a Filipines. Aquesta és la que vàrem proposar Verds/ALE, i aquesta la que finalment s’ha acordat amb els altres grups. En la meva intervenció per aquesta tarda tinc previst comentar el següent (segueix…):

Derechos Humanos en Filipinas (Debate en Urgencias 26/abril/07)  

A las puertas de unas elecciones importantes (locales y legislativas) en Filipinas, es pertinente hacernos eco de algunos de los principales problemas del país. Y muy especialmente de la preocupante escalada de crímenes y asesinatos extrajudiciales, que son ya más de 800 desde que la Presidenta Arroyo asumiera el poder en el archipiélago en 2001, la inmensa mayoría de los cuales siguen aún impunes.

La situación actual muestra un claro patrón de asesinatos políticos en Filipinas, por lo que es necesario hacer un llamado al Gobierno de Manila para que tome las medidas oportunas con objeto de que cesen las amenazas y los hostigamientos hacia miembros de la oposición, periodistas, campesinos que reclaman sus derechos en el marco de la Reforma Agraria en curso, defensores de derechos humanos o incluso testigos en juicios contra sus victimarios.

Varias organizaciones de derechos humanos, como la FIAN (Foodfirst Information and Action Network), llevan tiempo alertando, por ejemplo, de la no implementación de los Programas Nacionales de Reforma Agraria (CARP), lo que conlleva que muchos terratenientes se nieguen a entregar las tierras a los agricultores. El clima de violencia vinculado a esta situación ha dejado ya un saldo de, al menos, 38 líderes campesinos asesinados.

Es de celebrar que la presidenta se haya comprometido con el principio de ‘tolerancia cero’ ante las violaciones de derechos humanos, pero la dimensión de las mismas requieren de acciones mucho más ambiciosas, especialmente cuando son varios los informes, nacionales e internacionales, que implican directamente a sectores del ejército y de la policía en dichas violaciones. Entre estos informes destacan las declaraciones del Ponente Especial sobre Ejecuciones extrajudiciales del Consejo de NNUU para los Derechos Humanos, Phillip Alston, así como la Comisión Melo.

La situación es especialmente preocupante en la Peninsula de Bandoc, donde cientos de agricultores hacen frente a numerosos hostigamientos y violencia física ejercida por grupos armados privados.

Por último, considero relevante tomar nota del trabajo llevado a cabo por parte del panel de negociación del proceso de paz, así como del anuncio gubernamental de garantizar una ‘profunda autodeterminación’ para el pueblo de Mindanao.

Asimismo debo expresar, una vez más, las reservas que muchas y muchos tenemos ante la inclusión de algunos Grupos, como el Ejército del Nuevo Pueblo (NPA), en la lista de grupos terroristas de la UE, puesto que ello no contribuye, y más bien dificulta, futuras negociaciones de paz.

Tal y como nos han solicitado varias organizaciones e instituciones internacionales de defensa y promoción de los derechos humanos, esperamos que esta Resolución de Urgencia contribuya a que el Gobierno de Filipinas asuma una postura mucho más firme en la lucha contra los asesinatos políticos, a la vez que garantice la seguridad de las personas amenazadas, especialmente agricultores y activistas políticos y de derechos humanos.

Foto: Gloria Arroyo, Presidenta de Filipines. Font: BBC

El mateix dia que el Parlament aprobava crear una Comissió especifica sobre el canvi climàtic, ahir, dues companyes del Grup Verds/ALE, Caroline Lucas i Jean Lambert, del Green Party of the UK, presentaven un informe sobre el cost ambiental que suposa mantenir un Parlament Europeu que es mou entre dues seus: Estrasburg i Brussel.les. Veure la nota de premsa de la presentació. Per a qui defensem de manera fervorosa acabar amb la injustificable despesa i l’elevat cost ambiental que comporta mantenir dues seus (veure apunt anterior Sessió plenària a Estrasburg (juny06), mentre creix la campanya a favor d’una sola seu del PE), aquest estudi aporta nous arguments que enforteix la nostra posició. En la versió resumida de l’informe es posa de manifest el següent (segueix…):

European Parliament two-seat operation: Environmental costs, transport & energy

Executive Summary

The European Parliament has two seats and meets regularly in both Brussels and Strasbourg. The duplication of facilities and the demands made on MEPs, staff, journalists and assistants imposes significant financial, environmental and organisational penalties on Europe’s Parliament. The financial penalties are estimated to be over 200 million Euros each year.

This report has carried out a systematic analysis of the use of energy in buildings, transport and purchases associated with the Strasbourg operation and has used widely accepted methods and techniques to convert these details into estimates of the CO2 impact of the two-seat operation.

We have carried out the analysis focussing on Strasbourg and on the CO2 impact of the Strasbourg operation. The total CO2 inventory associated with Strasbourg is 18901 tonnes pa.

This total is significant in several respects. It is large, it is avoidable and it would be prudent for the Parliament to set a clear example in reducing these emissions especially at a time when the European Union is taking a lead in advocating cuts in greenhouse gases. Not to "put its own house in order" is to send all the wrong signals at a time when convincing leadership is needed if the Union is to be successful in heading off the worst consequences of climate change.

We are confident our calculations are correct but in two respects they must be regarded as interim. Firstly we have not had access to high quality data on all aspects of personnel and transport. We have used such data as were available and made clear our assumptions and scenarios. Secondly we have not carried out a compensatory analysis for any additional energy expenditure in Brussels if the Strasbourg operation were to cease. This requires more detailed energy and operational practice information than was available to us but we are confident that any compensatory changes of this kind will be minor.  

The Strasbourg operation imposes a very large climate change burden. There are reasons why Parliament has evolved this way but the urgent need to take action on climate change requires a change of plan. Not to change historical operational practice sends a very clear message to millions of citizens and thousands of businesses that they need not try very hard to change behaviour if this change is inconvenient. This would be a serious mistake at a critical juncture in the climate change policy debate. The conclusion that follows from this is that on climate change grounds the European Parliament should concentrate all its activities in Brussels and bring the Strasbourg operation to an end.

Font foto: Parlament Europeu

Acabo d’enviar als serveis de traducció del Parlament Europeu el primer esborrany de l’Informe sobre feminicidios en America Central y Mexico, el rol de la Unión Europea en la lucha contra este fenómeno (l’adjunto com arxiu afegit) per tal que els i les col.legues puguin llegir-lo en alguna de les 22 llengües oficials i en puguin fer els comentaris i les esmenes que considerin pertinents. Degut a que he volgut incorporar algunes de les conclusions de la recent visita a la regió, el calendari d’adopció s’ha hagut de modificar lleugerament i queda de la següent manera: debat en Comissió FEMM (25 o 26 juny), votació en Comissió FEMM (10, 11 o 12 de setembre), i votació en Plenària (10 o 11 octubre).

Foto: Imatge de Ciudad Juárez (Mèxic). Font: AP/BBC

Juntament amb d’altres diputats i diputades al Parlament Europeu, he signat una declaració de suport a la candidata socialista a la presidència de la República francesa, Segolène Royal (veure text suport més avall en el missatge) qui en segona volta s’enfrontarà a Nicolas Sarkozy. Per altra banda, l’amic i company de grup Alain Lipietz, dels verds francesos, m’envia una nota on analitza la primera volta de les presidencials franceses, i fa una reflexió global, també pel què fa a la dispersió del vot a l’esquerra del PSE. La titula Élections, dures leçons, i fa un repàs exhaustiu i rigorós de la situació actual política francesa que sempre és interessant conèixer. En recomano la lectura. (segueix…)

Les Européens pour Ségolène Royal

Nous, parlementaires européens, apportons notre soutien à Ségolène Royal, candidate à la présidence de la République Française pour les motifs suivants:

L’Europe a besoin de plus de démocratie et d’intégration politique. Nous ne voulons pas d’un mini traité européen négocié au sommet. Ségolène Royal s’engage à soumettre par référendum le texte du nouveau traité aux citoyens;

L?Europe a besoin de garantir son modèle social, de lutter contre la pauvreté et favoriser l’accès de tous à l’emploi et à la connaissance. Ségolène Royal s?engage en faveur de la cohésion sociale et territoriale;

L?Europe doit prendre la tête de la résistance au changement climatique. C?est une urgence planétaire. Ségolène Royal est une partenaire européenne crédible pour mettre en ?uvre une politique de sobriété énergétique et favoriser les modes de transport les moins polluants;

L’Europe doit développer une agriculture soutenable et diversifiée, bénéficiant à l’économie rurale par une réforme de la PAC destinée à assurer la qualité alimentaire pour la santé et la préservation des sols et des espèces. Ségolène Royal s?engage à en discuter;

L’Europe a besoin d’un monde multipolaire, plus sûr et plus solidaire. Ségolène Royal s’engage à soutenir le développement équitable des pays du Sud et à faire respecter le droit international;

L’Etat de droit, la démocratie et les droits de l’Homme sont au c?ur des valeurs européennes. Ségolène Royal s’engage à lutter contre toutes les formes de violences et d’atteintes à la dignité humaine. Elle défend l’indépendance de la justice et l’Etat impartial.

Avec elle, nous faisons le pari de l’intelligence collective des citoyens et de leur participation, en France et en Europe, pour faire progresser la vie des Européens.

Foto: Segolène Royal. Font: Getty Images/BBC 

Ho comentava en un apunt anterior: Drets LGBT: el Parlament Europeu ha de reaccionar front l’ofensiva conservadora a Polònia. Tal i com prevèiem, no ha estat fàcil, però finalment (esperem) el Parlament Europeu adoptarà una resolució de rebuig davant la preocupant onada d’actituds i declaracions homòfobes a Polònia. Tant la dreta com alguns diputats/des de països com Polònia i Letònia (els més conservadors en aquesta qüestió) porten oposant-s’hi des de fa mesos. El detonant per a la mateixa ha estat, lògicament, les darreres decisions del govern polonès de prohibir a les persones LGBT exercir com a  mestres o professores, però el tema va molt més enllà i té a veure amb la tendència que l’esmentat govern pretén imposar a la resta de la UE. És per això cal reaccionar de manera ferma. Així, demà debatrem diverses propostes de Resolució (aquí teniu la proposta conjunta de Resolució que hem presentat el nostre Grup, Verds/ALE, amb la GUE,  (segueix…)

la qual hem hagut de consensuar amb la dels socialistes i la dels lliberaldemòcrates).

Tot just surto de la reunió de negociació amb la resta de grups a la qual, per cert, no han assistit ni el Grup PPE, ni la UEN, els dos que més problemes posen a la qüestió.

La seva absència és significativa, ja que posa de manifest que, en el millor dels casos, es plantegen abstenir-se, tot i que probablement votaran contra la proposta de Resolució que hem pactat Verds/ALE, GUE, PSE i ALDE (de seguida que tingui el text consolidat el penjo). Si bé els quatre grups comptem amb la majoria numèrica suficient, caldrà veure què fan els membres polonesos tant del PSE com d’ALDE, els quals ja han manifestat algunes reticències al contingut de la resolució. Ens queda aquest vespre per acabar de convèncer-los que, almenys, si no volen votar a favor, s’abstinguin.

Adjunto la nota de premsa que hem preparat:

Raül Romeva impulsa l?adopció pel Parlament Europeu d?una resolució contra l?homofòbia a Europa

Davant les preocupants declaracions de líders polítics i religiosos i les intencions legislatives del Govern de Polònia i la creixent vulneració dels drets dels LGTB a Europa

L?eurodiputat d?ICV adscrit al grup dels Verds, Raül Romeva, vicepresident de l?intergrup LGTB del Parlament Europeu, presenta avui en la sessió plenària de l?Eurocambra a Estrasburg una resolució sobre l?homofòbia a Europa amb l?objectiu deixar clara la posició de total rebuig per part de la cambra a qualsevol situació de discriminació per motius d?orientació sexual. A través d?aquesta resolució diversos grups de l?Eurocambra, entre ells els Verds/ALE, volen fer palès el rebuig del Parlament Europeu a qualsevol política discriminatòria i la determinació de combatre-la mitjançant les institucions europees.

El grup dels Verds/ALE i d?altres grups del Parlament han presentat aquesta resolució per demanar una postura ferma de l?Eurocambra davant d?aquests casos de discriminació que vulneren alguns Drets Fonamentals, rebutjant qualsevol tipus d?actitud homòfoba per part de líders polítics i religiosos, i instant a les institucions europees, en especial la Comissió, a emprendre les mesures legislatives i judicials pertinents per garantir el compliment de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i impedir que es produeixi cap tipus de discriminació a persones o col?lectius per part de governs d?Estats Membres per raons d?orientació sexual.

Per a Raül Romeva, ?formar part de la Unió Europea comporta respectar els Tractats de la Unió, especialment quant a què aquests estableixen de forma clara i sense matisos que las institucions comunitàries han de garantir el respecte als drets i a les llibertats fonamentals en els Estats membres, també amb relació a l?orientació sexual?.

En els darrers mesos s?ha observat una creixent dosi d?homofòbia en el sí del continent europeu, amb alarmants casos de persecució de col?lectius LGTB (Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals) en països com Rússia i Croàcia, però també en Estats membres de la UE com Bèlgica i Letònia.

No obstant això, possiblement el cas més flagrant és el de Polònia, on des del Govern s?està incitant a conductes homòfobes, no només mitjançant declaracions de líders polítics com el viceprimer ministre i ministre d?educació, sinó per propostes d?iniciatives legislatives tals com la persecució judicial d?activistes pro drets de LGTB a institucions educatives o l?acomiadament de docents que revelin la seva homosexualitat.

?La proposta de lleis como la proposta a Polònia por part de l?executiu segons la qual s?hauria d?impedir a les persones LGBT ser professors vulnera els principis més bàsics en els que se fonamenta la Unió. Però aquesta proposta de Llei, em temo, és només un dels lamentables exemples als que l?actual govern d?aquest país ens té acostumats?, ha afirmat Romeva.

A més, es dóna el cas que, essent el 2007 ?Any per a la Igualtat d?Oportunitats? de la UE, el Govern de Polònia ha aplicat mesures discriminatòries en la distribució de subvencions del Programa Europeu de Joventut per a projectes d?entitats juvenils, denegant-les sistemàticament a entitats que promouen la defensa dels drets dels LGTB, argumentant que defensen interessos contraris als de l?executiu polonès.

Per altra banda, des de l’intergrup LGBT al Parlament Europeu fa temps que denunciem i reclamem a la Comissió i al Consell que es prenguin les mesures polítiques pertinents per tal d’evitar el que considerem un preocupant retrocés en els drets i llibertats fonamentals a la UE, especialment pel col.lectiu LGBT.

I em temo que, donades les circumstàncies, caldrà seguir treballant, i molt.

NOTA a 25/4/07: aquí podeu veure el debat que vàrem tenir ahir. Com que el debat va ser per la tarda, cal que primer busqueu el tema (homofobia a Europa) a la barra lateral dreta. Després, a la barra lateral esquerra veureu els noms dels diputats i diputades que vàrem intervenir-hi. La meva intervenció és a les 17:43:30. Com a nota curiosa és interessant escoltar les intervencions de Szymanski, Kulakowsky, Pek o Tomzcak, les quals posen clarament de manifest perquè calia fer el debat, i parlar ben alt i clar.

Font foto: BBC

Revelador article de l’ex Conseller de Medi Ambient i Habitatge, i actual diputat per ICV-EUiA, Salvador Milà, a El Periodico.

L?altra veritat incòmoda

L’exvicepresident dels Estats Units Al Gore ha commogut les consciències amb el seu documental Una verdad incó- moda, en el qual denuncia els devastadors efectes de l’actual model de desenvolupament industrial i de consum en el medi ambient, i en particular en el canvi climàtic. Cada vegada és més estès el convenciment entre els responsables polítics de qualsevol signe que s’han de prendre mesures correctores en l’àmbit econòmic –i, especialment, en la producció i el consum– que facin sostenible ambientalment el desenvolupament econòmic. (segueix…)

Però és bo recordar també que juntament amb l’eficàcia econòmica i la sostenibilitat ambiental existeix un tercer vèrtex en el triangle virtuós del desenvolupament de les societats humanes: la cohesió social.

El Fons Monetari Internacional ha fet públiques recentment unes dades estadístiques a escala mundial que posen en evidència que els salaris, als països industrialitzats i en els últims 25 anys, han perdut set punts de pes en relació amb la riquesa total i, si bé és cert que l’oferta global d’ocupació s’ha multiplicat per quatre en aquest mateix període, també ho és que es tracta de treball precari i amb menor retribució. L’altra cara de la moneda és que els beneficis empresarials, i especialment els del sector financer i especulatiu a escala mundial, han crescut en proporció inversa a la disminució de les rendes del treball, i es concentren en menys mans.

Traduint aquesta veritat incòmoda a la realitat espanyola, l’Institut Nacional d’Estadística explica que la participació dels salaris en el total de la renda disponible a Espanya (la porció del pastís que correspon als treballadors i assalariats) ha baixat del 50,61% al 47,6% en els últims 10 anys. Si a això hi afegim que la participació de les despeses socials –les que recapten i redistribueixen les administracions en serveis d’interès social, com ara educació, salut, cultura, pensions– està disminuint (era el 19,97% del total del Producte Interior Brut el 2002 i durant el 2005 es va reduir al 19,56%), es comprèn que són els beneficis empresarials i del sector financer els únics que estan creixent de forma constant amb percentatges acumulatius del voltant del 20%. En termes més quotidians, diguem també que el poder adquisitiu del conjunt dels treballadors d’aquest país ha disminuït en els últims anys, per més que la incorporació de més membres de les famílies al mercat laboral precari, i la facilitat per endeutar-se amb hipoteques i compres a crèdit, permeti continuar tirant del consum, i fent la falsa sensació d’una societat alegre i confiada.

SERIA LÒGIC pensar que en un país democràtic, en el qual els interessos de la majoria han de condicionar l’activitat i les propostes dels representants polítics, aquestes dades haurien de constituir un motiu de maldecaps, o fins i tot d’escàndol, i suscitar debats i respostes en relació amb aquest interès majoritari. Però sembla que no és així, i aquestes veritats incòmodes es queden a l’apartat de les pàgines d’economia, i a vegades s’arriba a considerar de mal gust o demagògic cridar l’atenció sobre la gravetat d’una situació que fa créixer les desigualtats socials i que incrementa la injustícia del sistema econòmic i social a escala mundial i també en el nostre cada vegada més incert Estat de benestar, ja que es van restringint les possibilitats de millora qualitativa de les condicions de vida i de treball d’àmplies capes de població, especialment dels més joves, dels grans i de tots aquells afectats per limitacions de qualsevol mena.

Alguns diuen que aquest és el preu que s’ha de pagar per mantenir el creixement econòmic –entès com l’increment exponencial dels índexs de producció de béns i serveis i l’extensió del consum a nous sectors de la població en països emergents-, per mantenir la plena ocupació –per més precària que sigui– i mitigar les deslocalitzacions, o per mantenir la despesa social en cotes raonables. Però, com recordava fa uns dies el premi Nobel d’Economia Joseph E. Stiglitz, comparant els èxits de la UE en relació amb l’aparentment dinamisme més gran de l’economia dels Estats Units, "una economia (la d’Amèrica del Nord) que, any rere any, fa que la majoria dels ciutadans estiguin pitjor no és un èxit".

SI DE DEBÒ volem que la majoria social desencantada recuperi la seva confiança en l’acció política de contingut social i ecològic, no hi ha d’haver lloc per al conformisme i la resignació davant un ordre social mundial que no solament subordina l’equilibri dels recursos naturals i el benestar –no únicament material– dels ciutadans a la pretesa eficàcia econòmica –mesurada en termes financers i d’acumulació de riquesa en unes quantes mans–, sinó que posa en perill la pervivència del nostre ecosistema ambiental i social.

L’Estat social i democràtic de dret, entès i usat com a instrument de justícia distributiva, de reequilibri social i protecció ambiental, disposa d’instruments per reorientar aquestes situacions. Això només serà possible si ens convencem –i demostrem– que el verdader progrés de la societat humana únicament és possible i perdurable si donem una dimensió social i ecològica a la mundialització, és a dir, si som capaços de reconduir els processos d’una globalització sense regles a una verdadera integració econòmica, social i ambiental.

Font: Salvador Milà. Font: UNFCCC

(Article de Vicenç Fisas, publicat a El Pais, el 23 d’abril de 2007).

No conozco ningún proceso de paz en el mundo que no haya ido acompañado de tremendas contradicciones, sorpresas, retrocesos, crisis profundas y polarizaciones extremas, pero también de oportunidades, asunción de riesgos y persistencia. En el caso vasco eso ha sido y es evidente, y no hay más que recordar los momentos esperanzadores del primer semestre del pasado año, el absoluto desánimo y desconcierto producido por el atentado de finales de año, la tensión provocada por la huelga de hambre de De Juana Chaos y la decisión final tomada por el Gobierno sobre este caso. Todo lo acontecido son lecciones a aprender para el futuro para que en un día no muy lejano se pueda reabrir el proceso. (segueix…)

Estamos sólo en una etapa complicada de un proceso más largo, iniciado en los primeros años de la década y que probablemente termine a finales de la misma. El proceso no se inició con el alto el fuego, sino mucho antes, y el atentado de Barajas no puede hacer olvidar el paulatino cambio de las actitudes iniciales, comportamientos y demandas de la mayoría de los principales actores que han intervenido en el proceso, aunque ahora cueste recordarlo o reconocerlo, pero que constituyen un activo que muy posiblemente permita abrir una nueva etapa en un futuro no necesariamente lejano. El diálogo, aunque les pese a algunos sectores, nunca debe ser un concepto a despreciar, dado que es la base esencial de toda una serie de actividades que deberán realizar todos los actores y círculos vinculados a un conflicto.

Casi ningún proceso finaliza con victoria/derrota y venganza sobre una de las partes, por odiosa que sea, sino mediante un final concertado y dialogado. Es más, por muy mal que vayan las cosas ahora, nunca es conveniente romper todos los canales de comunicación, aunque en determinados momentos tenga que utilizarse de manera reservada, informal o a título personal, de modo que en otras circunstancias más favorables sea más fácil reiniciar los contactos y el diálogo entre partes que se han distanciado o han roto todo contacto.

Un aspecto decisivo y esperanzador logrado en los últimos años es que en la sociedad vasca ya existe un consenso político de que las decisiones de calado han de tomarse con mayorías muy amplias (el consenso suficiente) y nunca por la lógica perversa y polarizadora del 51% de los votos, y que ningún proceso de paz es viable sin la participación de los sectores políticos más próximos a los grupos armados. Por tanto, en el "consenso suficiente" necesariamente deberá participar Batasuna, guste o no, además del PSE (opción más probable) o el PP (muy improbable en el día de hoy). La "propuesta de Anoeta" de tener dos mesas en paralelo (el diálogo Gobierno-ETA por un lado, y separadamente el diálogo entre todos los grupos políticos) continúa teniendo sentido, pero sólo en la medida en que ambas mesas puedan ser una realidad a corto plazo y puedan actuar con independencia, esto es, que no exista tutela alguna por parte de ETA respecto a la mesa política. Para ello, cada actor primario ha de asumir plenamente sus responsabilidades en cada fase del proceso, sin demoras ni excusas, porque desperdiciar o retrasar indefinidamente las oportunidades y las posibilidades de actuación tiene siempre un precio muy elevado. Al respecto, no sirve para nada arrojar todas las culpas a los demás, pues cada cual tiene que analizar en qué cosas ha fallado. De este modo, si Batasuna y la "izquierda abertzale" se independizan claramente de cualquier posicionamiento militarista de ETA, se abriría un espacio decisivo para la resolución del conflicto, que no debería ser boicoteado por ninguna instancia del Estado o del Gobierno. Pero para que todas las formaciones políticas puedan participar en procesos electorales y convertir la política en el instrumento de la solución, la legislación existente (como la Ley de Partidos) debería reformarse para hacerlo posible.

El PP no debería olvidar que cualquier Gobierno tiene la obligación política y moral de intentar poner fin a un conflicto que causa víctimas mortales, sufrimientos y polarización entre la población, y que por ello ningún Gobierno debería ser acusado de traidor por querer llevar a cabo una iniciativa en este sentido. En el caso del conflicto vasco, no hay "precio político a pagar", sino una apuesta por desarrollar la democracia respetando las decisiones colectivas mediante procedimientos democráticos y con metodologías previamente acordadas, y no hay que confundir costes o sacrificios con precios políticos.

En conflictos con actores semejantes a ETA, es mejor preparar el terreno para que dicha organización decida autodisolverse por puro pragmatismo, a cambio de concertar ciertos beneficios para sus presos, pues el escenario de una absoluta derrota por medios policiales es irreal en organizaciones con amplia capacidad para regenerarse. Lo anterior implica también que ETA deberá abandonar cualquier término ambiguo en las siguientes fases de aproximación que pudieran darse. Éstas pueden quedar sumamente debilitadas por un tiempo más o menos largo, pero también pueden renacer de las cenizas.

En todo caso, a partir de ahora ya no valdrá la más mínima confusión en lo que se dice, de la misma manera que no se podrá prometer lo que se sabe que es irrealizable.

Vicenç Fisas és director de l’Escola de Cultura de la Pau (UAB). Entre els seus darrers llibres s’hi compten Anuario 2007 de procesos de paz i Procesos de paz y negociación en conflictos armados.

Font foto: BBC.

En plena ressaca postelectoral francesa (i en el nostre cas, entre llibres i roses), té lloc aquesta setmana una nova sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg. L’ordre del dia compta, entre d’altres, amb temes com  el debat sobre l’Informe Coveney (informe anual) sobre la política europea i els drets humans 2006, la situació de la lluita contra el VIH/Sida a la UE (2006/07), debat sobre les mesures penals relatives als drets de propietat intel.lectual, debat sobre les recents mesures homòfobes empreses per les autoritats poloneses, o el debat sobre la moratòria de la pena de mort a escala mundial. 
Font foto: Parlament Europeu

Adjunto algunes de les noticies aparegudes en la premsa guatemalenca i mexicana fruit de la visita que vàrem fer a ambdós països la setmana passada:

Impunes en México, violencia contra la mujer y feminicidios
La Jornada (México) – Mexico DF,Mexico
En entrevista para este diario, Romeva, quien visitó México para entrevistarse con funcionarios de gobierno y organizaciones sociales, aseguró que la imagen …Ver todos los artículos sobre este tema

Entre la violencia y la impunidad
Radio Nederland – Netherlands
… como del eurodiputado encargado de asuntos de género, Raúl Romeva, y Nineth Montenegro, presidenta en la Comisión de la Mujer en el Congreso de …Ver todos los artículos sobre este tema

(segueix…)

Reconocerá UE esfuerzos de México contra feminicidios
El Universal (México) – Distrito Federal,Mexico
Dieck explicó que en una reunión con el ponente del informe, el europarlamentario Raúl Romeva, del Grupo de Los Verdes, "se le entregó todo el reporte con …Ver todos los artículos sobre este tema

Delegación busca mejorar relaciones entre Guatemala y Europa
Prensa Libre (Guatemala) – Guatemala
Raúl Romeva, de la Comisión de Asuntos Exteriores del Parlamento, dijo que los políticos con quienes se han reunido mostraron voluntad de lograr la …Ver todos los artículos sobre este tema

Mujeres en Guatemala
Radio Nederland – Netherlands
… de la Comisión de la Mujer Nineth Montenegro y el eurodiputado y vicepresidente de la delegación de la Unión Europea para América Central, Raúl Romeva.Ver todos los artículos sobre este tema

Piden comisión anticorrupción

SigloXXI

…Queremos observar cómo se toman las medidas urgentes que ayuden a cumplir los compromisos de paz firmados por Guatemala?, puntualizó Raúl Romeva, de la delegación europea.

Foto: Reunió amb el vicepresident del govern de Guatemala, Eduardo Stein. Font: Prensa Libre

Davant la inminent desaparició de la tonyina vermella, diversos eurodiputats i eurodiputades del Grup Verds/ALE hem escrit una carta al Comissari d’Afers Pesquers i Marítims de la UE, el maltès Joe Borg, demanant que es redueixin de manera inmediata les quotes de pesca de tonyina vermella per a les flotes de la UE.

Nota de premsa: El eurodiputado de ICV (Verdes/ALE), Raül Romeva, ha alertado a la UE sobre los peligros de mantener los actuales niveles de actividad pesquera del atún rojo. Según Romeva, ?la sobreexplotación de los recursos existentes está dejando la pesca de atún rojo a las puertas del colapso?. (segueix…)

Por esto, Romeva conjuntamente con otras eurodiputados y eurodiputadas del grupo de los Verdes miembros de la Comisión de Pesca del Parlamento Europeo ha escrito una carta al Comisario d?Asuntos Pesqueros y Marítimos pidiendo el cumplimiento de las medidas pactadas a Dubrovnik en la reunión de la Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (ICCAT).

A la oposición formal de Libia al plan adoptado por el ICCAT a la reunión de Dubrovnik, se suman los incumplimientos encubiertos por parte d?estados miembros de la UE. Este hecho pone en entredicho la credibilidad de la UE en cualquier iniciativa que abogue para una recuperación de los niveles normales de la especie a corto plazo y una actividad pesquera sostenible a la larga.

El eurodiputado de ICV ha explicado que ?uno de los principales problemas añadidos es la dificultad en el seguimiento y en el control de las cantidades reales capturadas, puesto que está ampliamente extendido que la pesca de atún rojo se lleva a término en gran parte de manera ilegal, no documentada y no regulada (INDNR)?. ?Es más que probable que la situación real sea mucho peor que la oficial?, ha añadido Romeva.

Por todo esto, Romeva ha pedido en un seguido de medidas estrictas, sin la aplicación de la totalidad de las cuales no será posible revertir la actual tendencia, y que tienen como objetivo básico reducir la cantidad de pesca de las flotas de la UE.

Las medidas referidas son las siguientes:

1. Reducción del Total Admisible de Capturas (TACO) de atún rojo. De hecho, las 29.500 toneladas acordadas a Dubrovnik no son asumibles por el ecosistema, por lo que se debería mantener la cuota previa de 9.397,7 toneladas 

2. Extensión de la temporada de cierre de la pesca al Mediterráneo, fijando el inicio el 1 de junio en vez del 1 de julio. 

3. Investigar y penalizar la sobrepesca por las flotas de la UE, imponiendo una reducción de las cuotas asignadas a los Estados miembros que lo incumplan. 

4. Adoptar el plan multianual fijado por el ICCAT, que aunque no es suficiente si no se aplican los cambios propuestos, propone medidas de control y vigilancia que, de ser plenamente aplicados por los Estados miembros, reducirían notablemente la pesca INDNR. 

5 . No pescar en aguas líbias ni importar pescados que sean capturados hasta que Libia no adopte el plan y lo implemente plenamente. El mismo principio, aplicado por todas las flotas de la UE, debe seguirse para cualquier otro país que se oponga al acuerdo. 

6 . Cierre de la pesca de atún rojo, inmediato y hasta que todas las medidas del plan acordado sean aplicadas. El cierre está acordado para el momento en qué las cuotas se han logrado por tal de no excederlas. No obstante, el hecho que la situación real sea presumiblemente mucho peor que la conocida impondría esta medida para favorecer una recuperación más rápida de los niveles normales.

Finalmente, Romeva ha dicho que ?estas medidas  deben ser no sólo aplicadas inmediatamente por la Unión Europea de manera unilateral, sino que además la delegación de la UE a la reunión de la ICCAT de este año tiene que adquirir el compromiso de renegociar las condiciones y obtener un pacto de cumplimiento de todas las partes.

Foto: Joe Borg, Comissari d’Afers Pesquers i Marítims de la UE. Font: Parlament Europeu