Fins i tot quan està fent de monitora al programa Quedem?
d’Òmnium, amb la seva samarreta i targeta identificatives, hi ha qui encara se
li adreça en castellà. I ella els alerta que no cal, que ho poden fer en català, no només perquè el programa Quedem,
entre altres coses, busca oferir espais reals d’ús comú de llengua catalana entre
gent diversa i plurilingüe, sinó perquè per a ella aquesta és la llengua
natural de relació, es la llengua que parla amb els seus amics, la que escolta
parlar cada dia, amb la qual llegeix i pensa de tant en tant i cada vegada més.
Però esclar, portant com porta escrit a la cara que és xinesa, li cal
remarcar-ho. Lamenta per dins i per fora que tanta gent renunciï d’entrada a adreçar-se-li
en català pel seu aspecte, i encara que es defensa amb moltes llengües, també
la castellana, cada cop es torna més reivindicativa del seu dret a fer servir
la llengua pròpia de la terra on ha vingut a viure. Amb naturalitat, però. Tot en ella és franca naturalitat.(segueix)
Aquest setembre farà 20 anys, i en fa 9, haver d'estudiar l'ESO en un idioma desconegut no la va aturar. Amb el batxillerat acabat, la Hanan dedica actualment la major part del seu temps al voluntariat entorn l'esport que l'apassiona: el Korfbal. És jugadora de l'equip de sèniors i entrenadora de l'equip de cadets , del pre infantil i l'infantil. Els seus preciosos ulls, molt expressius, es mengen la pantalla quan ens parla des del documental Moviments GLOCALS, on n'és una de les protagonistes. Aquests dies podeu trobar-la, qualsevol tarda a la Plaça Trafalgar, amb la gent de La Rotllana. (segueix)
La defininció de generació "ni ni" és poc precisa, i si bé és dramàticament tangible que existeix un nombre elevadíssim de joves sense feina ni perspectives de tenir-ne (podeu consultar les dades aquí), i que la indefinició sobre les expectatives de futur desmotiven en gran mesura la formació contínua, el terme "ni ni" referit a una generació que "ni estudia ni treballa" respòn a un imaginari sociològic (avalat per estudis i veus de referència) de jove desmotivat i nihilista, sense compromís ni capacitat reactiva que viu encoixinat sota la protecció de la família o abandonat a l'exclusió. Si a les veus alarmistes de catedràtics i estudis sobre la matèria s'hi sumen programes televisius com el reality show de La Sexta “Generación Ni-Ni” que estigmatitza el jovent i trivialitza els seus problemes, la conclusió és que aquesta generació - la majoria de joves - no s’interessen per a res, no es mouen i fan el dropo. (segueix)