  |  |
un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )
|
|
educació formal  Diuen que és remar contracorrent, potser sí. Perquè sembla que resoldre els conflictes amb violència - verbal o física, de molta intensitat o de poca - sigui la forma normal de fer-ho, la més habitual. O com a mínim la més coneguda i més popular. (segueix)  Podeu consultar tota la informació de TRANSGLOSADORS (programa complet) al web de COR DE CARXOFA des d'aquí. S'escalfen motors per als Transglosadors (4 de febrer!) i enguany ens agradaria millorar la participació a l'espai MICRO OBERT. (segueix)  Que alimentar les fòbies surt rendible electoralment ho sabem molt bé els de Badalona, i ho sabem molt bé als Països Catalans en general. Només cal mirar quants vots dóna a l'estat espanyol anar contra tot el que soni a català. Perquè sobretot els qui ho saben (que alimentar fòbies surt rendible electoralment) són la majoria dels partits polítics. A l'estat espanyol els surt rodó (especialment al PP) extremar la catalanofòbia. I la xenofòbia més universal, la Immigranofòbia que tants vots està
donant a la dreta i extrema dreta europea en la darrera dècada, a l'estat espanyol la
mesuren una mica més, sense oblidar-la, en funció del dret a vot dels "foranis", que depèn de les diferents procedències. (segueix) (també podria desar-se al calaix som una nació o al de llengua pròpia, comuna)El curs escolar comença el dilluns 12, i tota la comunitat educativa del país està convocada a manifestar-se davant els seus ajuntaments. En alguns casos la manifestació potser inclourà un marc reivindicatiu més ampli, en defensa de l'escola pública en general, com passa altres principis de curs. Dissortadament l'Educació no s'ha blindat contra les retallades. Però aquest any, com a reacció ràpida i contundent, la queixa unànime l'ha motivada l'atac contra el model educatiu català. "Per un país de tots, l'escola en català" és un lema encertat. (segueix) .  Ara que ja hem lliurat les notes i l'alumnat es queda a casa - i als
carrers -, s'enceta un temps pedagògicament intens, al llindar entre el
tancament d'un curs i l'obertura del proper. Em cansa la típica broma i
la pregunta reiterada sobre si ja estic de vacances, i em preocupa que
hi hagi qui no capti la trascendència i la rendibilitat de la feina
d'aquests dies per a poder seguir afrontant amb èxit la complexitat dels
reptes, i per aconseguir fer-ho si és possible, millor aquest curs
vinent. En educació, i en un context tan complex i variable com és el de
la vida d'un centre educatiu, no hi ha mai la certesa de superar
definitivament les etapes. S'avança i es retrocedeix, s'enceta i
s'estronca, es construeix i s'enderroca. (segueix) Hi ha bones idees que només necessiten una mica de temps per fer-se espai. I algú que les promogui i tingui cura de les condicions, per fer-les créixer. De fet es pot considerar que encara estem en període de proves, tot just avui la primera sessió després que el programa es presentés, oficialment, la setmana passada. Però tot apunta a l'èxit segur. L'estudiem junts reuneix moltes condicions per ser considerat un bon programa, i no només perquè és una molt bona idea. (segueix) L'escola del carrer ensenya als joves que molts adults són els primers de saltar-se les normes bàsiques que tant insistentment senten dir que són imprescindibles per conviure. L'escola del carrer ensenya que en la vida real són moltes les persones que no funcionen en un marc de respecte als drets i deures, moltes les que no es mouen en un marc de valoració de l'espai públic com a bé comunitari. Conèixer això i reflexionar-hi els pot ajudar a fer-se més conscients de la necessitat de respectar normes per afavorir els drets i el benestar de tothom, i per evitar injustícies; o pot reforçar la idea que un món de respecte i bona convivència és una idea imaginària. Sigui com sigui, l'escola del carrer proporciona multitud d'oportunitats per observar i reflexionar-hi. El carrer és una bona escola! Crec molt en les sortides sobre el terreny com a motor d'aprenentatge. Encara que les noves tecnologies ens permetin viatjar virtualment, encara que la informació la tinguem a l'abast mitjançant llibres, revistes, documentals audiovisuals, cinema, encara que puguem estudiar en base a tota mena de fonts i metodologies, cal sortir de les parets físiques dels edificis escolars per aprendre tocant, escoltant i respirant vivències. Les sortides aporten elements que no aconseguim oferir amb res més. Per això són pedagògicament necessàries. Per això són obligatòries i la majoria es fan dins l'horari lectiu. I per això és greu que del conjunt d'alumnes d'un grup classe o d'un nivell educatiu, una part significativa es quedi sense anar-hi. (segueix)  Avui que organitzo la seqüència didàctica des de casa i que l'aula quedarà sota la responsabilitat del professorat de guàrdia, decideixo que ja és hora de fer-ho des del Moodle, que això afavorirà l'autonomia en la gestió de l'aula, i donarà millor encaix a l'eina 1x1, més enllà de les aplicacions usades fins ara (cerques, blocs, googledocs, presentacions i processadors de text clàssics). Aquesta és una optativa creada a partir de zero, i encara hi ha espai per a l'assaig error. I espai per adaptar a la realitat del dia a dia de l'aula uns continguts i metodologia pensats quan l'alumnat encara era un nom sense rostre ni paraules.(segueix)  Hi ha metodologies que els passa com a l'Ou de Colom,
que quan se'n coneix l'artifici es consideren fàcils o fins i tot
simples. Són com descobrir la sopa d'all, però revestida d'elements que
la converteixen en alta cuina. He tingut la sort, en els darrers anys,
de viure en primera persona les entranyes de dues metodologies tan
revolucionàries com el descobriment que la terra és esfèrica i no plana: l'APS
(aprenentatge servei) i els PEE (Plane educatius d'entorn), que aporten el treballa i aprenentatge en xarxa. He tingut també
l'oportunitat de contribuir a l'establiment de sinergies entre totes
dues. Una suma d'un alt poder transformador que converteix la metodologia en cultura,i que
demà serà motiu d'una taula de debat a les 3s Jornades d'intercanvi d'experiències d'APS.(segueix)  Em proposo estrenar nova secció al bloc i m'adono que no he parlat mai de la resiliència. Un concepte manllevat de l'enginyeria que, aplicat a la psicologia, ens ajuda a explicar un fenòmen clau en la vida de les persones. Per fer-ho més amè, ho expresso mitjançant la veu dels altres: (segueix) (la fotografia l'he manllevat d'aquest bloc)  De sobte aquest terme (vetlladores, vetlladors) esdevé el gran protagonista de l'inici de curs per a molts tutors i equips directius i per a moltes famílies: la negociació d'hores del personal vetllador que acompanya l'escolaritat de l'alumnat amb dèficits funcionals (psíquics, físics, orgànics, sensorials...) és una xifra econòmica per a l'Administració Educativa, una dificultat organitzativa per als centres, i un autèntic drama per a l'alumnat que és subjecte i víctima d'aquest mercadeig. Però sobretot és un drama per a les famílies amb filles i fills amb dèficits, que viuen una gran incertesa sobre el què i el com de l'escolaritat, i viuen una vulneració de drets de les seves criatures, drets educatius bàsics i universals que no tenen garantits. I no els tenen garantits malgrat estar legislats i normativitzats per desenes de declaracions, lleis, decrets i normatives... tot plegat paper mullat!(segueix)  Aquest mes de setembre començo, per voluntat pròpia, una nova etapa
professional. Seguiré treballant per l'èxit educatiu, l'equitat i la
cohesió social, seguiré implicada en la lluita contra l'exclusió...però ara des del meva funció docent al centre educatiu i
en la mesura del possible participant del i al Pla educatiu d'entorn local (a Llefià, Badalona). M'agraden aquests canvis de perspectiva des d'on actuar, m'ajuden a trobar nous significats a la meva feina: la mirada global et permet comprendre millor el bosc sencer i aprendre el que difícilment s'aprèn quan t'ocupes d'un sol arbre. Repercutir aquest bagatge i aprenentatge altre cop a la menuda és un estímul que no té preu. Avui ja he començat!! (segueix) El comentari de la Lurdes al meu apunt tornar a l'aula (I) tots som departament, em suggereix aquest altre apunt com a resposta; en el fons és una prova de que aquesta sensació d'abisme existeix, i no només la sensació sinó també el desajust en la relació necessitats i respostes. Però dic també sensació perquè coneixent el Departament per dins, "la cuina", puc dir que si una cosa es té clara allà - almenys en els àmbits que he conegut d'aprop - és que es treballa per als centres, per a l'alumnat i les famílies, per ajudar, facilitar...i es fa molta feina! Però alguna cosa important falla quan aquest objectiu no arriba, no es capta, i el desajust i la insatisfacció mútua es va incrementant. (segueix) Inevitable, per als qui som del ram de l'educació formal -treballem a l'ensenyament "reglat"-, dedicar les acaballes d'agost a la feina. El nostre pensament ja és més allà que aquí, encara que molta gent no s'ho cregui. I més aquest any, que s'avança l'inici amb alumnes a l'aula. Jo aquest curs també torno a l'aula, després d'un parèntesi en què he tastat què és fer d'assessora (LIC) durant un curs, i què és treballar des de Via Augusta, durant quatre. (segueix) Fa dies, setmanes, que a la feina tots anem de bòlit buscant finançament per mantenir una línia educativa cabdal, de país, la línia de la coherència i continuïtat educativa, la línia de l'equitat i la cohesió social, la de l'èxit educatiu i la igualtat d'oportunitats per als nostres estudiants, ciutadans d'ara i del futur.  Ara mateix escriuria pels descosits fins a buidar tota la ràbia i el desencís que sento contra els polítics que permeten una gestió tan catastròfica del nostre Sistema Educatiu. Però només em desfogaré un tastet. Recordar les declaracions del Sr. Maragall em produeix basca. La seva política educativa a la deriva està destruint molta feina feta , està hipotecant el futur, i camina en el sentit contrari al que s'entreveu com a més òptim i exitós a països amb millors resultats. (segueix) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBADALONA ÉS AL MÓN
FORA DE BDN TAMBÉ HI HA VIDA!
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|