Dissabte a La Farinera
faci fred faci calor
deixa't dur per la trempera
del món dels transglosadors
un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )
|
|
glosa que glosaràs Esperem que el gèlid cap de setmana que ens espera no ens espatlli els plans. Aquest dissabte tenim TRANSGLOSADORS a La Farinera del Clot. Aquí podeu consultar el programa complet i aquí la crida per al micro obert. Dissabte a La Farinera faci fred faci calor deixa't dur per la trempera del món dels transglosadors Aquest cap de setmana ha fet dos mesos (dia amunt dia avall) que una bona colla de gent tocada per la glosa (cançó improvisada) de Cor de Carxofa (l'associació que la promou) ens vam tancar a una boscana casa de colònies, al Castell de Cabrera, envoltats de paratges de l'Anoia, per fer una formació d'aprofundiment a càrrec del Mateu Xurí i l'Ainhoa Aramburu. Un plaer carregat d'aprenentatges. També aquest cap de setmana hi ha hagut la Fira de l'Oli a Espolla, i s'ha fet públic que l'emblemàtica Trobada de Cantadors que s'hauria hagut de fer la setmana passada no només ha canviat de data de celebració, sinó també de forma i de format. Tot això quan només falta una setmana per l'esdeveniment de Reus, i dues per als Transglosadors. I al mateix temps que els grups de treball de professorat i les actuacions a centres docents van en clara pujança... (segueix) Ahir al migdia, dinant a
casa, al meu fill el feia somriure la curiosa situació comunicativa
provocada per l'intercanvi de missatges glosats, via mail, entre
persones adultes que no
ens coneixem. Escriure amb quartetes rimades s'ha convertit en un hàbit
freqüent entre les persones tocades per la glosa, especialment en
estats dels facebook, en piulades (ho podeu veure als Garrotweets que
espurnegen el twitter des de fa temps) i també, sovint, en missatges de
correu. (segueix) grip, grip grip grip, gripgrip, grip grip grip, grip.... De sobte Berga i les 12 hores han quedat lluny: els calfreds de la febre - febrada!- i l'atonyinament muscular propi d'aquestes circumstàncies recomanen fer repòs de veritat. I per si hi havia alguna temptació de disidència, el sentit de la responsabilitat el neutralitza: s'encomana molt, diu el doctor. Ai l'as! Sort que malgrat la febre, el cap de moment no pateix - no cridem el mal temps! - i em puc permetre llegir, escriure. Quin privilegi! L'alteració primaveral a part de a la salut, ha arribat al món glosador, i això volia que es notés al bloc, ostres, quina rebrotada a per tot! És com l'herba del meu jardí, que no para de créixer, amb tanta pluja aquest hivern. Impressionant. Impossible indexar-ho tot, sort de la feina de Cor de Carxofa, que deunidó el que captura al seu web... Torna Transglosadors, (a la web de Cor de Carxofa hi podeu trobar més informació), i torna en un context en què sembla que la cançó improvisada trenca tots els motlles. Quan farà aviat tres anys vaig escriure per primer cop sobre aquesta forma de cantar- a improvisada, una cançó que es reinventa i torna - dubtava sobre si el meu pronòstic era o no massa entusiasta. La cultura popular té això, que quan és autènticament popular qui mana és el poble. I el poble, i especialment la gent jove, s'ho fa seu, i sense encotillaments acadèmics, l'interés i la pràctica de la cançó improvisada creix i trenca motlles d'espai ocupat - espai entès de forma literal i metefòrica -, ja sigui per desbordar convocatòries, per entrar al món 2.0, per formar part d'un cicle potent com Expressió Directa , o per interessar a públics d'un espectre ampli i transversal. Però de la glosa al hip hop (transglosadors) trenca a més alguns esquemes en posar al mateix pla aquest gènere tradicional i l'improvisat més underground. Un combat que convé no perdre's, i que se suma a una nova Jornada de Lliga. Tot plegat convida a passar la tarda-nit de dissabte a La Farinera del Clot. Podeu comprovar-ho tastant el gust que va deixar en anteriors edicions (rap, glosa, i altres plaers al cor del clot) En un vermut improvisat d'un improvisat migdia de diumenge, xerràvem de la complexitat d'aplicar models organitzatius propis de l'associacionisme clàssic, a una organització dedicada a l'improvisació. Bromes del joc de paraules a banda, és cert que per molt que calgui bastir estructures de funcionament per tirar endavant alguns objectius consensuats i per poder materialitzar l'organització d'un calendari d'actes de quantitat i qualitat remarcable, en el fons la moguda glosaire té en si mateixa un grau molt alt d'improvisació. Al vermut no twitejavem, la sorpresa ens va arribar més tard... (segueix) Premiar un concurs de glosa amb una nit a Espolla per al combat del rei de les Nyacres és un reclam molt llaminer que a més de retroalimentar l'afecció al gènere, soluciona una de les principals complicacions de la participació a la Trobada de Cantadors per als qui vivim lluny de l'Empordà: malgrat l'esforç de l'organització per allotjar el màxim de gent entre les famílies del poble i malgrat l'oferta turística de la zona, trobar un lloc per anar a dormir aquella nit sense gaire desplaçament - millor no haver d'agafar el cotxe quan acaba el combat- no es pot deixar per a darrera hora. Per això s'agraeix que els organitzadors de diferents trobades-concurs (s'havia fet amb les Corrandes de Santa Pau i es va fer amb la Conya Marinera a Badalona) incloguin com a regal solucionar aquesta intendència, tot i que cal dir que la gent que es llança a glosar i a participar en combats i competicions no ho fa pas pel premi: el premi real és gaudir d'aquest tipus de trobades i tenir l'oportunitat d'assumir el repte del combat. (segueix) Fem servir poc l'accepció del verb regalar que significa "adelitar, causar plaer" i "tractar-se bé, delicadament, regaladament". Acostumem a limitar el seu ús a l'accepció "donar quelcom com a regal o present". De vegades les dues accepcions van plegades, però no sempre. Aquest octubre els garrotins han tingut els seus minuts de glòria en el meu registre particular de moments plaents i delitosos, m'han estat regalats delicadament, com a present, i m'han regalat a dojo. (segueix) Alt nivell en tots sentits. De participació i de qualitat glosadora. I de públic assistent. Nou persones es van estrenar en això de pujar dalt d'un escenari a glosar en públic, seguint les instruccions de les proves. Nou persones entre les que, unes quantes, havien conegut què és això de glosar tot just un parell d'hores abans, en un taller. I fins i tot una, l'Andrea, que tan sols va rebre quatre nocions els deu minuts previs:li feia molta il·lusió. (segueix) Categoria experts volia dir que no s'estrenaven en això de concursar. Res més. Que ja havien perdut la por escènica, que ja dominaven una mica això d'afrontar reptes imprevistos, improvisant. En Ricard Amaya en realitat s'estrenava en això de concursar, però la seva coneguda facilitat per confegir glosa no el va permetre competir amb els novells: hauria estat una victòria cantada. (segueix) Dissabte els de casa ens vam perdre la primera jornada de lliga, perquè a Badalona era tarda i vespre de Correfocs...
El dissabte del Barça Madrid la colla de les Caramelles de Badalona va organitzar el seu típic sopar, sense preveure l'emissió del derbi. Hi havia pantalla, sí, però projectava fotografies de la caramellada i el muntatge autoeditat QUASI TOT EL QUE VOLIES SABER SOBRE LA GLOSA, una petita introducció a la cançó improvisada. (segueix) Resumir les 12 hores de cant improvisat dels Països Catalans que vam viure a Ferreries, en poc menys de 7 minuts, és un esforç de síntesi atrevit.En Ramon l'ha fet, i aquí en teniu el resultat, que agraeixo. (segueix) No ho tenia previst, avui no tocava. Però el bloc s'ha posat a improvisar i s'ha omplert de glosa, per tot n'hi ha rastre. No és estrany, la sinergia mana. La glosa em provoca per totes bandes...Com que els apunts es troben escampats i ja hi ha qui m'ha demanat una mica d'ordre, us en faig un índex recopilatori, reciclant la foto d'un apunt que pretenia el mateix, fa unes setmanes (la foto és de la proclamació del Rei de les Nyacrs 2010, a Espolla, i està treta del web del Cor de Carxofa, la web de referència en el món de la glosa. En Farriol Macip, de les VOPB, àlies Farri) (segueix) Escric aquest apunt amb il·lusió sincera. Aquesta no és una novetat qualsevol, no és una proposta didàctica més per afegir a la pila. No. És una proposta didàctica innovadora que enceta camí. I segons conta el mestre Rodari, els valents que s'atreveixen a fer camins que no havia fet abans ningú, tenen recompensa. De moment, per a l'Albert Casals i totes les persones que han format part del grup de treball interdisciplinari "La cançó improvisada a Primària", la recompensa és veure el material editat per l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el suport del Servei d'Immmersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació. Aquest servei (SIUL), a més, ha incorporat a la formació de professorat del Pla d'immersió lingüística el seminari "La cançó improvisada" que coordina el mateix autor, de manera que tot fa pensar que es complirà el desig que expressen a la presentació del llibre, d'esdevenir eina de suport a les escoles i mestres que es decideixin a experimentar-ho, entenent que aquesta disciplina conté un enorme potencial educatiu. (segueix)
"Bufa el vent d'Espolla, el vent de l'Empordà"La tornada em ve a buscar tot sovint, inesperadament, em troba teclejant, cuinant, o de camí a una reunió; sigil·losament es va fent lloc, fins que em pren la veu i es passeja pel meu voltant: els companys em miren de cua d'ull: l'aturo; els meus fills riuen per sota el nas: en la intimitat s'expandeix per tota la casa. La resta del romanço em saluda de més lluny, el reconec desdibuixat, i no encerto l'afinació ni totes les rimes… El romanço que explica - fantasiejant - l'origen de l'oli d'oliva, el vam crear dissabte amb l'Oriol Canalsi en Jaume Cabaní, durant el taller que conduïa en Jaume Arnella, a la Trobada de Cantadors d'Espolla. (Apunt de cocció i degestió ràpida) Podeu veure'n les magnífiques fotografies al bloc de la Roser Ortiz. Sigui perquè és on vam descobrir aquest univers de la glosa (vegeu improvisat, el cant que es reinventa i torna), sigui perquè és on m'hi vaig estrenar pujant a l'escenari (sorprenent aquest meu atreviment, inpensable uns anys enrere...), sigui - sobretot - per l'afecte que tenim a ESPOLLA i com ens agrada anar-hi (i retrobar-hi la nostra gent!), el fet és que la data de la Trobada de Cantadors és de les que estrenen les reserves del nou any, amb caràcter de prioritat. És d'aquelles que motiven, si cal, canvis de torn entre jo i les meves germanes (en aquest calendari familiar de permanències que hem après a gestionar amb facilitat), i que genera una singular moguda prèvia per no deixar massa detalls a l'improvisació: procurar fer colla per pujar-hi plegats, cercar hostatge per poder-hi fer nit, decidir qui/quants ens inscrivim als tallers per reservar plaça...En aquest món de la glosa, un cop hi entres, t'adones que l'oferta de convocatòries - totes seductores - és immensa i contínua. El calendari en va farcit a totes les èpoques de l'any, i per mi moltes són encara una descoberta. La d'Espolla és un clàssic ineludible. Podeu trobar informació general i de les altres convocatòries a la web de Cor de Carxofa, i tota la informació referent a la trobada a ESPOLLA en aquest enllaç, que conté, a més, fotografies i vídeos d'edicions anteriors. (Us convido a passejar per la resta d'apunts sobre aquest tema que tinc escampats pel bloc, aquest índex us hi pot ajudar: improvisat al bloc (o un bloc que imporvisa?) Potser érem els més vells ,a La Farinera
Friso perquè arribi el vespre de dissabte. Això no m'ho vull perdre. Transcric el text tal com l'he rebut, no cal afegir-hi res més. Convidar, convida! |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBADALONA ÉS AL MÓN
FORA DE BDN TAMBÉ HI HA VIDA!
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|