Euskaldun gehienen artean euskarazko produktuen kontsumoa oso apala da. Hasi literaturatik eta segi telebista, antzerkia eta zinemarekin. Jakina, telebista gazteleraz entzuteaz ohituta egonez gero, kostatuko zaizu euskaraz pelikulak entzutea ere bai eta ez dituzu ikusiko. "Gara", "Deia", "Noticias” eta gaztelerazko liburuak soilik irakurtzen badituzu kosta egingo zaizu "Berria", "Argia" eta euskal letrak ulertzea. Alferkeria, utzikeria, koherentzia falta, ... dena batera?
El consum de productes en basc entre els bascòfons és molt baix. Ja hem comentat en aquest blog la creença entre molts de nosaltres segons la qual la literatura basca és dolenta, aplicable també a la televisió, el teatre i el cinema. Comprensible, d'altra banda, que costi llegir en basc si estàs acostumat a llegir premsa i altres coses només en castellà. Vagància, deixadesa, incoherència, tot junt?
El 22 de diciembre pasáu presentábase nel Palaciu de Don Gutierre, en Llión, eldiscudeFranAllegreNelbriezu. Esti trabayu inclúi 15 cantares d’arrollar n’asturllionés (amás d’ún cantáu nel gallegoportugués d’Ancares), recoyíos nesta llingua o traducíos pol músicu riberanu. Pero non son solo asturllioneses les lletres. Tola edición del discu, del estoxu al cd, ta fecha nesta llingua, lo que vien a derromper un terrén cuasi virxe pal idioma en Llión y Zamora: el de la música.
Vemo-nos obrigados a falar neste Llengues Vives, mais uma vez, de um tal Benigno López, não por acaso Valedor do Povo (nome com que as instituições autoanémicas deste recanto peninsular batizaram o Provedor de Justiça).
Pèir de Garròs te mos deishèc escrit, bèth temps a, açò: “... au luòc de lanças ponchudas, armem-nos de plumas agudas”, e aquesta devisa, que poirien hèr sua es nòsti escrivans, qu’ei eth nòste combat encara aué, quate sègles dempús Garròs.
Joseba Sarrionandia euskarazko letren ordezkari garaikide garrantzitsuenen eta ezagunenen artean dugu, hor zalantzarik ez dago. Eta "Moroak gara behelaino artean?" aurtengoa ez ezik azken urteotako saiakerarik onena ere izan daitekeela lasai esan dezakegu. Saritu dute, noski, harritzekorik ez. Baina saria eman diotenek kultura eta hizkuntza ez direla politizatu behar esaten digute behin eta berriz, Eusko Jaurlaritzan dauden "ez nazionalistek". Eta azkenean aurtengo Euskadi Sariak inoizko politizatuenak eta polemikoenak izan dira.
J. Sarrionandia és una de les figures de les lletres contemporànies en euskera i el seu llibre "Moroak gara..." és possiblement un dels millors assajos dels últims anys. Ha rebut el Premi Euskadi d'aquest any, enmig d'una vergonyosa polèmica creada pels quals insisteixen que no cal barrejar la cultura i la llengua amb la política, els nostres governants "no nacionalistes".
Nestes últimes selmanes fonon delles les noticies que recibimos sobre l’incumplimientu de la toponimia que foi oficializao n’Asturies nestos años. De primeres, ye importante reparar en que nun son poques les instituciones públiques –les que precisamente tienen la obligación d’utilizar les formes toponímiques oficiales– les que, nun siendo en casos anecdóticos, nun utilicen la toponimia oficial. Nesti sen, ye bien ilustrativu el casu d’incumplimientu de la toponimia nos indicadores colocaos pol Ministeriu de Fomento nos enllaces de la minera nel Berrón, casu denunciáu a los medios.
No dia 5 de novembro a Associaçom Galega da Língua (AGAL) realizou um ato institucional no Museu do Povo para comemorar os seus trinta anos de vida. No evento estiveram representados partidos políticos (BNG, NÓS-UP, Partido dos Trabalhadores do Brasil e Partido da Terra), sindicatos (CIG e CNT), centros sociais e diferentes entidades e instituições como A Mesa, o Instituto Cultural Brasil-Galiza, o projeto jornalístico Sermos Galiza e a Academia Galega da Língua Portuguesa, entre outras.
Fa poc he passat tres dies a Sardenya, on he estat convidat a un casament. Un cap de setmana llarg no és prou temps per a reprendre el pols d’una realitat com la sarda, tan propera i tan llunyana alhora, però sí per a flairar esquemàticament la situació del sard d'avui. L’anada al país insular també ha servit per a retrobar part de les delegacions basca i sarda que juntament amb irlandesos, samis i catalans, l’any 1997 vam participar en un encontre internacional de joves europeus de nacions amb llengua minoritzada. Era la primera volta que trepitjàvem Sardenya. Ens en vam tornar deixant-hi una llengua sense oficialitat, sense escola, amb un fraccionament dialectal important i amb un debat normatiu massa obert i de futur incert. D’aleshores ençà els progressos que s’han produït són molt minsos en relació al temps preciós que s’ha escolat i que costarà de recuperar.
Èm en campanha electorau: ua part des occitans auem eth dret de votar, mès a qui? En aguest article mos fixaram enes proposicions que, sus er occitan, hèn es partits politics damb mès opcions d’auer representacion parlamentària en Madrid.
Azken urteotan euskaraz gero eta film gehiago ikusten ari gara, eta aurtengo Zinemaldian inoiz baino ekoizpen gehiago aurkeztu dituzte, hiru luzemetrai eta dokumental bat. Kantitateaz gain, kalitateari dagokionez ere kontuan hartzeko lanak dira, batez ere Esnal eta Altunarenak, egunotan Bartzelonan ere ikusgai daudenak.
En els últims anys la producció cinematogràfica en la nostra llengua està sent bastant fèrtil, i aquest any al festival de Donostia s'han presentat més pel·lícules que mai. Algunes d'elles estan en les cartelleres de Barcelona aquests dies.
Fa poc he passat tres dies a Sardenya, on he estat convidat a un casament. Un cap de setmana llarg no és prou temps per a reprendre el pols d’una realitat com la sarda, tan propera i tan llunyana alhora, però sí per a flairar esquemàticament la situació del sard d'avui. L’anada al país insular també ha servit per a retrobar part de les delegacions basca i sarda que juntament amb irlandesos, samis i catalans, l’any 1997 vam participar en un encontre internacional de joves europeus de nacions amb llengua minoritzada. Era la primera volta que trepitjàvem Sardenya. Ens en vam tornar deixant-hi una llengua sense oficialitat, sense escola, amb un fraccionament dialectal important i amb un debat normatiu massa obert i de futur incert. D’aleshores ençà els progressos que s’han produït són molt minsos en relació al temps preciós que s’ha escolat i que costarà de recuperar.
