Telebista euskaraz gutxi ikusi eta entzuten dugu, zinema eta antzerkiarekin berdin, egunkariak eta liburuak gutxi irakurtzen ditugu geure hizkuntzaz, kontsumo patroi kolonizatuak ditugu. Baina zorionez badaude salbuespenak, kasu batzuetan harrigarriak, kasu guztietan itxaropentsuak. Eta Irratia da horietako bat.
Veiem i escoltem poc la televisió en basc, el mateix amb el cinema i el teatre, llegim pocs llibres i diaris en la nostra llengua, els nostres patrons de consum estan colonitzats. Però per sort hi ha excepcions, algunes sorprenents, totes esperançadores. I una d'elles és la ràdio.
Quitando contaes excepciones, les más d’elles nos inicios de la reivindicación llingüística n’Asturies, les campañes dirixénonse tradicionalmente a los poderes públicos, a los que se-yos exixíen midíes de protección y fomento del asturllionés (o del gallegoportugués d’Asturies). Les razones son obvies: a la incidencia más efectiva de la política llingüística pública súmase la mayor permeabilidá de los gobiernos a la presión social, al nun tener como únicu obxectivu la xeneración de plusvalía.
Segundo "A Mesa pola Normalización Lingüística", num processo de seleção de bolsas para o departamento de Turismo da Câmara Municipal de Redondela, um membro do júri teria ameaçado uma das participantes no concurso com não lhe corrigir a prova se a escrever em galego. A advertência literal teria sido «si haces la prueba en gallego, no te la corregimos».
Són unes setmanes on s’està vivint tot un seguit de respostes cíviques als intents de diferents vessants per tal d’afeblir o anihilar l’ús i la presència del català arreu. En el darrer article ja varem fer esment de la situació a les Illes. En aquest voldríem esmentar precisament una resposta que no voldríem passar per alt, i que és la dels dos membres de “Jubilats per Mallorca”, els senyors Jaume Bonet i Tomeu Amengual, que un després de l’altre, han endegat una campanya de vaga de fam fins que s’aturin els atacs del govern del PP de Bauzá al català a l’àmbit públic. El senyor Bonet va passar-s’hi 26 dies, amb el que suposa per a la salut de qualsevol persona passar-se tants dies sense menjar, havent iniciat la vaga l’u de març, Dia de les Illes. Aquesta acció extrema ha rebut un munt de suports de tot l’àmbit lingüístic català, i ens sembla en un moment on alguns valors col·lectius es posen en entredit, que aquest sacrifici personal honora als seus protagonistes.
Tot qu’ei prèst entà ua manifestacion mès, enguan en Tolosa, eth dissabte 31 de març, dempús des manifestacions de Carcassona (2005 e 2009) e Besièrs (2007). Aguest viatge, totun, damb era de Tolosa, d’autes manifestacions que son previstes tath madeish dia ath laguens deth territòri exagonau en supòrt des autes lengües dera Republica qu’eth francés: en Aiacciu, Baiona, Perpinhan, Kemper, Estrasborg...
Eusko Jaurlaritzak Bosgarren Inkesta Soziolinguistikoaren emaitzak (2011koak) aurkeztu ditu, eta horren arabera EAEko biztanleetatik heren bat elebiduna da, 600.000 pertsona inguru (erdia elebakarrak dira eta gainontzekoak euskara ulertzeko edo egiteko gai dira nolabait). 1991an baino 181.000 elebidun gehiago daude hiru probintzietan, eta euskaraz hitz egiteko ahal dutenak %11 igo dira azken hogei urte hauetan (1991-2001ean %8 eta 2001-11an %3). Lurraldeka, gipuzkoarren erdia eta bizkaitarren laurdena elebidunak dira. Bitartean, arabar euskaldunak %17a inguru dira. Hiriburuz hiriburu, Donostiak segitzen du izaten euskaldunena (%33a inguruan), eta Bilbo eta Gasteizko datuak antzekoak dira, %17.6 eta %15.5 hurrenez hurren.
El Govern Basc ha presentat els resultats de l'enquesta sociolingüística de 2011, segons la qual un terç dels habitants de les tres províncies és bilingüe, unes 600.000 persones, 181.000 més que en 1991 (un 11% més, encara que el creixement en els últims 10 anys ha estat més lent). La meitat de la població és monolingüe i la resta té capacitat limitada d'entendre o comunicar-se en basc. Per territoris, la meitat dels guipuscoans, un quart dels biscains i un 17% dels alabesos són bascòfons. La capital més euskaldun segueix sent Donostia i després vénen Bilbo i Gasteiz amb percentatges molt similars.
Yera nel añu 1996 cuando la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana publicaba’l LlibruBlancudelarecuperaciónynormalizaciónllingüística. Daquella, esta publicación procuraba asentar les bases d’un proceso llargu, el de la recuperación llingüística, que conoció, probablemente nos años siguientes, unu de los sos periodos d’actividá más altu.
Nascido em 22 em Vilalva, a capital da Terra Chã, filho de um galego e uma basca que se conheceram em Cuba, Manuel Fraga foi ministro da ditadura, vice-presidente do governo da monarquia, “pai” da Constituição Espanhola e, durante 15 anos, presidente do Governo Galego com maioria absoluta. O seu falecimento no dia 15 de janeiro exige uma reflexão demorada no que diz respeito a sua ideologia linguística.
Voldríem fer esment de nou a la situació kafkiana que es dona a les Illes Balears des que el popular Bauçà va arribar al govern. Com un acte de revenja, s’han focalitzat a rebaixar i desdibuixar el paper oficial de la llengua catalana. L’atac a la llengua s’està esdevenint en tots els àmbits, des de les subvencions a entitats com la OCB, passant per les supressions de les direccions de política lingüística de diferents ens institucionals, el pas del coneixement del català de requisit a mèrit, les amenaces del curs vinent de disminuir el pes de la llengua catalana en favor d’un suposat “multilinguismo”, el pas del canal IB3 a ser bilingüe,etc...
Euskaldun gehienen artean euskarazko produktuen kontsumoa oso apala da. Hasi literaturatik eta segi telebista, antzerkia eta zinemarekin. Jakina, telebista gazteleraz entzuteaz ohituta egonez gero, kostatuko zaizu euskaraz pelikulak entzutea ere bai eta ez dituzu ikusiko. "Gara", "Deia", "Noticias” eta gaztelerazko liburuak soilik irakurtzen badituzu kosta egingo zaizu "Berria", "Argia" eta euskal letrak ulertzea. Alferkeria, utzikeria, koherentzia falta, ... dena batera?
El consum de productes en basc entre els bascòfons és molt baix. Ja hem comentat en aquest blog la creença entre molts de nosaltres segons la qual la literatura basca és dolenta, aplicable també a la televisió, el teatre i el cinema. Comprensible, d'altra banda, que costi llegir en basc si estàs acostumat a llegir premsa i altres coses només en castellà. Vagància, deixadesa, incoherència, tot junt?
