Hi ha fets tan evidents, que transiten inadvertidament. Sort és tenir qui t'ho faci veure.

El silenci no és dona gratuïtament, l’has de meréixer!
  
  Salvador Pàniker

Només els adéus somrients són definitius.

  Maria-Mercè Marçal

L'"Aiguadolça" per fi s'ha independitzat d'aquest bloc i ha creat el seu propi bloc, s'anomena


Acabat de néixer, tot just té tres apunts.

Promet, molta i molta imaginació.

Fa dies que l'Anna li dona voltes a la sensació de rutina que l’atrapa de tant en tant. Ja porta molts anys observant els seus processos i espera de tot cor encertar-la en cada pas que assumeix. Per sort o per desgràcia, està connectada amb el que sent i pensa, i assumeix que en cada decisió presa a la vida hi ha parts agradables i altres parts de responsabilitat que no ho són tant.

Així, de tant en tant, l'Anna m'explica que pateix "xàfecs interns" que li remullen les idees, els somnis li fan bategar el seu cor amb força. Quan això succeeix li resulta difícil trobar persones que entenguin exactament que és el que li està passant, sobre tot perquè cada persona és un món i és poc freqüent trobar qui escolti sense opinar o, tenint en compte com és el qui pateix, no intenti posar-se en el seu lloc però amb la manera de sentir pròpia -quan hi ha parts d'un mateix desconegudes per molta gent que es pensa propera- .

És un desastre compartir un xàfec i rebre respostes concretes. Es tan difícil que algú digui el que necessites sentir, i és dolorós quan persones que aprecies et donen respostes que et fan mal, a vegades la sinceritat –sempre subjectiva- és com una agulla que s'endinsa, encara que sigui amb la millor intenció. Les respostes només les té un mateix.

El cas és que acabava de patir un xàfec de rutina. Un potent xàfec que l’havia arrasat. A l'Anna no li feia por la soledat, li feia més aviat por deixar de brillar i veure's envoltada d'un món establert on les emocions autèntiques s’amaguessin sota una rutina forta que es va creant pel mateix automatisme del dia a dia...

Aquella setmana havia dormit malament, havia mentit a molts dels seus amics dient que es sentia bé, havia buscat persones molt properes per comentar alguns aspectes sense la intensitat amb que l'alimentaven, per compartir sense sentir-se massa vulnerable... i per fi... després d'imaginar-se fugint de nou de tot el que acabava de construir, començant de nou altres construccions esperant que no plogués damunt d’aquestes, canviant unes rutines per noves perspectives que ara li eren llunyanes....va tenir la mateixa sensació que es té quan després d’un xàfec d'estiu, després d'aquella intensitat, arriba la calma... (Segueix...).

Gràcies a tots els que heu participat en el nou mètode per deixar de fumar. Aquí teniu una "llista dels premis" que heu anat enviant entre tots. Podeu trobar el vostre nom resseguint les inicials (Per allò de la llei de de protecció de dades). He fet la llista per ordre de les dates que m'heu anat dient.

Avui ja són 55 dies sense fumar!

Seguiré informant.



Altres capítols de la sèrie:

- Mètode per deixar de fumar (1).
- Mètode per deixar de fumar (2).

Tinc un amic que té una simple filosofia de vida : “i què?”.

De fet aquesta simple frase curta respon a tots els interrogants, judicis i exclamacions que se’ns puguin ocórrer.

La meva dona té una amant.
- I què?

No m’agrada la meva feina.
- I què?

Tinc dubtes que la meva parella m’estimi.
- I què?

Aquella noia d’allà, la que està asseguda al costat del vell de les ulleres, va deixar la seva parella per un paleta de la obra que feien al costat de casa seva.
Resposta: - i què?

Es genial. Hi ha amagat en aquest simple diàleg molta saviesa. Per què, qui som per jutjar amb el nostre intel·lecte -ignorants dels sentiments i situacions alienes-, qualsevol situació que passi a la vida dels altres??.

Jutgem, sota la nostra manera de percebre, vides que no ens pertanyen i accions que no tenen el mateix valor per a tothom.

          Aiguadolça

Segona entrega del mètode per deixar de fumar ideat per l"Aiguadolça", avui presentem els resultats i impressions després d'un problemàtic mes sense fums.

("Aquí" podeu veure la primera entrega del "Mètode per deixar de fumar")

- No estic convençuda de comptar el dia 15 de març com a primer dia sense tabac. També va ser la data de la primera recaiguda. Vaig decidir que no fumaria el dia abans al vespre i vaig tenir la primera recaiguda a les 9:15 hores del matí. Aquest fet em podria haver frustrat definitivament, però d'alguna manera m’havia de ser útil la meva inconstància. Vaig decidir que aquest fet no era un obstacle prou considerable per abandonar tan prematurament, no era una frustració ni una senyal de poca voluntat, només era una recaiguda i així em vaig jutjar innocent i vaig decidir deixar de fumar a les 9:17 hores del dimecres 15 de març de 2007.

A partir d’ara, i com a acte de generositat, evitar malentesos i opinions dispars, traspasso el primer dia sense tabac al 16 de març de 2007. D’aquesta manera puc comptar que avui fa 26 dies que no fumo.

He de dir que els primers 4 dies van ser fàcils, gràcies a la meva obstinació natural. Era una qüestió automàtica, com quan se’m fica una cosa al cap, només calia deixar que aquest defecte es convertís en una virtut, obsessivament endavant, si senyor, quina facilitat!!!

La segona setmana va ser més difícil, s'havia esvaït l'eufòria inicial. Per tant estava més sensible al nerviosisme. Els moments en què em recompensava amb un cigarret ara m’havia de conformar amb una inspiració llarga i profunda, un got d’aigua, una sessió de gimnàs, algunes nits de somni tallat a trossets, el buit dels moments en què abans omplia el fum de silenci, o el silenci de fum.

A la segona setmana em van dir que els efectes físics ja havien passat i el meu cos estava net de nicotina. Així que en arribar a la tercera setmana vaig sentir-me molt contenta. Em va semblar notar el cabell mes lluents, la pell més hidratada, els pulmons més nets i les articulacions més flexibles. Era la setmana del més (+)!!! Va ser genial!!!

La quarta setmana era setmana santa i tenia vacances. El sentir-se orgullós també esgota, passa de moda, es fa repetitiu si no es busquen noves fites, per això som humans, per evolucionar, i ja portava una setmana sentint l'esgotament d’un orgull repetitiu.

Llavors, amb el cabell ja net, l’hàbit mort, els pulmons més saludables, i la pell més lliure, sota el meu estricte punt de vista, arriba l’autèntica renúncia: seguir sense tabac quan el fet que ja no hi sigui ja no és novetat, afrontar els moments frustrants sense fum, els moments de gaudir sense tabac, respirar a la mateixa profunditat, però només oxigen.

Els que llegiu això i no fumeu dubto que ho entengueu, tot i que sigui possible la vostra comprensió. Però els que fumeu, ni que sigui per plaer.... aquests si que m’enteneu. I això és perquè seré sempre una ex-fumadora.

M’agrada fumar!!! Però no vull fumar. I aquí està l’eterna contradicció de la humanitat, una vegada més a la vista de qualsevol ull que ho vulgui mirar.

Per això crec que tot i haver guanyat la llangonissa i la botifarra d’Organyà, arribant pulcra i neta de drogues al 9 d’abril.... això nomes ha estat la primera fase.

Si creieu que mereixo el primer premi del mètode per deixar de fumar feu-m’ho saber.

I per a què no digueu que me’n beneficio puc oferir, producte de les meves intencions d’abandonar els mals vicis, l’ultima branca de maria que guardo a casa, i que no fumaré mai.

Vos que no us enganxeu als mals vicis, -podríeu gaudir-la sense que us esclavitzés??

Aiguadolça

M'envia l'Aiguadolça un interessant i divertit "mètode per deixar de fumar" inventat per ella mateixa -sempre tan original ella-. No sé pas si funcionarà, però de ben segur que ens farem un bon fart de riure. Diu així:

Benvolguts, coneguts, amics i simpatitzants,

Us vull comunicar un fet transcendent a la meva vida i a la vegada demanar la vostra motivació per aconseguir la meva fita.

Dijous, 15 de març de 2007 a les 9:15 del matí vaig fumar l’últim cigarret. Des de llavors no he tornat a fumar i és la meva intenció no recaure en aquest vici. Com sabràs, les temptacions són moltes, i sempre hi ha l’enemic camuflat que et llença el fum a la cara, però jo, en un acte de ferma voluntat, resistiré. Per tal de motivar-me encara més en aquest durs dies de transició he pensat que em podries ajudar d’una manera molt senzilla. Posa’m una data i si arribo a aquest dia sense fumar, dona'm alguna cosa a canvi: un jersei, una samarreta, un euro, una entrada pel cinema, una gravació d’un cd que t’agradi molt, un cafè, un entrepà de sobrassada, un llibre, em recites una poesia, em cantes una cançó, m’escrius una carta, em regales una planta, un esqueix del teu balcó... tot s'hi val. Ofereix una petita cosa material o immaterial, i jo tindré la motivació de moltes petites coses. Aquest mètode per deixar de fumar, és nou i me l’estic inventant jo ara, però podràs formar part d’aquesta experiència pilot, de la qual en acabar us enviaré un resum de les vostres respostes a tots els que participeu. Si recaic us ho diré i si ho aconsegueixo m'aniré posant en contacte amb vosaltres a les dates que hagueu proposat per gaudir dels vostres detalls. I si el mètode funciona potser alguna altra persona s'anima a intentar-ho també.

Participa: Posa'm data i premi i envia’m la resposta per email.

Motiva’m i participa en aquesta experiència pilot.

Gràcies anticipades per la teva resposta,

Aiguadolça

Rebuda aquest matí a la bústia, deia així:

Benvolguda Trappola.

Aquesta nit he somiat, en el somni estava amb tu. Érem en un càmping al Montseny, de nit, grups d'ocells prehistòrics s'acostaven a bandades, eren enormes.

Fugint hem entrat a la masia del càmping, fora vèiem com els ocells es llançaven damunt de la gent. Llavors la mestressa de la casa ha obert una finestra permetent que entrés un pterosauri, tots ens hem espantat, però li ha lligat una corda al coll i ens ha tranquil·litzat dient-nos que és manso. Es veu que semblen molt fers, però més enllà del temible aspecte no són gens perillosos.

Et desitjo un bon any 2007. Molta sort, salut, amor i calerons.

Signat: Aiguadolça.

Nota: Correus cada dia està pitjor.