La trappola

La trappola che non acciuffa niente

3 de gener de 2011
General
1 comentari

Sanitat

Que ens calgui fer venir un ex-professor de Harvard per mostrar-nos que tenim una despesa desmesurada en sanitat, demostra quin és l’estat real del país. Qualsevol simple llicenciat d’universitat pública catalana ho hauria deduït fàcilment si algú s’hagués pres la molèstia de fer-li arribar les dades corresponents -les podeu trobar fàcilment aquí-. L’únic que calia era saber sumar, restar i dividir. Qualsevol ciutadà mitjà ho podria haver vist: un taxista, una infermera, un perruquer, fins i tot un nen o un jubilat amb ganes. Potser no anaven tan equivocats aquells que defensaven la Belén Esteban fent política. La prova és que una colla d’infrahomenots van obtenir més de 70.000 vots mostrant el color de pell del personal que corre pels ambulatoris. Si fem comptes, la despesa aproximada en sanitat per català ronda aproximadament els 1.900€. Amb aquestes dades es veu ben clarament que ens sortiria molt més a compte tenir una sanitat privada que la situació actual. No és el que voldria, però aquest és el resultat al que ens ha portat una classe política irresponsable i uns mitjans de comunicació mesells que no mostren la situació real del país. Malauradament la Generalitat no té cap eina possible per redreçar la situació. El veritable problema, i el que no ens diuen, és que és impossible tenir un sistema sanitari propi sense un sistema tributari propi, i per desgràcia això sí que ho saben a la FAES. Parlar de reduir la despesa és una ximpleria com una altra, quan és en realitat l’Estat Central qui decideix quina és la nostra despesa en sanitat. Evidentment quan s’hagi de discutir la financiació de la sanitat, no els anirem a explicar a la resta d’autonomies que necessitem menys, no serem tan burros -ja sabem que els del PP i C’s sí que ho faran, però és que aquests estan encantats de què els diners se’n vagin a altres comunitats-.

  1. Malgrat això que dius, no passa setmana que no s’anunciï una millora en les prestacions sanitàries o de l’estat del benestar, decidides per l’Estat i aplicades per les Comunitats Autònomes.

    Potser que deixem d’enganyar-nos tots plegats.

    Per això jo demanaria al nou Govern que presentés un resum del pressupost amb quatre xifres, només quatre:

    • Quina despesa tenim assumida en virtud de normatives estatals.
    • Quina despesa assumim en virtud de decisions lliures del Govern de la Generalitat.
    • Quins ingressos estan etiquetats.
    • Quins ingressos són de lliure disposició.

    Després, si volen, poden il·lustrar cada un dels epígrafs amb els elements més significatius. Però el nucli central han de ser les quatre xifres.

    I si resulta que la primera xifra és superior a la tercera, d’aquest desajustament n’hem de fer un cas tant important com el del dèficit fiscal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!