La trappola

La trappola che non acciuffa niente

17 de juny de 2011
2 comentaris

La generació més ben preparada

Sobre les reflexions als moviments dels Indignats dels darrers dies. Una constant en les anàlisis del fenònem remet al fet d’identificar aquesta generació com la més ben preparada, al mateix temps que es reflexiona sobre el seu alt índex d’atur. Ho podem veure, per exemple, en l’editorial de Vilaweb de dimecres, Un fil molt fi, on Vicent Partal ens defineix aquesta generació com la més ben preparada, al mateix temps que convocada a la desocupació. És un bon reflex de la situació paradoxal que vivim, però entre tants analistes fins sorprèn que ningú n’exprimeixi la impostura. Un jove, i ben preparat, no pot ser de cap manera un convocat a la desocupació. Podem caure en la simplifcació de creure que tot és culpa del sistema, però això no hauria d’aplicar sobre un jove ben preparat, perquè fins i tot en un règim despòtic, un jove ben preparat té prou empenta com per tirar endavant tot solet. En algun moment o altre ens haurem de fer la reflexió d’acceptar que un dels principals problemes és que els nostres joves no estan ben preparats, o bé que no ho estan de forma adequada al país que tenim. No es tracta de donar culpes a cap generació en concret o al sistema docent, però sí que hauríem ser capaços de veure que tenim un greu problema de formació, agreujat també per una indústria cultural i audiovisual que tendeix a adormir consciències. Segurament els 40 anys d’anestèsia franquista, seguit d’una generació d’ensenyants adoctrinats en el marxisme, més 30 anys del populisme de la monarquia parlamentària, i d’unes escoles elitistes de negocis que orienten cap a les engrunes de l’estat, han acabat creant un esperit general de funcionari. Els nostres joves aprenen bàsicament a fer de funcionaris i no saben fer res més. Mentre l’estat els proporcioni una feina ben pagada i estable no hi ha cap problema, però a partir del moment que l’estat no és prou fort com per mantenir tota la massa social, se’ls exclou del sistema. Malauradament no som noruecs, i en algun moment algú els haurà d’explicar que de l’estat no en poden esperar res de res, i que la vida se l’hauran de buscar solets, o a l’estranger. Aquesta és la tragèdia.

  1. No ho sabria dir del cert i en la generalització seré injust segurament però em sembla que el fet que ara hi hagi més gent que mai que te carrera universitària el seu contingut és més baix que mai. He vist joves amb carrera que amb prou dificultat et sabien argumentar sobre qüestions que haurien de ser de cultura general. I ja no parlem de gent que te estudis secundaris! Uns texts amb unes faltes d’ortografia que fan envermellir.
    De vegades penso que si tothom te estudis és perquè el llistó d’exigència s’ha abaixat molt.

    I ja no parlem de la legió de joves que van abandonar els estudis per a fer de paletes i ara no tenen estudis ni feina, ni-nis que no saben fer literalment res i sort tenen que els mantenen els pares i gent semblant.
    La culpa no se de qui és. Segurament els joves s’adapten a l’entorn que es troben. Però mai fins ara ho havien tingut tot tan fàcil. I ara que van mal dades tothom plora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!