La trappola

Per saber cap a on va el PSC, només cal fixar-se en la fotografia. La ministra Carme Chacón, de cara al públic, a l’esquerra. També hi havia el Conseller Ernest Maragall, però en aquest cas algú pensà que l’escenografia l’havia de portar a la dreta. No era una foto qualsevol, era el moment en què el President havia de renunciar a la direcció del partit. L’instant en què tothom havia de començar a interrogar-se qui seria el successor. Situar en una posició tan privilegiada algú que no té res a veure amb el govern sortint, ni tampoc estava a les llistes, és un bon indicatiu de fins a quin nivell el PSC està control·lat pel PSOE. Per molt que na Carme Chacón pertanyi a l’executiva nacional del PSC, no té cap mena de sentit que ocupés una posició tan privilegiada en el moment de la renúncia del President. Qualsevol esperança que cert sector catalanista prengui les regnes del partit, és un miratge que no trigarà gaire a esvaïr-se. La interpretació dels resultats per part dels socialistes espanyols, no pot ser cap altra que els vots els han marxat cap al PP. Si algú vol fer oposició a Ferraz, haurà de ser fora del partit, i en aquest sentit sembla que ja es comencen a sentir les primeres veus. El futur del PSC amb la ministra Chacón serà la d’un partit marcadament unionista en l’aspecte nacional, i populista en el tema social. Hi hagué un moment en el discurs del President que aquest es declarà defensor dels treballadors i les classes humils, i són aquestes paraules les que demostren com els socialistes estan ara mateix desubicats. El país els ha canviat i ells encara s’aferren als vells i bells discursos de la transició. Catalunya ara mateix és un conglomerat de classe mitja, que veu que no se’n surt i s’empobreix contínuament. El pitjor que és pot fer és cridar a les virtuts de l’humilitat. Si algú és pensa que els fills de la immigració de la segona meitat del segle XX, el que volen és ser classe treballadora i humil, va ben errat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!