jmsansalvador |
diumenge, 7 de febrer de 2010 | 23:05h
Fa anys, quinze, vint, el món dels seguidors del còmic de línia clara es dividia en tintilòlegs i tintinòfils. Els primers prioritzaven l’estudi de l’heroi dels àlbums d’Hergé. En coneixien totes les aventures i tenien un absolut control dels personatges i dels detalls més microscòpics. Havien estudiat l’obra del belga i s’havien documentat en els abundants treballs presents en el món francòfon sobre el fenomen Tintín. Els tintinòfils, complementàriament, coincidien en la passió per les aventures del jove periodista però l’erudició es podia veure substituïda pel col·leccionisme d’objectes : ninots, cartells, records … tot sobre el vailet del foxterrier.
jmsansalvador |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 19:47h
Gràcies al bon ofici dels àngels de la guarda (el seu i el meu) i a l'eficàcia de les pinces de fre Tokico que la moto equipa de sèrie, s'ha pogut evitar l'atropellament fatal d'un vigilant badoc de la zona blava de l'eixample de Girona que ha sortit de trascantó.
jmsansalvador |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 16:24h
El senyor Miquel Camps Bellvé, que és suscriptor del diari i viu a Bellaterra, publicava ahir una carta amb ressonàncies planianes i nuclears. Un tema (el nuclear) és notícia aquests dies. L'altre (el planià) és sempre motiu d'apassionament. Josep Pla era així. En aquella època tenia més de setanta anys i la pròstata i la bufeta el devien fotre prou. De referències com aquesta, a l'extraordinària obra Pla de conversa, de Josep Valls (Brau Edicions), n'hi ha en abundància.
jmsansalvador |
dimecres, 3 de febrer de 2010 | 07:11h
Fent cas de la recomanació que un extraordinari autor de narrativa generalment molt breu feia en un fòrum, vaig voler-me procurar un exemplar dels 9 contes de JD Salinger. En vaig localitzar un a la Biblioteca Pública de Girona i el vaig reservar ipso facto, per Internet. En anar-lo a recollir, vaig poder comprovar que no quedava res més disponible de l'autor. Tot prestat.
jmsansalvador |
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 00:19h
Hi ha decisions que costen d’entendre. O potser és que estàvem mal acostumats. Però trobo que aquest és un cas exacte no pas de no anar endavant sinó d’anar enrere. Una llàstima per segon any consecutiu. D’aquí a quatre dies serem a Carnestoltes i a Roses celebraran el Carnaval. Un dels compromisos fixes dels darrers anys en aquestes dates era fer-hi una escapada per aconseguir un exemplar del cartell anunciador.
jmsansalvador |
diumenge, 31 de gener de 2010 | 22:45h
L'any passat, l'incansable blog literari Tens un racó dalt del món de Jesús M. Tibau va promoure una iniciativa singular. A partir del títol del recull de poemes A la barana dels teus dits va convidar tots els lectors i seguidors a composar una poesia que contingués aquests mots entre els seus versos. Les aportacions van convertir-se en un volum col·lectiu, publicat per Petròpolis sota el títol de Totes les baranes dels teus dits.
jmsansalvador |
divendres, 29 de gener de 2010 | 20:32h
La present entrada no té cap intenció informativa. No pretenc donar notícia de cap activitat, ni explicar cap facècia que m'hagi succeït, ni fer cap comentari sobre algun aspecte d'actualitat. Aquesta entradeta només vol servir de recordatori a certa senyoreta que ja sap de què parlo.
jmsansalvador |
dimecres, 27 de gener de 2010 | 23:55h
El meu fill estudia primer d'ESO en un institut de Girona. Val a dir que el pas de l'escola de primària a aquest centre de secundària ha estat molt més plàcid i senzill del que ens podíem imaginar. El nano hi va de bon grat, s'ho passa bé i té ganes de treballar. No es pot demanar més.
jmsansalvador |
dilluns, 25 de gener de 2010 | 19:09h
Per qüestió d’identificació fiscal he hagut d’anar a la Delegació d’Hisenda. A l’entrada hi ha un agent de la Guàrdia Civil, un arc detector de metalls i un aparell de raigs X per controlar bosses i carteres de mà.
jmsansalvador |
dissabte, 23 de gener de 2010 | 20:03h
El restaurant La Penyora, de Girona, és un establiment molt recomanable situat al mític Carrer dels Torrats que cantaven els no menys llegendaris Sopa de Cabra. A banda de ser un centre de bona taula i bona cuina, és un epicentre d'agitació cultural important. Ja és la tercera edició que organitzen d'aquest festival.
jmsansalvador |
dijous, 21 de gener de 2010 | 20:36h
Un company de redacció de la revista Parlem de Sarrià se sorprèn del següent bocí d'un apunt meu en el número 70 d'aquella publicació : "Prou que ho recorden els sarrianencs -les sarrianenques- de l'època, i els més joves o de més recent arribada ho hem pogut conèixer a través de la prosa amiga de J.B., en els seu articles Els anys de la Citrània, a Parlem de Sarrià i al llibre Sarrià de Ter, el paper de la història."
jmsansalvador |
dimarts, 19 de gener de 2010 | 14:11h
Sou enigmistes ? Sou enigmàtics ? Sou de resoldre enigmàrius ? Sapigueu que al Facebook hi ha un grup que compartim aquesta dèria. Miquel Àngel Gibert, una personalitat verbívora de tremenda polifacècia (!), ha aplegat sota el mateix sostre els companys que competim, patim i compartim l'esforç verbal de primera hora, cada matí. Som els companytidors/es de l'enigmàrius i altres propostes de la factoria de Màrius Serra.
jmsansalvador |
dilluns, 18 de gener de 2010 | 08:03h
Com cada mes, des del bloc de Jesús Tibau se'ns convoca al joc literari creatiu de rigor. En aquesta ocasió, en dies previs ens havia demanat adjectius que acompanyessin a tres substantius : jaqueta, petó, passejada. La culminació del joc ha estat elaborar un relat curt que contingués els tres noms amb algun dels qualificatius proposats pels participants. Aquí podreu trobar el recull d'aportacions.
jmsansalvador |
dissabte, 16 de gener de 2010 | 22:29h
En una notícia caçada al vol ahir a la ràdio, la locutora informava que un trenta-tres per cent del total de la població de l’estat fuma com un carreter. Jo, que ja fa anys que he deixat el tabac, sóc conscient que abans fumava com una xemeneia o com una màquina de tren de vapor.
jmsansalvador |
dimecres, 13 de gener de 2010 | 23:46h
Una tauleta de nit, igual que una biblioteca o un celler, diu molt de la personalitat del seu propietari. En funció dels objectes que s’hi guardin i dels llibres, revistes i papers que s’hi puguin apilar –a major o menor alçada- és possible fer un retrat robot de la persona que sol dormir-hi a pocs pams de distància. És per això que la tauleta de nit hauria de ser un dels sancta sanctorum de cada domicili particular : com una mena de registre d’ADN on s’hi troba la informació més personal, més íntima i més rellevant.
