La jubilació té l’avantatge d’asseure’s plàcidament contemplant l’entorn marítim tot deixant anar la ment a estones retrobant el passat, a estones trobant el pressent i a estones, després de saber-ne una de nova: “substitució de la torre de control de Menorca per una de virtual“, admetre que també la tecnologia avança que és una barbaritat
Si el refrany de l’encapçalament no menteix del que passa pel juliol, ja podem preparar-nos per a la segona quinzena del d’enguany a patir novament de valent i, aprofitant l’avinentesa de l’abella de la imatge pol•linitzant el gira-sol amb les dites populars, acabaré l’apunt amb aquesta: “Abella de juliol, el cap li dol” (La fortor
Ja estic esperant, Arrimadas, quins cartells aniràs traient des de l’escó dels diputats de les Corts Generals que ocupes des de fa poc. Ja estic esperant, Arrimadas, llegir la frase del primer que dedicaràs al ministre Marlaska acusant-lo d’atiar el delicte d’odi que tan sovint confons amb el dret de discrepar. Ja estic esperant, Arrimadas,
Per a tu moixa o moix, també haurà estat feixuga de passar la calorosa nit del tot, però del tot!!!, tropical. Amb l’obertura dels porticons, aprofitant la matinal espessa boira damunt del port, per estona, benefactora entorpidora dels virulents rajos solars, jeus arrepapada o, arrepapat, damunt l’ampit finestral. Ara passa una persona amb un ca,
Ara no recordo si l’accés a l’interior del “Corral de Comedias” durant les hores diürnes estava obert per visitar-lo o bé aquell dia ho estava per què hi havia l’enrenou d’una brigada de neteja. La qüestió és que poguérem entrar sense cap objecció de l’algutzir de torn de l’ajuntament, i és més, a requeriment de
Per allò d’estimular el turisme d’època estival, s’acostuma a fer força publicitat dels indrets “màgics” (en diuen uns) per veure la posta del sol. A Menorca, els recomanats acostumen a ser: Punta Nati, Pont D’en Gil i Cap de Cavalleria, tots ells propers a penya-segats de respectable vertigen la qual cosa no impedeix que la
Ara, en els països industrialment avançats, gràcies a la sofisticada maquinària agrícola recol•lectora dels cereals, alhora segadores i empaquetadores d’enormes garbes que, en forma d’espiral, decoren el paisatge campestre, s’haurà de deixar per la pagesia dels països, sempre i encara ara, maltractats pel primer món, sofrir en la seva en carn la dita: “com més
No aplicarem la dita al peu de la lletra perquè, sotmesos a la implacabilitat del nociu assot dels rajos solars, trobar l’arena de la platja embotida de para-sols per llogar, sempre que el poder adquisitiu permeti que la família o grup facin de ruc per unes hores, tal vegada l’enveja la pateixin només unes poques
Piuladissa rere piuladissa eixordadora, vosaltres sabreu de què va el tema que us ocupa. Jo, indocta (entre altres qüestions) del llenguatge que empreu, només puc imaginar que tal vegada, copsant la moixa i el moixet que des del pati no perden ull cap a vosaltres, o bé esteu cagats de por o bé ús en
Segons informacions, per la dècada dels 50 s’inicia la restauració del “Corral de Comedias”, per la qual cosa, donades les discrepàncies i lentituds institucionals que sempre van del bracet en les adjudicacions d’obres públiques, de ben segur que si l’aspecte del teatre no presentava cap màcula a reprovar, era perquè tot just en la dècada
Vet aquí el rellotge més fiable sense pila elèctrica ni corda ni pèndol ni arena ni aigua: el Quadrant Solar. Ben orientat al sud o, declinant, si la paret no l’encara del tot, sota un cel ras allò que cercaràs és una ombra per saber-ne l’hora i tot gràcies al -en onades de calor com
Déu n’hi do, les varietats de tomàquets que tenim a l’abast: Tomàquet de Pera, de Montserrat o de Rosa, de branca o de penjar, Pebroter, Tomata de Cabrianes, Tomàquet de Pometa, de la Puncheta , Verderol, Quatre Cantos, Rosa Gegant, Rosa Petit… i fins i tot un del Pare Benet! Ai!, el tomaquet de la
Tant de bo, per allò de l’efecte papallona, el tènue moviment d’aire ocasionat per l’aleteig de les vostres enlluernadores ales, expandeixi, des del territori menorquí la netedat i qualitat de vida de la flora i fauna que atresora, arreu de l’arxipèlag balear fins a arribar als racons costaners més recòndits de la mediterrània continental europea,
La perspectiva de tres fotografies enllaçades conclou amb la de l’Ajuntament d’Almagro des del cop d’estat del 36 comandat per alcaldes franquistes fins a l’any 79 on una estrenada UCD (ara ja desapareguda) inicià el pas per competir entre partits polítics cadires de poder per governar l’Estat espanyol i, pels ajuntaments, a més a més
En un racó del Dic de Son Blanc a Ciutadella, tot esperant la incontinència de visitants per les Festes de Sant Joan, la pila d’enormes grisos cubs de formigó fent d’escullera queden, de tant en tant, humanitzats amb la presència dels també grisencs coloms, sempre a l’aguait, picotejant vés a saber quines restes de menjar