tempus fugit

de tot i de res

14 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

el toc del timbaler

El nen té com a joguina un timbal i quan les finestres, a causa del feixuc estiu estan obertes de pam a pam, se l’escolta entre cridòries d’alegria. A poc a poc, algun ritme inconscientment va aconseguint, això el reconforta i referma en aquesta mena d’identitat innata tan arrelada a la cultura dels països catalans, i quan els gegants surtin al carrer per qualsevol diada popular, ja té molt clar que ell, engrescat, els anirà al darrere com un més dels percussionistes i grallers de la colla gegantera.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.