El nen té com a joguina un timbal i quan les finestres, a causa del feixuc estiu estan obertes de pam a pam, se l’escolta entre cridòries d’alegria. A poc a poc, algun ritme inconscientment va aconseguint, això el reconforta i referma en aquesta mena d’identitat innata tan arrelada a la cultura dels països catalans, i quan els gegants surtin al carrer per qualsevol diada popular, ja té molt clar que ell, engrescat, els anirà al darrere com un més dels percussionistes i grallers de la colla gegantera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!