Lluitar, crear, construir!

Dissabte vam tornar a Cinctorres per a participar a l’Aplec dels Ports, i la veritat , l’experiència va ser fantàstica, màgica. L’Aplec dels Ports és un dels patrimonis culturals més importants que tenim als Països Catalans. Un aplec diferent, itinerant i artesanal, que cada any inunda d’alegria i compromís un dels menuts pobles d’aquesta comarca. I tot, gràcies a l’esforç de la seua gent. Us imagineu muntar un festival per a 10.000 persones només amb l’esforç d’un poble de 300 habitants? doncs això és el que passa a l’Aplec dels Ports.

Durant els gairebé 30 anys que porta organitzant-se, l’Aplec ha sobreviscut de generació en generació amb l’afany de denunciar les dures condicions a les que l’Estat i el Govern Valencià sotmet aquesta comarca. Per citar-ne algunes us diré que l’únic institut de secundària de la comarca, a Morella, l’ha de finançar el seu ajuntament davant el boicot i la passivitat de la Conselleria d’Educació. No hi ha ambulància de servei urgent, ni cap centre hospitalari on fer-te una simple radiografia (el més proper és a una hora i mitja de distància). Les escoles de primària també pateixen la mateixa sort i només es mantenen per la tossuderia de la gent d’aquests pobles. Per no parlar de l’estat de les carreteres, de la saturació de parcs eòlics, de la central tèrmica d’Andorra…

Nosaltres vam tenir la sort de viure a Cinctorres tot un mes de febrer durant la gravació del darrer disc. Allí vam conèixer de prop la força del seu paisatge i l’hospitalitat de la seua gent. També vam poder compartir xerrades als seus bars, a la carnisseria, a la fruiteria, al forn, a la biblioteca… Vam participar a les festes de Sant Antoni i vam ballar fins a les tantes de la nit amb gent com el Felip, la Laura i molts altres joves orgullosos de ser d’on són.

Tots ells han fet possible que aquest cap de setmana Cinctorres s’haja transformat en un referent de tot allò que ens fa estimar aquest país. Tots ells han suat, han patit i han deixat la pell sense esperar res més a canvi que la nostra satisfacció. A ells els correspon per tant el nostre homenatge. A nosaltres, l’obligació d’estar alerta a les seues demandes, necessitats i reivindicacions. Només així, garantirem l’amenaçat futur d’aquest màgic tros de món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!