26 d'agost de 2007
12 comentaris

La pluja i els records

Ahir a Montserrat (La Ribera Alta) va ploure. No vam poder tocar. Sempre et queda un regust amarg, trist, d’impotència, quan se suspèn un concert per pluja. No pots fer res. Res no depèn de tu. Més que una llàstima, és una putada.

Entre altres coses, ahir al concert havíem de celebrar l’aniversari del Joanma junt a tots els nostres vells amics de sempre. De vesprada em va trucar per a convidar-nos a dinar amb ells a la seua caseta de Montserrat. No arribàvem, veníem de tocar d’Euskadi. Sempre ens passa el mateix. És una de les coses que té el grup: sempre et perds les festes dels teus. Ho celebraríem a la nit. Tampoc va poder ser.

Per telèfon em va fer una pregunta per tal de resoldre una alcoholitzada discussió que estaven abordant en aquell moment. Volia saber sobre l’origen d’una de les nostres cançons. I sí, ‘L’Últim Combat’ parla d’ells, de nosaltres, de la gent del Carme, dels vells amics i companys amb els qui tant vam compartir als carrers del barri antic de la nostra ciutat.

Allí ens vam conèixer, als laberints que conformen els seus carrers medievals i ens passàvem les vesprades i les nits en bars i locals com el Fet Exprés, el Forn, La Selva, el Cau, i sobretot el Vito Lumbaghi i la seua amagada plaça posterior. Anàvem sempre junts, creixíem i vivíem intensament. En aquell temps vam viure els nostres primers concerts, les nostres primeres festes, les primeres militàncies, les primeres manifestacions i alguna que altra correguda darrere els antiavalots. Allí hi vam deixar molt, molts amics i amigues. Molts records i moltes alegries.

Nosaltres però, encara seguim ací. I això és el que compta. Felicitats Joanma, i felicitats a tots els qui ja sabeu. Nous projectes ens esperen, nous reptes a enfrontar. Hem lluitat i hem fracassat, però encara ens queda combat, un altre dia ha començat…Va per nosaltres!

(i per a tots els nostres amics i amigues de Montserrat…)

  1. Salut Xavi!

    Ens
    hem quedat sense el concert a Montserrat… avui celebravem
    l’aniversari de Joanma i anavem a rematar la nostra festa amb el vostre
    concert… No ha pogut ser…

    També havia vingut gent de Castelló; Rakel, Tàfol, Tània… Però no passa res, ens tornarem a veure segur!!!!

    La
    gent que sempre estem ahí, sabem que sempre hi haurà un demà on poder
    trobar-nos per reivindicar qualsevol injustícia al món…

    Per uns Països Catalans Lliures!!! Ens veiem a la propera, segur!

    1 abraçada, amic!

  2. ke
    passa sarri!qui m’anava a dir a mi fa uns quants anys..(uns quants
    molts) que anava a celebrar el meus 31 a un concert dels obrint(anda
    que quant grabaveu maquetes per encàrrec) Ja veus, al final passsen els
    anys, i som els mateixos…..bó apareix gent i desapareix ..però, al
    final els mateixos a l’últim combat…

    Independència, Socialisme i qualitat musical!!!!

  3. Una llàstima, Xavi! La pluja… Sempre impregnada de mel·làngia, d’un sentiment estrany de tristesa. Aquest cop ha estat inoportuna, però no vindrà d’un concert. I segur que ha generat tambè uns records divertits -us imagine a tots en una porxada mirant cap al cel, amb cara de "No pot ser…" però fent broma i rient-.

    Tot un detall, Xavi, escriure aquestes paraules. Jo no hi era -darrerament estic fallant prou eh!- però em sembla bonic que hages dedicat una estona del teu temps per dir-nos, simplement, que et sabia greu no haver pogut celebrar amb tots una festa tan esperada. Sempre tens un gest per als teus, per a aquells qui caminem plegats per la vida: un salut des de l’escenari, una abraçada sincera enmig de la multitud, una entrada per a un concert, un cap de setmana fantàstic a Cinctorres… Un gest que ens fa sentir amics.

    Es per això que t’aprecie tant.

                                                                                   

  4. Lllegint el teu post m’han vingut vell records, d’esperances i anhels al Vito Lumbaghi.

    Ara amb l’edat no puc rodar tant -amunt i avall del país-, deu fer uns sis mesos que no passejo pels carrers de València… i anys que no tasto la seva nit, la nostra nit.

    Potser aquesta nit -mentre m’endinsi en el paradís dels somnis- torni a fer una cerveseta al Vito Lumbaghi i comparteixi una mica de burret amb vells amics de somnis i anhels.

    Ahir vaig penjar el vídeo dels clicks al meu blog, jejejje: s’ho han currat 😉

    http://cucadellum.blogspot.com/

  5. Si, fou una putada allò del concert, però com a mínim vam poder parlar un poc.
    No se com acabarieu vosaltres la nit, però nosaltres ens ho vam arrglar prou bé… (es a dir, acabarem els 4 pel terra de montserrat més mamats que la Rita)
    Si s’hagués fet el concert… hagués sigut una nit perfecta, putada!

    Salut i força!

    P.D.: Et prenc la paraula, tenim unes birres pendents

  6. Hola Xavi,tinc uns quants anys mes que tu però des que vaig escoltar als obrint pas al acabar una mani a València ja no he parat de escoltar-vos.Be ,parlant de records sempre m’agradat molt la canço Records i sempre m’he preguntat si parla en especial d’algú estimat que ja no està o simplement d’algú imaginari.No ho se,però a mi em fa pensar molt en records meus ,de bons i de roïns però records.Una abraçada i no canvies mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!