Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Avui mentre combatia el calor tropical que assetja València, m’he posat a escoltar als 121db.
Vàrem compartir escenari amb ells l’altre dia al Falaguera Rock
d’Alfarb i em van passar la seua demo ‘Canvis i conseqüències’. I res
millor per a la calor que música la seua música fresca i directa.
Ja
sé que em direu que tinc una predilecció especial per aquesta gent
perquè són de la meua ciutat, València, i perquè han començat molt i
molts joves com nosaltres. És veritat. I no me n’amague. Sempre dic que
estic orgullós de la meua gent, però especialment de la gent jove que
creix sense complexes als carrers de la meua trista i maltractada
ciutat.
Els 121db són un exemple del miracle musical que
protagonitza el nostre jovent, com ho són molts altres grups, amb la
particularitat que ells han estat valents a l’hora de trencar motlles i
apostar per unes cançons carregades de melodia i contundència. Una
música que es mou en els pantanoses magmes que separen grups com Berri
Txarrak i blink-182. A més els 121db formen part del Tourbolet Show, el festival itinerant de música contundent, junt a altres exemples d’aquest esclat com els companys de Bakanal, Rapsodes, Gàtaca, Inòpia o El Corredor Polonès.
No
em vull esplaiar més amb les explicacions. Només us pregue que obriu
les orelles i els escolteu. Potser no us agrada el seu
estil o potser creieu que encara han de millorar alguns aspectes. Tots
tenim molta feina a fer. A mi però, el que m’importa són les seues cançons, les seues ganes de
comunicar, la valentia per fer-ho i l’esforç per trencar aquest llast
que moltes vegades ens impedeix veure els arbres entre el bosc. I sí,
són molts joves i tot just comencen. Però escolteu-los i ja em direu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei hola! que tal xavi?te fet cas i els he escoltat. Es veritat que tenen que millora molt, pero esta molt be la canço. Sempre en tots els grups hi ha un princ ipi dur pero jo trobo k tindran futur. Lestava escoltan i tenia als braços el meu nebot que nomes te 16 mesos i tan pronte a sentit la canço sen a rigut i a començat a balla. JAJAJA
Molta sort i avore si ens veiem aviat.
Jo daqui vos animo a escolta a Pepet i marieta, pot ser k tambe sigue perque es del meu poble, pero son fantastics.
Salut
Anna
Mira, navegant per aquí…he trobat el teu bloc…i bé, t’he fet cas, els he tornat a escoltar, perquè un dia a un comentari d’un concert ja vas parlar d’ells i em va picar la curiositat i els vaig escoltar.
La veritat és que a mi m’agraden molt, trobo que toquen prou bé, no ho sé, m’agraden, hehe.
Ja que tots esteu fent propaganda dels grups dels vostres pobles…(hehe) os animo a que escolteu els Tokem fusta de Cambrils, que ara mateix estan grabant el seu primer disc…i bé…que són molt bons també i que tenen un gran futur!
Res més, ànim a tots aquests grups que comencenm, que els principis son durs…A vegades, massa durs…
Salut!
Moltes gràcies pel comentari, Xavi. És tot un plaer.
Celebro que hagis pogut escoltar el nou disc. A veure si ben aviat coincidim i podem xerrar una estoneta; fa temps que no trepitjem les mateixes terretes!
Una abraçada i fins ben aviat, company.
Salut i gràcies!
I com m’agrada vore que cada vegada tenim més música en valencià i, que a més, són de molt bona qualitat.
Si es que moltes voltes no sabem vore que tenim al costat de casa!
Moltes gràcies Xavi pel teu comentari i el teu suport!
Esperem tornar a coincidir ben aviat!
Un abraç i gràcies de nou de part de 121dB.
995007 és la primera cançó que vaig sentir. Encara no sabia ni qui eren els 121 db quan els vaig descobrir a través, sabeu d’on? De la pàgina web de Gor Diskak! I llavors vaig saber que eren de València, perquè això de dir que queda molt per fer només se sent quan mires cap al sud del meu cor. Aprofito per recomanar-vos que feu un volt per la discogràfica Gor. Des d’Euskal Herria es prenen la molèstia de mirar cap al sud. El nostre.
Salut i independència!
Marta