Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Sempre que torne d’Occitània tinc una mescla de sentiments contraposats. D’una banda alegria pel moviment occitanista creixent que desconeixia, tristesa per la fràgil situació en què es troba el país i por per les inevitables comparacions entre aquesta i la nostra.
Com sabeu, França sempre ha intentat assimilar les nacions del seu estat amb l’excusa de la universalitat, el progrés i la modernitat. En nom d’aquests conceptes, l’estat francès és avui responsable d’un dels intents de genocidis culturals i lingüístics més grans d’Europa. Està clar que ho ha fet ajudat per les armes i les prohibicions, però sempre amb la seus cínica idea de la llibertat per davant. A casa nostra, com també sabeu, els mètodes han estat sempre els mateixos. Bàsicament a Espanya sempre li ha posat més fer-ho ‘por mis cojones’ que per qualsevol altre mitjà.
Avui però, les coses estan canviant i amb la ‘democràcia’ el nacionalisme espanyol està enfortint els mètodes que tants bon fruits li han donat a l’estat francès. I com a novetat, no només ho fa per la dreta sinó també per l’esquerra i sense els embuts heretats durant la Transició.
Un dels exemples recents, i que em toca de més a prop, són les declaracions del director de l’influent i multitudinari Festival
Internacional de Benicàssim (FIB). En una entrevista al diari Avui, aquest professional de la ‘musica independent’ no va tenir cap problema en afirmar que margina sistemàticament els grup d’expressió catalana o basca en nom de la
‘cultura massiva’. Així de clar, la universalitat, el progrés i la modernitat, al servei de nou de l’aniquilació lingüística.
Els efectes d’aquestes polítiques d’autoodi i desprestigi són ben vius a Occitània. A casa nostra també ho són, però un en un grau menor. El seu exemple però, ens pot ensenyar molt. Si no estem alerta, si no som capaços d’aprendre de la seua experiència, si no sentim la seua fragilitat com si fos la nostra, dibuixarem l’ombra de la incertesa sobre el futur de tot allò que compartim. Al cap i a la fi, l’espill occità és fràgil, però no ho és molt més que el nostre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Adiu !
Jo, soc occitana ( la noia de Bordeu, héhé ), ja m’excuso perque parlo no gaire bé el català….
Aquest article me toca perque em concerneix una mica tambe i penso que tens raó quan dius que l’estat francès ha aculturat Occitania amb falsos valors però penso també que aixo va més lluny : Més que un genocidi cultural e lingüistic, és un poble que ha estat renegat i desnigrat ! Tot un poble que avui encara no és reconegut e tot un poble que ha viscut massa temps dins la vergonha…. Ara és temps de’ns bater per nostre poble, és temps de cridar als 3 estats imperialistes que ens oprimeixen que som un poble, un poble en vida i sens vergonha ! (aixo és més un missatge per tot(a)s els (les) occitan(a)s que passan per aci !)
També trobo el teu missatge molt sensat ! què se sia per occitans o per catalans cal continuar lluitar, lluitar encara i sempre fins a la nostra llibertat !!
Occitania e Libertat !!
Paisos Catalans i Llibertat !!
Ep, ens pots fer un petit comentari del Rebrot d’aquest any pels que no hi hem pogut anar?
Hola! Em dic Alba i sóc de Valls, Tarragona.
Estic d’acord amb totes les paraules que s’han dit aquí més amunt.
La veritat és que la història de la Humanitat està plena d’injustícies i opresions per part de "col·lectius" que podríem dir que són al·liens a la cultura i a la multiracialitat.
El problema és que, tot sovint, trobem casos de persones o grups de persones que no saben trobar les seves arrels a dins seu, que tenen por a no saber d’on són o qui són i per això s’uneixen a grups basats en la intolerancia envers a diferents cultures, cultures que no són amenaçadores ni molt menys.
Aquest fet comporta a la radicalització sense sentit i amb un únic objectiu de destruïr,d’aniquilar, d’esborrar qualsevol tret o qualsevol persona que pugui ser identificada amb aquella cultura.
Per això,les generacions actuals de joves no podem permetre que ens vulguin destruir la nostra cultura!
Els que tenen el poder creuen que pel simple fet de tenir força tenen el control, però realment, tots sabem que no és pas així.
Les arrels les portem a dins del cor i cap opressió pot arrencar-les. Per això hem de lluitar, reivindicar que ens deixin usar la nostra llengua en el nostre País! Tant és si som d’occitania, de Catalunya, del País Valencià o de les Balears!! Nosaltres som els únics que ens podem salvar.
La veritat és que tots aquests que s’exclamen de lo poderosos que són i de com ens tenen d’acollonits a tots aquells que no parlem en castellà (esos rojos separatistas) no tenen ni veu ni vot sobre nosaltres. Per això els fa tanta ràbia quan s’apleguen milers de persones als festivals sota lemes independentistes com l’acampada jove i en els seus diaris ultradretans no en fan ni ressò. Per això no volen que tinguem una sel·lecció pròpia…i així podríem continuar anomenant coses per arribar a una única conclusió. EN EL FONS ELLS TENEN POR DE NOSALTRES. Perquè nosaltres tenim llengua i cultura pròpia i ens l’estimem al màxim.
Dons apa! a lluitar tots per un món més lliure perquè no pot ser que els que no saben respectar acabin per arrebatar-nos el que és nostre!
I en gran part, he de donar les gracies a un nois que ens fan continuar somiant i mantenint l’esperança de ser algun dia lliures si ens apleguem tots i ens convertim en un poble en moviment….gràcies Xavi,Miquel,Piti, Robert, Marc i Miquel i la resta del grup.
moltes gracies.
O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruits com a poble. O ara, o mai.
alba