La segona talladora, pel Prat, era la piscina olímpica on aprenguérem a nadar.
Però pel Pla de l’Arc, la séquia Major era l’autèntica platja popular de Llíria… fa més de quaranta-sis anys la taparen per l’avinguda i així naufragaren tots els nostres records en banyador de la infantesa…
La foto és a l’altura de l’actual ubicació del Casal Jaume I del Camp de Túria… a l’esquerra, la trilladora… ca Porcar davant a la dreta…
… antic pont de la Beata… sobre la séquia Major a la part de darrere de les Escoles… on tradicionalment, fins que el franquisme ho va prohibir, se celebrava a Llíria la nit de #SantJoan… pic.twitter.com/Vx0vhgO5VY
L’amic Cristian després de rentar-se la cara un parell de vegades s’ha adonat que no eren lleganyes als ulls sinó núvols al cel… i ha deixat constància amb la foto…
… i a la imatge, assajant un esquirolet que formarà part del nou espectacle del Cirque du Soleil…
L’amic Joan Bell-lloc, cul inquiet ell, bambant aquests dies per Cànoves i Samalús…
Em deixa constància gràfica i escrita des del passat al present: “abraçades als cosins germans d’Edeta, des de la nostra ciutat de Lauro on estic ara”… del Vallès Oriental al Camp de Túria…
Mentrestant Plini el Vell ens observa amb un bon got de vi…
Ací estic recorrent a una aplicació total, pot ser la millor del mercat, per saber quina temperatura exacta fa per Llíria ara mateix, en temps real, recomanable i que feia temps que no utilitzava… TRAURE EL CAP PER LA FINESTRA!!!!
(Per cert, a aquestes hores ja no fa tan bon oratge com dies enrere… una miqueta de fresqueta… a abrigar-se… de res, a manar…)
Per a preparar-vos i alertar-vos dels perills d’eixir una nit com la de hui, la de les animetes, la gent de “Repel·lents Pòdcast” (@LentsRepel) han convidat a Carme Cardona que ha escrit el llibre “Arrels de llegenda” on ha recollit mites i llegendes del País Valencià i, més concretament, del Camp de Túria. A més a més, Fredi analitza el concepte del mite des del punt de vista filosòfic mentre que Màxim ho farà des del punt de vista històric. Òbviament, també parlaran del vampir de Vilamarxant
… i aprofitant-ho, vos tornem a publicar la narració 𝐌𝐚𝐭𝐢𝐥𝐝𝐞, 𝐞𝐥 𝐝𝐚𝐫𝐫𝐞𝐫 𝐯𝐢𝐚𝐭𝐠𝐞: rondalla valenciana inèdita de Carme Cardona i 𝘊𝘳𝘰̀𝘯𝘪𝘲𝘶𝘦𝘴 𝘌𝘥𝘦𝘵𝘢𝘯𝘦𝘴 per a continuar amb la tradició oral de la “nit de les animetes”. Des d’ací podeu escoltar uns fets reals de fa més de cinquanta anys que ara són arrel de llegenda!!!
… i podeu accedir al pòdcast complet de 𝘊𝘳𝘰̀𝘯𝘪𝘲𝘶𝘦𝘴 𝘌𝘥𝘦𝘵𝘢𝘯𝘦𝘴 amb la història completa de 𝑴𝒂𝒕𝒊𝒍𝒅𝒆, 𝒆𝒍 𝒅𝒂𝒓𝒓𝒆𝒓 𝒗𝒊𝒂𝒕𝒈𝒆: Enric Llopis ens conta en primera persona uns fets reals del 1971 i Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral…
… i des d’ací íntegre el vídeo del programa 𝗔𝗻𝗶𝗺𝗲𝘁𝗲𝘀 𝗲𝗱𝗲𝘁𝗮𝗻𝗲𝘀, 𝗮𝗿𝗿𝗲𝗹𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗹𝗲𝗴𝗲𝗻𝗱𝗮, on varen participar Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona (autora del llibre “Arrels de llegenda”)
… escrit de Paco Rozalen sobre el món dels antics casinos de les dues societats musicals de Llíria, un món que ja ha desaparegut no fa massa temps i que la modernitat ha transformat pels canvis esdevinguts en els costums, els gustos i la forma de vida…
… Els cafés i casinos com els de la Unió i la Primitiva tingueren el seu origen al segle XIX i estigueren vinculats a l’ascens d’una nova burgesia que buscava en aquests locals un lloc per a l’oci, per a relacionar-se i fer reunions socials…
Foto de dalt: casino de la Unió Musical. Any 1974 (arxiu UM). Foto de baix: casino de la Banda Primitiva. Any 1978. Autor i arxiu José Mª Llopart.
… les 18 fotos del casino que apareixen al vídeo són poc conegudes i les va fer un català, José M. Llopart, en l’hivern de 1978, durant les primeres hores de la vesprada d’un dia feiner, quan la sala estava plena de persones majors. Aquest aficionat a la fotografia visqué uns anys a València i en una visita que féu a Llíria entrà per casualitat a un bar de la ciutat per a prendre’s un café. Aquest bar era el casino de la Primitiva i prompte quedà sorprés de l’ambient social que impregnava tot el saló i de les persones que l’omplien. Aleshores tornà al seu cotxe per la màquina de fotos i estigué un temps al bar fins que a poc a poc, amb el gran angular de la màquina, anava fent fotos sense que s’adonaren els protagonistes. A José M. Llopart, com a seguidor del cantautor Paco Muñoz, se li va ocórrer unes dècades després muntar un vídeo amb la cançó “En el bar del poble” i aleshores se’n va recordar que aquelles fotos oblidades que casualment havia fet al casino de la Primitiva eren perfectes per a ambientar el vídeo…
