vicentgalduf
XafaNúvols
Amb ansietat desitjant el moment…
Aplom desplomat…
Caçant mosques quotidianament…
El cinema de La Unió de Llíria, una de les sales en actiu més antigues de la Península – Francesc Rozalén
(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)
El primer teatre de 1914 propietat de la Unió
Durant els anys 1905-1913 la Unió utilitzà com a teatre l’edifici municipal de l’antic Pòsit (actualment Biblioteca Pública) que era conegut pel “Teatre El Dipòsit o del Poll”. Però ja el 31 d’agost de 1914, tres dies després de començar la Primera Guerra Mundial, s’inaugurà el primer teatre que la Unió va construir, destinat a acollir els concerts de la banda i les obres que representava el quadro artístic: sarsueles, betlems, sainets… on també molt prompte començà a utilitzar-se per a projectar pel·lícules mudes. Als anys vint està documentat que la celebració d’espectacles on es combinava en una mateixa vesprada la projecció d’una pel·lícula, una representació teatral i el concert de la banda, ja era habitual al teatre de la Unió, i també estava molt arrelada les sessions de cine els caps de setmana…
El protagonisme del compositor Asensi i de l’escriptor Maximilià Thous en els inicis del cine a la Unió
… a Berlín Maxilimilià Thous coincidí amb un altre valencià, un llirià que treballava en el cine alemany, José Maria Estivalis Cabo, conegut pel pseudònim d’Armand Guerra, destacat intel·lectual llibertari, periodista, actor, director de cine i pioner en els inicis del nou llenguatge cinematogràfic…
… durant la llarga postguerra, el cine a Llíria tornà a agafar més popularitat degut a la precària situació política, econòmica i social del país. El públic assistia al cine massivament i la Unió guanyava molts diners, per eixe motiu es decidí l’any 1949 enderrocar l’anterior teatre que sols tenia 35 anys per a construir l’actual amb un major aforament…
La supervivència d’una de les poques sales històriques
… el cine de la Unió és també un dels pocs que més anys ha estat en actiu des de la seua fundació… les històriques màquines com les que posseeix la Unió que funcionaven amb els clàssics rotllos de cel·luloide de 35 mil·límetres tenien els dies comptats. S’imposaven els moderns equips de projecció digital que milloraven la qualitat de les imatges i el Cine La Unió ho resolgué amb eficàcia instal·lant en desembre del 2012 una nova màquina digital d’alta qualitat i un nou sistema de so Dolby Digital d’alta fidelitat… ha superat guerres, èpoques de fam i necessitats amb la interminable postguerra, la llarga censura fins que fou abolida el 1977, crisis econòmiques, la penetració massiva de la televisió dins la família, l’aparició del vídeo domèstic als anys vuitanta, la competència de les multisales dels centres comercials, canvis en els hàbits de consum del públic…
(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)
Desaprofitar constantment els nostres tresors…
Junt a la equanimitat i el trellat…
… l’objectivitat… una finalitat i capacitat de percebre les coses que cada vegada importa menys a aquesta societat…
+info
El valencià que es parla en terres edetanes. Pòdcast 47 Cròniques Edetanes
Quinta Temporada – Episodi 9 (programa 47)
Amb Miquel Martí i ‘La Tertúlia‘ de Ràdio Pobla
Segons els lingüistes, la llengua és un fenomen humà que té dues cares inseparables, com una moneda. Per una banda, és un fet social: la llengua són acords que prenem entre tots els membres d’una comunitat lingüística. Un “got” és un “got” perquè tots estem d’acord. Els membres d’altres comunitats diuen “vaso, verre o glass”. Però la llengua és també un fet individual: només jo dic les coses com les dic, amb les meues paraules i els meus sons; un altre usarà paraules diferents o sons diferents. La llengua és, per tant, un fet social i, alhora, un fet individual.
Però al Camp de Túria som molt nostres i, entre aquests dos extrems hem situat el fet local i comarcal. Els sons i les paraules no són iguals a Llíria, a Benaguasil, a la Pobla o a Bétera. Diverses circumstàncies històriques i geogràfiques han produït unes variacions locals en el nostre català de cada dia. Són les varietats diatòpiques i diacròniques presents en totes les llengües del món.
Sense tractar de profunditzar massa, en aquest programa radiofònic dirigit per Miquel Martí repassarem algunes de les diferències en la parla local dels pobles edetans; veurem diferències fonètiques: si a la Pobla i Bétera diuen /tɛ́rrɛ/, a Llíria i Benaguasil diem /tɛ́rra/; diferències morfològiques com “tingam temps” o “tenim temps”. Però les diferències més sucoses les trobem al lèxic, on es mostra la diversitat d’origen dels pobladors que, des del s. XIII, han triat les nostres terres com a lloc de residència i repoblació.
Finalment, cal esmentar que als tertulians i filòlegs de la comarca (Joan Bell-lloc, Toni Contelles, Ximo Pelejà i Lídia Julio) s’han afegit les veus d’algunes persones de fora que també han estudiat la nostra parla comarcal, com ara la doctora Maria Isabel Guardiola, especialista en la figura de Josep Escrig, un llirià que el 1851 ja publicà un gros diccionari “valencià-castellà” on recollí diversos “llirianismes”, molts dels quals comentem en aquesta tertúlia radiofònica.
La nostra intenció, en fer aquest programa, és donar una lleugera visió superficial de la riquesa lingüística, de l’estat de salut de la llengua i dels estudiosos que s’han fixat en les paraules que cada dia usem els habitants d’aquesta comarca. Esperem que açò done peu a l’inici i aprofundiment de més i millors estudis del parlar dels pobles edetans.
Cròniques Edetanes
Accedir a l’Episodi 9 de la Quinta Temporada, “El valencià que es parla en terres edetanes”, des de les següents plataformes de pòdcast:
+ Ací des de Ràdio Pobla
+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla
+ Ací des d’Spotify for Podcasters
+ Ací des d’Spotify
+ Ací des de Google Podcasts
+ Ací des d’iVoox
+ Ací des de TuneIn
+ Ací des d’Amazon Music
+ Ací des de YouTube Music
+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube
Desconeixements i no saber de la missa la meitat…
De desitjos… i estímuls…
Pintorescos i esperpèntics els humans… quan més gran tenim el desig personal d’oblidar… més fort és l’estímul que fem per a recordar…
+info
I jo el primer…
Costums edetanes que perduren en el temps…
Vesprada calorosa a Llíria… hora de fer-se un gelat amb sabor… seguint les tradicions de la meua infantesa…
+info
Com no en tenia prou acumulades…
I així vaig circulant quotidianament…
Els altres ascensos del Bàsquet Llíria. Pòdcast 46 Cròniques Edetanes
Amb Miquel Martí… i Manolo Miguel, Sime Jordan, Isma Cantó, José Miguel Ferrandis i Josep Pérez. introducció musical de Sime Galduf i pròleg d’Alfons Cervera…
Quinta Temporada – Episodi 8 (programa 46)
A principis dels anys setanta del segle passat, una història anava de boca en boca per terres edetanes on tots juràvem i perjuràvem que era verídica i amb ella vàrem créixer… “el maig de 1969 a la fase final del campionat d’Espanya juvenil en Sòria el bàsquet Llíria s’enfrontava al tot poderós Reial Madrid i en un final molt igualat Isma Cantó va driblar al pivot, després mític jugador, Rafa Rullán passant-li per davall les cames… el de Llíria aleshores era prou poqueta cosa mentre el mallorquí de l’equip blanc quasi fregava ja els dos metres… el base edetà va encistellar… però els àrbitres l’anul·laren xiulant uns inexistents passos que varen possibilitar que els de Madrid derrotaren als valencians injustament per tan sols un punt”…
Llegenda urbana? Metàfora? Tant se val!!! La convertirem en el nostre ADN esportiu que reflectia l’esperit del club que s’havia creat trenta anys abans i que mig segle després continuava engrandint-se: la xicoteta nau del Bàsquet Llíria sempre plantant cara a tots els Goliats que s’han posat per davant en el seu viatge cap a Itaca… una mostra? Dies enrere, el maig de 2024 aconseguien brillantment un nou ascens ara a la LEB-Plata… i un 25 de maig de 1991, hui fa exactament trenta-tres anys, el club de Llíria tocava el cel apujant esportivament a la màxima categoria del bàsquet peninsular, l’ACB…
Per això aquest programa en col·laboració amb Ràdio Pobla i que ara a continuació, complet, escoltareu en aquest pòdcast de Cròniques Edetanes…
Miquel Martí comença a dirigir magistralment a aquest equip…
