Recuperem el capítol 54 del llibre “Perfiles, Siluetas. Glosas de mi tierra” on el cronista edetà Duran el 2 de novembre de 1957 narrava la tràgica jornada viscuda al País Valencià el negre 14 d’octubre d’eixe mateix any, dinou dies enrere…
… a Llíria els danys han sigut avaluats per les autoritats en 56 milions de pessetes de l’època… es van desbordar la Rambla Primera i la Castellarda, que anaven dos metres per damunt dels ponts… dels dos milions de tones de fang que ensorraren València ciutat, la meitat d’eixa terra provenia dels camps de Llíria que havien anat a parar per les rambles i barrancs a les aigües del Túria… al veí poble de Marines a conseqüència d’un fort tro i caiguda d’un llamp es va arronsar el cim de la muntanya que corona el poble, la qual cosa va originar un despreniment de diverses tones de pedres que va assolar algunes cases, ocasionant set morts…
Des del punt geodèsic del Bardinal a l’edetana Concòrdia, la serra cosina-germana dels cims de la Calderona que està apegada cap a l’est i de la carena d’Andilla pel nord… jo fent la foto, i la meua trista ombra, a Les Alcubles, els dos de la dreta a Llíria i la parella d’enfront a Altura… Serrans, Camp de Túria i Alt Palància respectivament i amb un agermanament total… d’ací el nom…
… i ara, sobre el plànol, el lloc exacte on estàvem a la imatge anterior mirant les Vint-i-quatre, les Bodegues Velles de Torres i Torres…
Això sí, semblem astronautes edetans made in Jules Verne amb el nostre coet “Concòrdia I” a punt d’iniciar el vol cap a la galàxia d’Andròmeda… com a mínim!!!
L’arbreda del parc de Sant Vicent en primer terme… per darrere la Vila Vella i ciutat de Llíria… la Torreta i el Pic d’Edeta amb el monestir de Sant Miquel… i tancant la imatge per la dreta, la Buitrera i Santa Bàrbara… plaers de passejar pel Camp de Túria…