De cop i volta, una part de l’ahir
… en mig de la vesprada, assegut davant un vell record que donava per perdut i que per sorpresa ha vingut… inesperadament, una part dels meus pensaments es posen pàl·lids… els restants enrogeixen… tot jo tremole, mig avergonyit, uns segons… fins que, amb un descuit, retorna l’oblit… històries del passat s’hi han presentat sense avisar… les he convidat a café i han marxat…