Viatge a Catar (2): una ciutat com cap altra
Sempre que viatge m’agrada emportar-me amb mi el llibre de l’Obra Completa de Josep Pla que parla sobre la zona, si és que el periodista i escriptor la va visitar. Recordava que hi havia un volum de viatges llargs, entre ells un de preciós dalt un vaixell petrolier cap al Golf. Així que el vaig posar a la maleta just abans de marxar.
L’avió va arribar molt de matinada a Catar i em va costar adormir-me. Des de la finestra de l’habitació, a la Corniche, veia els llums del enormes gratacels que poblen aquesta àrea, un espectacle realment poderós, mentre llegia. Vaig aprofitar l’insomni per devorar una bona quantitat de pàgines. I vaig comprovar que per a Pla a primers dels anys seixanta del segle passat Catar ni tan sols existia. De fet només hi ha una referència a la costa de ‘Quatar’, que no diu res.
No és estrany, però. Tot el que es veu ací és nou. Extravagantment nou. Els edificis han aparegut en les darreres dècades com per art de màgia –petromàgia diguéssem– i de forma desordenada. Pla, si és que va passar a prop, no veuria literalment res del que ara mateix estic veient jo. Una perspectiva que provoca un cert vertigen.
L’hotel on sóc, per exemple, és en un dels espais més urbanitzats de la zona amb potser una trentena d’enormes gratacels. Tots ells creats els darrers anys. Però al seu voltant encara no hi ha res. I quan dic res vull dir res de res. Esperaries trobar cases normals, de gent normal, però només hi ha un espai buid on com a molt, i passa sovint, grans obres en marxa. Només un detall per a entendre com s’entenen ací les coses: aquesta gent està creant el metro construint de cop les cinc línies que el formaran. Totes a l’hora.
Finalment tanque la llum una mica aclaparat. La lectura de Pla m’ha relaxat amb el seu ritme lent sobre el petrolier Baltimore. Era una altra època on encara el ritme podia ser lent i on simplement resultava impossible d’imaginar que en aquesta zona tan deserta i àrida del món algú pogués ni tan sols imaginar que creixeria una ciutat com aquesta, tan distinta de totes.