València americana
Fa temps que mire d’evitar baixar de Bétera a València en les hores punta de trànsit. Avui no he tingut més remei. Havia d’agafar l’Euromed a temps i he vist l’espectacle que intente evitar. Cotxes i més cotxes. Al poble la situació fa mesos que és escandalosa i es formen cues de diversos quilòmetres en qualsevol direcció. Però és que fins i tot per a accedir al by-pass i els seus tres carrils hi ha cua! i no dic res de l’autopista d’Ademús, col·lapsada des de Llíria. prop de trenta quilòmetres enrere.
Hem intentat evitar l’embús rodant per Godella. Això implica travessa Santa Bàrbera, un turonet des del qual, quan era xiquet, es veia el mar per primer vegada. Ara destaquen els gratacels al voltant del Palau de Congressos, en una imatge de ciutat americana que les llargues cues de cotxes, encara ací, no fan sinó amplificar.
Fa molts anys recorde, amb estupefacció, un col·lapse de trànsit com no havia vist mai a Los Àngeles. Aquesta ciutat californiana és potser l’única del món de la que he fugit, desconcertat pel seu model de vida. Avui València, en l’hora que procure evitar, m’ha començat a semblar una ciutat dissortadament americana. Encara no L.A. però…
Fa temps que vaig pensant en eixa associació que dius. València i Califòrnia. Per la passió per la novetat i per la facilitat amb què molta gent fa diners. Marlowe i Butxana. Però també els grans espais creats a l’exterior (la ciutat levantina fou pionera en això), el gust pel menjar fàcil i ràpid, l’alegria –i evidentment el clima. És clar que LA té un fons depredador i inhumà i València un passat rural i en alguna mesura pròxim. El Mercat no és la Public Library de LA, envoltada de gratacels. El detall que les uneix és la grimpança, el gust per grimpar –i el resultat caòtic. Sabies que fa temps, quan buscaves "València" en un buscador d’internet t’eixia València, el barri de LA del mateix nom? Em vaig quedar a quadres.
A.V.